Fira de la Coca i el Mató

Quan a Catalunya es parla de mató, immediatament ve al cap la serra de Montserrat, la muntanya màgica del país. Aprofitant aquest filó, Monistrol de Montserrat organitza, des de 1994, la Fira de la coca i el mató, amb la intenció de potenciar aquests dos elements gastronòmics arrelats al territori, així com també les herbes aromàtiques, els embotits artesans, els bolets, la mel...

Un centenar de parades s'apleguen a Monistrol durant el cap de setmana per tal que la multitud de visitants que s'hi apleguen puguin degustar la coneguda coca de mató, els embotits, licors, pastissos o matons que caracteritzen l'entorn gastronòmic de Montserrat.

Els visitants, a més, poden accedir a un tast de productes dels quatre municipis de peu de muntanya: el Bruc, Collbató, Marganell i Monistrol de Montserrat, així com a una cercavila amb tot de colles locals (bastoners, geganters, grallers, esbart dansaire, tabalers), exhibicions, tallers d'activitats i jocs adreçats a infants, atraccions...

El famós Mató de Montserrat, però, no s'elabora a Monistrol, sinó a Marganell, dotze quilòmetres més al nord, també al Bages, a la part septentrional de la muntanya. Ja es té constància escrita del mató de Montserrat, venut per les pageses al petit mercat de Montserrat, des de finals del segle XIX, quan els monistrolencs van començar a fer recuits de llet del sobrant que els quedava.

Sense DO específica

A la novena edició de la fira, el 2003, es van dur a terme unes xerrades sobre si era aconsellable, o no, que el mató de Montserrat fos protegit amb una Denominació d'Origen específica. Finalment, però, es va desestimar la proposta, ja que el mató montserratí, tot i la seva popularitat, no té una singularitat específica a nivell territorial que el diferencii de la resta de matons de Catalunya.

El mató tant es pot elaborar amb llet de cabra o de vaca (com és el cas del mató montserratí), que es fa bullir en un pasteuritzador a una temperatura aproximada de 40°C. Un cop bullida, es posa en una gran cubeta d'acer inoxidable per tal que es refredi i s'hi afegeix el quall (vegetal o animal). Finalitzat aquest procés, se separa el mató del xerigot -l'aigua que desprèn i que no s'utilitza- i es posa dins d'uns motlles grans coberts amb un drap, a fi que agafi una temperatura ambient i s'acabi d'escorrer el xerigot que encara hi pugui quedar.

El mató -conegut com a ‘recuit' a les comarques gironines i ‘brossat' a les Illes Balears, els Pirineus i el País Valencià-, finalment es reparteix en els motlles de diferents mides coberts també amb una gassa i es deixa refredar al frigorífic fins al moment del seu consum.

El producte que en surt és d'un color blanc lletós i brillant, de textura tova i gelatinosa. No presenta escorça definida, però exteriorment presenta els gravats de recipient on s'ha escorregut.

De sabor fresc, dolç i lletós, es tracta d'un producte que necessita unes temperatures de conservació baixes, d'entre 2 i 4ºC, ja que, si no, el gust es torna agre, perquè es contamina microbiològicament. Això fa que tan sols es pugui conservar al frigorífic aproximadament uns vuit dies.

El primer receptari de cuina catalana, el Llibre de Sent Soví (1324), un dels manuscrits de cuina més antics d'Europa, ja parlava de les múltiples variacions que ofereix el mató a l'hora de consumir-lo: amb sucre, amb mel, amb confitura...

Text: Redacció festes.org