Festes majors

Les festes majors a La Ràpita duren 10 dies i són unes de les més completes de les Terres de l'Ebre. Les festes es caracteritzen per incloure, a més a més dels actes clàssics de tota festa major, totes les modalitats dels jocs amb bous, un bon grapat d'àpats populars i gratuïts, la sortida de les carrosses guarnides i una festa marítima.

Una programació molt complerta

Les festes de La Ràpita es caracteritzen per tenir una de les programacions més complertes i variades de les festes majors de la zona. Tots els actes són organitzats per les penyes, veritables entitats promotores i organitzadors de les celebracions.

Els actes amb bous són el costum més arrelat de la festa major de La Ràpita, que oficialment comença amb l'arribada amb camió del bou que més tard és capllaçat per la Penya del Bou Capllaçat. Durant els dies que duren les festes es celebren diversos bous embolats, bous a plaça i al carrer i bous capllaçats.

Un altre dels actes destacats de les festes de La Ràpita són els àpats populars i gratuïts que organitzen les penyes. Durant els dies de les festes majors es fan diverses celebracions gastronòmiques: una sardinada popular, organitzada per la Penya Barcelonista Alfacs, un bou estofat amb patates, organitzat per la Penya del Bou Capllaçat, una butifarrada que organitza la Penya La Cabra i un 'ball de vermut', amb musclos bullits i gamba salada.

Dia de Sant Jaume, 25 de juliol

Tot i que el patró oficial de la vila és la Mare de Déu de la Ràpita i el copatró és Sant Roc, ja fa anys que la festa major de La Ràpita es va traslladar als dies més propers a la diada de Sant Jaume, el 25 de juliol. Aquest dia al matí, i malgrat no ser el patró del poble, el sant és honorat una ofrena de flors i fruits.

El mateix dia però a la tarda surten les carrosses, uns carruatges guarnits amb temes d'actualitat i de caire satíric que fan una cercavila pels carrers del poble llançant confetti i caramels. Les carrosses de La Ràpita, a diferència de les de Vinaròs, no són llogades, si no que les construeixen les mateixes penyes. El guarnit de les carrosses és objecte de concurs i per això, els rapitencs guarden amb hermetisme el tema de l'ornamentació.

També cal destacar la presència dels gegants i dolçainers, així com d'altres grups de cultura popular del poble, com l'Esbart rapitenc, que aquests dies participen en molts dels actes i sobretot en les cercaviles. La jota que es balla a La Ràpita, és cantada i acompanyada de rondalla o música amb instruments de vent. Antigament, era tocada i ballada a les tavernes per pagesos i gent del camp, encara que també per la gent del mar i altres estaments socials de la població. Els millors moments eren quan s'enfrontaven dues rondalles i dos cantadors amb cobles alternades i lletres que havien d'improvisar en el curt espai de temps que deixaven de tocar les guitarres, tractant de en ridícul el rival amb orgull i vanitat.

Organitzada pel Club Nàutic, la festa marítima es celebra amb una elevada participació i inclou jocs a l'aigua (soltada de 'patos', pal ensabonat, etc) i diverses regates de vela i regates de muletes, una embarcació tradicional a rems que s'utilitzava per traslladar els treballadors de terra a barca.