Lluna gairebé plena 
Niu de Quaresma
El plat on hi cria el bacallà
Diverses poblacions
Quaresma
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 16.02.2011 | Actualització: 15.04.2025)
Manel Carrera i Escudé
Es Niu, plat baixempordanès
El Niu és un plat mític de la cuina gironina i, especialment, de l'empordanesa. Josep Pla va escriure que s'anomena així perquè no hi poden faltar els ocells, sobretot tords i altres aus de mida petita, pels que es prepara aquest particular jaç on són cuinats.
De 'nius' n'hi ha de dos tipus, amb carn o sense, però tots ells tenen en comú que s'elaboren sobre la base d'un peix que no trobem al Mar Mediterrani: el bacallà. El diccionari així ho estableix, explicant-nos que un 'Niu' és un 'cuinat de talls de bacallà i ventresca del mateix peix (Llofriu)'.
Hi ha qui creu que per aquesta raó de portar bacallà, el Niu és un plat propi del període Quaresmal: en els seus inicis no s'hi posava carn i amb el temps s'anà variant la seva composició enriquint-se amb productes autòctons. Així, els pescadors van afegir-hi sèpia i els surers de Palafrugell el van completar amb aviram de cacera i fins i tot salsitxes. Popularment es diu que el Niu és un plat inventat pels treballadors del suro, els tapers baixempordanesos, que el preparaven a la barraca els dilluns quan dinaven en colla.
Niu de Quaresma
Sigui quin sigui primer, la versió vegetariana i quaresmal del Niu, que no utilitza cap tipus de carn en la seva elaboració, és anomenat Niu de Quaresma.
La recepta del Niu de Quaresma, que pot tenir petites variacions, inclou bacallà, ventresca de bacallà, estocafix, patates, ous durs i carxofes. L'estocafix (stockfisch en anglès, conegut popularment per 'peixopalo' o 'pixopalo' en català), és bacallà assecat, sense salar-lo. Les variacions del plat inclouen altres productes de temporada, com els pèsols i les anques de granota.
El Niu de Quaresma és propi de moltes poblacions gironines, tant de la costa com de l'interior. Es cuina per Quaresma a l'interior de les cases però també en els restaurants i fondes de Cassà de la Selva, Begur, Palafrugell, Calonge, Llofriu, Sant Feliu de Guíxols, entre d'altres.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Per saber-ne més
Llibres
La cuina del bacallà
Albert Cogul
Pagès Editors S.L
Cuinar bacallà recull una selecció d'un centenar de receptes de les més de cinc-centes que ha...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Cassola de Quaresma a Mollerussa (el Pla d'Urgell)
- un plat tradicional pel divendres de Quaresma gens complicat, però requereix del seu temps posar-hi ganes i il·lusió i a gaudir del dejuni. Recepta amb pèsols i bacallà.
Panadons d'espinacs
- es un producte tradicional de les comarques de Lleida, tan antic com les coques de recapte. Abans se solien fer per la Quaresma, avui en dia se'n fan quasi tot l'any. A l'igual que les coques de recapte, comparteix la massa de pa enriquida...
Escudella o olla de congre
- també conegut per "olla de congre", és un plat propi del temps quaresmal. En molts indrets és menjada tots els divendres de Quaresma. És com una escudella normal, però se substitueix la carn de vedella, porc, xai i gallina pel congre. D'aquesta escudella n'hi...
La truita amb suc
- un plat típic de la gastronomia quaresmal al Priorat i a la Terra Alta. Els ingredients bàsics són: espinacs, ous, bacallà i fesols, all, farina, sal i oli. També s'hi poden afegir tomàquet, carquinyolis, pebre vermell, ametlles i avellanes...
De la mateixa població
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
