Festa Major del Camí

L'ermita i la Mare de Déu

El Santuari de la Mare de Déu del Camí, conegut popularment com a "l'Ermita", és un dels emblemes més entranyables de la vila. Situat a l'encreuament entre una antiquíssima riera i l'antiga Via Augusta, el santuari es composa d'una nau central, del segle XVIII, i d'una Torre adjunta que disposa d'unes excel·lents vistes de tot el Camp de Tarragona, des del mar fins a les muntanyes. L'ermita, que avui ha estat engolida pel nucli urbà de Cambrils, antigament havia estat a les afores de la vila, constituïnt un espai aïllat del centre. L'ermita té els seus precedents en una església, Santa Maria del Camí, de la que ja es té constància al segle XII (1154). L'edificació actual compta amb tres naus i creuer, té unes dimensions considerables i alberga un cambril de la Mare de Déu del Camí, protectora de Cambrils.

La Mare de Déu del Camí és una imatge de la Mare de Déu, la deessa Mare, la Mare Terra, que duu un infant al braç esquerre i una oreneta al dret. De la imatge original, cremada l'any 1936, només en queda un tros de testa, que s'exhibeix al cambril. La imatge actual es va estrenar l'any 1939. Aquesta advocació 'del Camí', també present a la Garriga i a Granyena, fa referència al seu emplaçament primigeni, aprop d'un dels principals camins de l'època dels romans, la Via Augusta, i també a la manera com fou trobada la imatge. La llegenda explica que uns caminants van trobar la imatge de la Mare de Déu entre el brancatge d'una palmera, aprop de Cambrils, al costat d'aquesta antiga riera i camí, motiu pel qual també se la coneix per Mare de Déu de la Palma o del Palmer.

La Mare de Déu compta amb molta devoció entre els mariners de Cambrils, doncs històricament aquesta marededéu ha estat relacionada amb l'aigua, tant la de la pluja (se li demana que plogui i que faci retrocedir la sequera) com la salada (protectora davant les turbulències del mar).

La veu popular explica que a la Mare de Déu del Camí la volgueren posar dins l'ermita d'esquena al mar però que, cada vegada que ho feren, la imatge apareixia posada de cara al mar, tal i com és a l'actualitat. També s'explica que els mariners cambrilencs van portar amb les seves barques, des de la pedrera de Montjuïc fins a Cambrils, les pedres amb les quals es va ampliar el santuari.

Els actes de la Festa Major

La Festa Major de Cambrils es celebra en honor a la Mare de Déu del Camí, amb més de deu dies d'activitats al voltant del 8 de setembre dia central de la seqüència ritual.

La Festa Major comença el cap de setmana anterior al 8 de setembre, dissabte al vespre amb la Nit del Foc, un correfoc pels carrers del nucli antic, amb una encesa i espectacle final a la plaça del Setge i en acabar, concert i ball al Pinaret. Diumenge hi ha el pregó d'inici oficial de festes amanit amb vermut popular, coca de recapte i avellanes. La vigília, 7 de setembre, es fa un convit oficial a totes les persones que es diuen Maria, Camí o Maria del Camí.

El dia 8 de setembre, dia de la nativitat de la Mare de Déu, l'ermita és l'epicentre de les celebracions que atrauen a milers de vilatans. Al matí, tronada i inici d'un seguici popular d'anada a ofici format pel Ball de Diables, la colla Tota l'Endenga (amb les dues parelles de gegants, els dos gegants manotes, els nanos, la bèstia de foc Farnaca), el ball de la Rosaura, el ball de bastons, els timbalers, les autoritats municipals i les pubilles i hereus, que surten al carrer i es dirigeixen fins a l'ermita. Allà té lloc l'ofici solemne, durant la qual es canten els goigs dedicats a la Mare de Déu, i l'ofrena floral a la Mare de Déu, que fan les diferents entitats de la vila. La jornada es complementa amb l'actuació de tots els balls i elements de la cultura popular festiva local i una ballada de sardanes.

Diumenge següent, sovint coincidint amb l'11 de setembre, té lloc, cada dos anys, una trobada temàtica de bastoners o de gegants. Els anys parells es fa la Trobada de Gegants, des de l'any 1998, que congrega colles de tot Catalunya. Els anys imparells es fa una trobada bastonera que també aplega colles d'arreu del país. Altres activitats que tenen lloc durant tots aquests dies són les actuacions de grups de música catalans i el Festival Mangrana (des del 1997), un festival internacional de música ètnica i popular, que es fa els dies de Festa Major al Parc del Pescador.

Una de les particularitats més destacables de la Festa Major cambrilenca és la representació d'un antic ball parlat: el Ball de la Rosaura que té lloc el dia 8 a la tarda davant l'església. El Ball, recuperat l'any 2008, és una obra de teatre representada al carrer, que combina el text amb la música en directe i que relata les vicissituds d'una jove, Rosaura, filla de cortesans castellans, que és seduïda, raptada i violada per dos fadrins. Aquesta peça de teatre de proximitat acaba amb els parlaments del diable burlesc que recita un conjunt de versos que satiritzen diferents aspectes de la vida local cambrilenca.

Cada deu anys, tots els acabats en 3, les festes tenen un caràcter extraordinari i, per això s'anomenen Festes Decennals.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé