Festes de la Mare de Déu de la Ràpita
Fruits, flors, bous i morra en honor a la Mare de Déu
La Ràpita (el Montsià)
Vegueria de Terres de l’Ebre
Pels volts del 8 de setembre
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 29.05.2015 | Actualització: 29.09.2024)
Manel Carrera i Escudé
El barri de l'Espanyol de la Ràpita celebra la seva festa major amb una ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu i un Campionat de Morra, un ancestral joc d'agilitat mental i estratègia propi dels pescadors i mariners de les Terres de l'Ebre.
El barri de l'Espanyol de la Ràpita celebra la seva festa major en honor a la Mare de Déu de la Ràpita, copatrona del municipi. La devoció a Santa Maria de la Ràpita està documentada almenys des de l'any 1907 i, cada cinc anys des del 1940, se li dediquen unes festes extraordinàries.
Les celebracions, conegudes per 'Festes del Barri', tenen lloc el 8 de setembre i el cap de setmana més proper, i es desenvolupen al llarg de cinc dies amb tot tipus d'activitats: bous (embolat, capllaçat...), sardanes i ballades de jotes, concurs de bitlles tradicionals catalanes, jocs infantils, competicions esportives i exposicions, entre d'altres. Alguns anys s'allarguen fins l'11 de setembre i inclouen els actes propis de celebració de la Diada de Catalunya.
Ofrena col·lectiva de fruits i flors a la copatrona
El 8 de setembre té lloc el ritu central de les celebracions: l'ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu. Es tracta d'una ofrena col·lectiva que efectuen totes les entitats culturals, socials i esportives del barri. A mig matí, els membres de cada una d'elles es concentren a l'Avinguda Catalunya amb el seu penó identificatiu, el seus vestits característics, la seva dama d'honor i pubilletes que els representa, i algun recipient per a portar l'ofrena, que consisteix normalment en flors i tot tipus de menjar (arròs, galetes, llet, cafè, pasta, oli...).
La multitudinària comitiva està encapçalada pels gegants de La Ràpita, que representen a dos treballadors del mar: Pere -un pescador que porta unes xarxes i una pipa- i Carme -una remendadora de xarxes. La banda municipal toca durant tot el recorregut. A mesura que van arribant a l'Església Parroquial de la Santíssima Trinitat, les entitats van entregant la seva ofrena de fruits.
Tot el que es recull es destina a entitats de beneficència i es reparteix entre els que ho necessiten. Acabada l'ofrena té lloc la missa cantada, durant la qual les dames d'honor i les pubilletes fan l'ofrena de flors a la Mare de Deu.
Campionat de morra
D'entre tots els actes de la festa també destaca el campionat de morra que té lloc el dissabte a la tarda i que se celebra des de l'any 2006 organitzat per Morràpita, l'entitat que està liderant el procés de recuperació d'aquest joc a Catalunya.
La morra és un joc d'agilitat mental que, amb noms diversos, es juga arreu del món. Al nostre país és tradicional en diferents pobles de les Terres de l'Ebre. A La Ràpita -on s'ha conservat amb més vitalitat- la morra havia estat un joc propi de la gent de mar, dels pescadors i mariners locals, que jugaven -una vegada acabada la feina- a les tavernes properes al port, on es s'apostaven la beguda, i a la mateixa llotja, on apostaven la morralla o peix sobrant. Per això, a la Ràpita, els dos jugadors situats més a prop del mar són sempre els qui comencen la partida.
A La Ràpita la morra es va mantenir gràcies a Cisco 'el tio maleta' i Maria Cinta 'la xata', una família de pescadors propietària d'un bar on es van començar a fer, als anys 1980, els primers campionats en el marc de les festes majors de Sant Jaume. L'any 2007 va néixer Morràpita, una entitat que ha popularitzat el joc entre gent de totes les edats i condicions, organitzant campionats i participant en trobades internacionals, com el Murramundo, que va celebrar-se a La Ràpita en el marc de les Festes del Barri de l'any 2017 coincidint amb el 10è aniversari de l'entitat.
En l'actualitat, a La Ràpita també es fan campionats de morra durant les festes de la Mare de Déu del Carme (pels volts del 16 de juliol), durant les festes majors (pels volts del 25 de juliol), durant la festa 'Viu els orígens' (una nova festa de recreació marinera que té lloc a l'octubre) i per Nadal.
Has detectat algun error? Avisa’ns!







Contacte
Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita
http://www.larapita.cat
Pl. Carles III, 13
43540
977 740 100
ajuntament(ELIMINAR)@larapita.cat
Per saber-ne més
Llibres

La Mare de Déu del Camí i el seu Santuari
Josep Salceda i Castells
Edicions de l'Ajuntament de Cambrils
L'escriptor cambrilenc i cronista de la vila, Josep Salceda i Castells, va escriure un interesant...

Novena, història i cançoner de Ntra. Sra. de la Misericòrdia de Canet de Mar
Josep Comerma Vilanova
Tallers Gràfics M. y R. Gilabert
Llibret que inclou la novena premiada l'any 1932 en el certamen celebrat a Canet de Mar per les...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Festa major petita a Canet de Mar (el Maresme)
- organitzades per l'Ajuntament i les entitats veïnals, les festes comencen el 27 d'agost i s'allarguen fins ben entrat el setembre, empalmant amb la Diada nacional. La setmana abans es fa una novena dedicada a aquesta marededéu que és la patrona del Maresme. El dia...
Festes de la Mare de Déu dels Socors al Raval Roig d'Alacant (l'Alacantí)
- el cap de setmana més proper al 8 de setembre. Duren deu dies i són les festes més antigues de la ciutat, dedicades a la patrona d'aquest barri de pescadors. Hi ha despertades, castells de foc, música, balls, concurs de paelles, concurs de calders,...
Festes de la Mare de Déu del Bon Succés a Sagunt (el Camp de Morvedre)
- pels volts del 8 de setembre. Festes patronals dedicades a Nostra Senyora del Bon Succés, que va arribar per mar a Sagunt al 1624. Segons una llegenda local la imatge fou vista per un vaixell enmig d'un estrany resplendor, surant al mig del mar...
Festes de la Mare de Déu de Loreto a Xàbia (la Marina Alta)
- pels volts del 8 de setembre. Festes patronals dedicades a la Mare de Déu de Loreto, popularment coneguda per Moreneta pel seu color, i al Crist de la Mar. La imatge de la Mare de Déu va arribar a bord d'un vaixell italià que...
Festes de la Mare de Déu de Loreto a Santa Pola (el Baix Vinalopó)
- del 31 d'agost al 8 de setembre. En el marc de les festes patronals dedicades a la Mare de Déu de Loreto, se celebren uns Moros i Cristians que inclouen desembarcament Moro a la platja de Llevant, amb tir d'arcabusseria, embaixades, conquesta i reconquesta...
Aplec a Santa Maria de Bell-lloc a Palamós (el Baix Empordà)
- el 8 de setembre o dissabte proper. Romiatge i aplec a l'ermita d'aquesta marededéu, documentada al segle XIII (l'edifici actual fou construït al segle XVIII). Molts mariners i pescadors de la contrada la tingueren present en moments de penúria i situacions de perill durant...
Aplec de la Mare de Déu de les Alegries a Lloret de Mar (la Selva)
- 8 de setembre o diumenge més proper. Segons la tradició, la Mare de Déu va guiar a un vaixell perdut -en la fosca de la nit i enmig d'un temporal- fins a la platja de Lloret, amb una llum refulgent com un estel. És...
Festa de la Mare de Déu de l'Adjutori a Benlloc (la Plana Alta)
- el cap de setmana proper al 8 de setembre. Anada a peu fins aquesta ermita situada en un pujol iber als afores del poble i construïda a mitjans segle XV. Es fa una missa, es canten els gojos i un himne a la Mare...
Festa de la Mare de Déu de la Salut a Terrades (l'Alt Empordà)
- la festa al santuari de la Mare de Déu de la Salut és el 8 de setembre però les romeries que s'hi fan des de cada poble comencen el cap de setmana abans i duren tot el mes de setembre. Hi ha exvots mariners,...
Aplec a l'ermita de Nostra Senyora del Port de Llançà (l'Alt Empordà)
- 8 de setembre. Des del segle XVIII l'ermita fou freqüentada per un ermità, l'ermità del Port, que hi vivia i alhora es cuidava de totes les cerimònies del culte. I d'entre elles de les festes anyals que s'hi feien. Els arxius documenten dues festes...
De la mateixa població

Les festes majors a La Ràpita duren 10 dies i són unes de les més completes de les Terres de l'Ebre. Les festes es caracteritzen per incloure, a més a més dels actes clàssics de tota festa major, totes les modalitats dels jocs amb bous, un bon grapat d'àpats populars i gratuïts, la sortida de les carrosses guarnides i una festa marítima.