Romiatge de sant Antoni de Pàdua

Cada any bona part dels habitants d'Ulldemolins es dirigeixen a peu i en processó cap a una ermita propera al poble per celebrar-hi una festa en honor a sant Antoni de Pàdua. Aquesta manifestació de religiositat popular és un referent per la identitat local i inclou el repartiment del 'ramillet' d'herbes boscanes i un àpat gastronòmic.

La festa, que es celebra cada any el dia 13 de juny, diada de Sant Antoni de Pàdua, és una manifestació de religiositat popular que també inclou actes culturals i gastronòmics. Aquell dia, tot i no ser festa local oficial, els habitants d'Ulldemolins no treballen. També són nombrosos els fills del poble però residents fora vila que s'apropen a la població per a celebrar-hi la festa, tot i que l'assistència al romiatge varia molt en funció de si el 13 de juny s'escau en dissabte i diumenge o en dia laboral.

El romiatge a l'ermita

La festa, que és la darrera abans de l'inici de les feines agrícoles del juny, consisteix en un romiatge a peu fins l'ermita de Santa Bàrbara a través d'un vell camí. Popularment coneguda amb el nom de Sant Antoni de Pàdua l'ermita està situada a la Serra del Montsant, a 2 km a les afores d'Ulldemolins. És una ermita d'origen medieval del segle XV adossada a la roca de la muntanya i situada al costat d'unes fonts que segons la veu popular tenen virtuts curatives. Al segle XVI l'edifici havia estat l'habitatge d'una nissaga d'ermitans encapçalats per Jeroni de l'Albi i fra Llorenç Julià, que es cuidaven de la seva manutenció i que substituiren l'antic culte a Santa Bàrbara pel de Sant Antoni de Pàdua.

Desenvolupament de la festa

El romiatge comença de bon matí. La sortida es fa des de l'església d'Ulldemolins on es canta el 'Vere Deus' i es va en processó fins al l'indret conegut amb el nom de collet blanc -l'oliver gros-. En aquest punt, i després d'aixecar la creu que duen els romeus i cantar el "Salve Regina", la processó es desfà i mentre uns continuen a peu fins a l'ermita, els altres tornen al poble a buscar els cotxes. Poc abans d'arribar a l'ermita es torna a formar la processó. Els participants del romiatge fan l'últim tros del camí cantant.

Una vegada arribats a l'ermita, encenen espelmes sota la imatge de Sant Antoni de Pàdua per tal de demanar-li favors i la seva protecció davant les adversitats. Més tard, es celebra una missa en honor al sant que acaba amb el cant dels goigs i el repartiment d'un pomet d'herbes flairoses anomenat ramillet. El ramillet o ramet de Sant Antoni està fet de tres petites flors boscanes que aquests dies estan en floració -la ginesta, la clavellina i tarongina- i l'ermità reparteix a tots els assistents. Hom creu que antigament el ramillet -que actualment hom s'emporta a casa i s'asseca- hauria estat part d'un joc de galanteig que les dones feien als homes que els agradaven.

Acabat l'ofici religiós, comença un àpat multitudinari a la zona d'acampada que es cuina amb el que cadascú es porta de casa seva en uns fogons d'ús públic. Després del dinar molts dels presents reciten poesies en honor a la festa, al poble i al sant que han composat ells mateixos

Text: Manel Carrera, amb informacions de Montse Pinyol.