Lluna gairebé plena 
#gastronomia
Articles
El dimoni, un dels elements més representatius de les festes de maig de Badalona, ha estat la font d'inspiració per a les pastisseries locals per a crear un carquinyoli amb forma demoníaca que només es fa i es ven aquests dies.
La Diada de Sant Jordi compta amb una tradició gastronòmica ben especial: el Pastís de Sant Jordi, un pa de pessic amb forma de llibre que es prepara a casa o que es compra en una pastisseria el 23 d'abril i que és el millor complement dolç a una jornada plena de llibres i roses.
La mona és una peça de rebosteria que els padrins regalen als seus fillols en motiu de la festa de Pasqua. Implantada des de ben antic a bona part del país, la mona pot tenir moltes formes, denominacions i ingredients, però sempre mantenint l'element que la diferencia d'altres pans i pastissos festius: els ous.
Des de fa uns anys Callús compta, entre els components tradicionals de la seva festa de les Caramelles, amb un nou element gastronòmic: la Ballesta, una galeta que reprodueix, amb un toc de xocolata i una rosa al capdamunt, l'artefacte que més singularitza la celebració de la Pasqua en aquesta població del Baix Cardener.
La Fira de Sant Josep de Figueres és una iniciativa que pretén difondre el coneixement dels "brunyols", una dolça i exquisida menja que en el passat havia estat el substitut calòric perfecte per combatre els preceptes quaresmals.
L'extensa i variada gastronomia de l'època quaresmal constata la important capacitat humana per fer front a tot tipus d'adversitats. Del temps quan la Quaresma era una obligació religiosa, en van sorgir els bunyols, els plats amb bacallà i una rica i saborosa cuina basada en els aliments que no estaven prohibits, com els ous, les verdures i els llegums.
Un dels plats més singulars i complerts del període quaresmal en terres gironines és l'anomenat Niu de Quaresma, una versió sense carn del mític Niu, guisat a base de bacallà, ou dur, patates i altres productes de temporada, com els pèsols i les anques de granota.
La vila de Calella celebra la Festa Major de la Minerva pels volts del 23 de setembre amb els tradicionals Concurs d'Estels, la Mostra de Plats Casolans, el Concurs d'Arròs a la Cassola, la Trobada de Gegants i la Fira de Calella i l'Alt Maresme, una gran fira de productes artesans que cada any acull una ciutat convidada.
Cada any bona part dels habitants d'Ulldemolins es dirigeixen a peu i en processó cap a una ermita propera al poble per celebrar-hi una festa en honor a sant Antoni de Pàdua. Aquesta manifestació de religiositat popular és un referent per la identitat local i inclou el repartiment del 'ramillet' d'herbes boscanes i un àpat gastronòmic.
Cada segon diumenge de juny la vila de Llers acull la Fira de la Cirera, una celebració que s'estructura al voltant d'una mostra amb parades de productes d'artesania i d'alimentació relacionades amb les diferents varietats de cireres que es cultiven a la comarca i que es complementa amb altres activitats culturals.
Estructurada al voltant de l'Exposició de Cireres i el Mercat Pagès, i complementada amb nombroses activitats culturals, és una festa popular destinada a celebrar l'èxit de la collita d'aquesta fruita i s'ha convertit, amb els anys, en una de les festes més importants de la vila.
La crema, també anomenada crema catalana, crema de Sant Josep o crema cremada, és, sense cap mena de dubte una de les postres més conegudes de la gastronomia festiva catalana. Associada a la Festa de Sant Josep, el 19 de març, la crema catalana és un plat molt fàcil de fer a casa i, per això, quasi mai falta en els dinars d'aquest dia.
Un dels elements gastronòmics característics de la festa de Sant Medir al Barcelona és un tortell rodó amb fruites confitades que amaga una fava i altres sorpreses en el seu interior.
El trinxat de la Cerdanya, un plat contundent i d'allò més gustós, reuneix a Puigcerdà la plana major de la política catalana, així com destacades personalitats de l'àmbit cultural, polític i econòmic, juntament amb un miler de comensals de la vila.
La Ruta dels Porrats és una ruta que, en diferents moments de l'any, agrupa les fires tradicionals de la comarca de la Safor que es realitzen a redòs d'un santuari.
Cada 3 de febrer, sigui feiner o sigui festiu, Falset celebra Sant Blai elaborant, passejant i rifant un impressionant "cóc amb recapte", una coca farcida que pot arribar a fer entre 10 i 20 metres de llargada i que, segons sembla, té propietats protectores contra el mal de coll i la resta d'inconvenients provocats pel fred de l'hivern.
La festa de la calçotada de Valls és un punt de referència en el calendari festiu i gastronòmic català, doncs s'ha convertit en el tret de sortida de la temporada d'aquesta ceba tendra. Cada any milers de persones s'acosten a aquesta localitat per participar en les activitats que s'hi fan: concursos diversos, degustacions populars i tot un seguit d'altres actes festius.
La badejada és un àpat popular fet amb fesols a la cassola i bacallà fregit amb què els habitants de Bellmunt de Priorat tanquen un intens mes de desembre farcit de celebracions festives.
Coincidint amb la diada de Santa Llúcia -patrona dels oculistes, les modistes i tots els oficis que requereixen una bona visió-, algunes pastisseries elaboren un tortell especial: les Tisores de Santa Llúcia, una pasta de brioix amb forma de tisores que conté una petita figura sorpresa a dins.
Sant Eloi és el patró dels qui treballen el metall amb foc: ferrers, mestres d'obra blanca, argenters... En ser un patró amb tants i tant adinerats devots, els pastissers d'arreu del país fa anys que es van empescar el martell de Sant Eloi, que rememora la principal eina de treball del gremi i contribueix a endolcir la festa.
El cap de setmana més proper al 30 de novembre, Òrrius celebra la festa major d'hivern en honor al seu patró, Sant Andreu. L'encesa pirotècnica i festiva de l'enllumenat de Nadal i el repartiment dels tradicionals peixos, són alguns dels elements més característics de la celebració.
El protagonista gastronòmic de la Festa Major de Teià, que se celebra pels volts de Sant Martí amb nombrosos actes culturals i esportius, és el farcit o relleno, un plat confitat de pomes farcides que només s'elabora per aquesta festivitat. Aquests dies se'n fa un Concurs i un Tast Popular.
Diferents poblacions de Catalunya, especialment del Maresme i l'Empordà, amaneixen les seves celebracions festives de finals d'estiu i de tardor amb una tradició gastronòmica i familiar comuna: les pomes farcides o 'de relleno', un menjar fet a base de pomes farcides de carn picada i altres ingredients dolços, cuinades durant dies a foc lent.
Les parades de bolets i altres productes artesanals, el concurs de llenegues, els tastets i la mostra micològica són els principals ingredients de la Fira de la Llenega de Cardona, una festa dedicada a aquest exquisit bolet mocós i als que fan productes artesanals.
Cada 28 d'octubre molts mataronins acompleixen un ritu ancestral: van a comprar el sabre, una peça de rebosteria amb forma d'espasa que es ven a l'ermita de Sant Simó. El costum està associat a una festa popular que s'allarga tot el cap de setmana i que compta amb la presència de gegants, castellers, animació infantil i música i balls per a tothom.
Si els panellets i les castanyes formen part de la gastronomia tradicional de la festa de Tots Sants, en els darrers anys s'hi han afegit també uns plats cuinats exquisits, guisats amb tres productes de temporada: arròs, conill i trompetes de la mort.
Com cada any a finals d'octubre, arriba la Fira del Bolet i la Natura de Vilassar de Dalt, un esdeveniment que combina la tradicional Exposició de Bolets amb una Fira i diverses activitats complementàries.
El Pla de l'Estany és terra d'alls. El renom que tenen els alls de Banyoles i de Cornellà de Terri arriba arreu de Catalunya. Per recordar la importància que havia tingut i que encara té aquesta planta en l'economia de Cornellà de Terri, la vila organitza, des de 1995, la Fira de l'All.
La Festa Major d'Esplugues de Llobregat se celebra, cada any pels volts del 21 de setembre, diada de Sant Mateu, amb un gran nombre d'activitats culturals i esportives i amb la participació imprescindible del actiu teixit associatiu de la cultura popular local.
Les festes majors a La Ràpita duren 10 dies i són unes de les més completes de les Terres de l'Ebre. Les festes es caracteritzen per incloure, a més a més dels actes clàssics de tota festa major, totes les modalitats dels jocs amb bous, un bon grapat d'àpats populars i gratuïts, la sortida de les carrosses guarnides i una festa marítima.
El primer diumenge de juny, Juneda celebra un concurs gastronòmic molt conegut entre els que saben de menjars tradicionals. Una cassola de fang i la imaginació dels cuiners protagonitzen una festa especial on es recorden les pràctiques culinàries de la gent que treballava al camp de sol a sol.
Ceret es tenyeix de vermell durant el cap de setmana de la Festa de la Cirera, un gran esdeveniment cultural amb tot tipus de manifestacions populars al voltant d'aquest petit fruit. És una de les festes gastronòmiques més destacades d'entre les que es fan a la Catalunya Nord.
La Fogasseta és un plat propi de la gastronomia de Dijous Gras en diverses poblacions de les Terres de l'Ebre i especialment d'Aldover i Xerta. Es tracta d'un entrepà tradicional fet amb un pa rodó farcit amb una truita feta de carn i dos dels productes de l'època: les carxofes i els alls tendres.
Pels volts de Sant Martí, l'11 de novembre, i en el marc de la seva festa major, a moltes llars d'Arenys de Munt (el Maresme) s'elabora el Farcit o "relleno". Es tracta d'un plat que només es cuina per aquestes dates amb unes pomes especials farcides de carn. Us n'oferim dues receptes tradicionals.
Cada darrer diumenge d'octubre Vilanova de Prades celebra el seu tradicional Mercat de la Castanya, una jornada al voltant d'aquest fruit propi de les Muntanyes de Prades que es complementa amb d'altres activitats gastronòmiques, firals i culturals.
Quan a Catalunya es parla de mató, immediatament ve al cap la serra de Montserrat, la muntanya màgica del país. Aprofitant aquest filó, Monistrol de Montserrat organitza, des de 1994, la Fira de la coca i el mató, amb la intenció de potenciar aquests dos elements gastronòmics arrelats al territori, així com també les herbes aromàtiques, els embotits artesans, els bolets, la mel...
Els antics carrers d'Hostalric acullen cada any una nova edició de la Fira Comarcal de Sant Miquel, una celebració popular que és hereva d'un antic mercat de bestiar medieval. Durant dos dies hi ha portes obertes de la muralla i visites guiades pel nucli antic i el castell, entre d'altres activitats.
El dia de Tots Sants els habitants de Gandesa organitzats en colles d'amics i familiars, celebren un dinar popular a l'aire lliure en diferents indrets i finques del terme que té un protagonista indiscutible: el panilló, un berenar especial que els padrins regalen al seus fillols.
L'arròs de conill amb trompetes de la mort, a la comarca de la Selva, s'anomena també Arròs de Tots Sants, perquè aquests bolets, les trompetes de la mort, acostumen a sortir en aquesta època de l'any.
El conill amb trompetes és una tradició culinària pròpia de la diada de Tots Sants i originària de la comarca del Gironès. Es tracta d'un singular i exquisit àpat fet amb dos dels productes d'aquest moment de l'any al camp i al bosc: el conill i les trompetes de la mort.
La Sopa de Verges és la tradició popular més important d'aquesta vila després de la Processó de Dijous Sant. Se n'elaboren uns 900 litres que poden arribar a alimentar, aproximadament, a 2.500 comensals a la Plaça Major.
Cada any els habitants de Barbens dediquen una celebració a la fruita que ha estat i és encara un dels principals actius agrícoles de la vila. La festa té lloc el tercer cap de setmana d'octubre, sempre després del 12, i s'hi celebra que s'han acabat les tasques de recollida de pomes al camp.
El poble de Salitja, a cavall del Gironès i la Selva, dedica una jornada a la botifarra dolça, una original, curiosa i exquisida botifarra que combina la carn amb el sucre. La festa compta amb diversos actes que tenen per protagonista la cuina que es fa al voltant d'aquesta exquisidesa gironina.
El que va començar com una jornada interna entre els tossinaires del municipi, s'ha convertit en una gran festa en què s'hi arriben a servir més de 800 racions de pota de porc a la catalana. És la Potada popular de La Llacuna, una celebració gastronòmica amb renom arreu de la comarca.
Els productors d'ametlles del Rosselló organitzen una jornada de promoció de l'ametller i l'ametlla en què, a més a més, s'hi poden degustar diversos productes gastronòmics de la Catalunya Nord, en un moment en què el primer vi muscat de Nadal ja està a punt per ser catat.
Reflex d'una rica herència cultural i gastronòmica, les panades i el frit de cabrit són les dues menges tradicionals salades més populars de les festes de Setmana Santa i Pasqua Florida a l'illa de Mallorca.
Els Gegantons Negritos van fer el dissabte la seva darrera ballada, a la Plaça de les Cols. Avui a les 7 de la tarda, al jardí del Teatre Metropol es presenten en públic les noves figures, còpia fidedigna dels antics.