Àpats de Tots Sants
Uns àpats per morir-se... de gust
Diverses poblacions
Del 31 d'octubre al 2 de novembre
Redacció festes.org (Publicació: 04.04.2009 | Actualització: 14.10.2024)
Manel Carrera i Escudé
La festa de Tots Sants té, a casa nostra, dos protagonistes gastronòmics destacats: els panellets i les castanyes. Cal destacar també, d'entre els pans i dolços rituals que els padrins regalen als fillols durant aquesta festa, el panilló de les Terres de l'Ebre i els rosaris ensucrats a Mallorca.
Plats amb productes de temporada
En terres gironines, en canvi, una menja tradicional de la diada de Tots Sants són els guisats elaborats amb tres dels productes propis d'aquest moment de l'any: l'arròs, el conill i les trompetes de la mort. La seva popularitat es fonamenta en què estan elaborats amb tres productes de la tardor: l'arròs, el conill i les trompetes de la mort.
A mitjans d'octubre, en terres gironines, s'obre la veda per a la caça dels conills que han crescut durant l'estiu entre camps i pel bosc. També és el temps de sacrificar els que han estat criats en granges.
Per altra banda, en aquestes dates els que cultiven arròs ja han acabat les tasques de la collita i ja hi ha l'arròs nou.
Les trompetes de la mort són uns bolets que normalment en aquesta època de l'any ja es poden trobar als boscos. Es tracta d'un bolet negre, amb forma de trompeta o corn, sense barret, totalment buit per dins, de carn escassa però força gustosa. Creix als boscos de fulla caduca, en indrets força humits. Reduït a pols és un excel·lent aromatitzant per carns. El seu aspecte i color ha fet que el poble els hagi acabat batejant amb el nom de trompeta 'de la mort'.
Conill amb trompetes de la mort
El rostit de conill amb trompetes és un plat tradicional originari del Gironès que s'està estenent amb rapidesa en d'altres comarques. Expliquen que per la festa de Tots Sants, els pagesos que vivien en masos dispersos del Gironès baixaven a Girona o a d'altres ciutats a visitar el cementiri amb els seus parents. De regal i com a present, els pagesos portaven dos productes propis del seu lloc d'origen i que en aquells moments eren als boscos: un conill i un cistell ple de trompetes de la mort i, amb ells, feien un aquest singular àpat de bolets amb els seus familiars.
Arròs de conill i trompetes de la mort
L'arròs de conill amb trompetes de la mort, a la comarca de la Selva, s'anomena també Arròs de Tots Sants. És un arròs tradicional gironí, més caldós que sec, cuinat amb carn de conill i aromatitzat amb trompetes de la mort. S'hi poden afegir altres ingredients al gust del cuinar, però aquests són els tres essencials.
La implantació d'aquests dos àpats en indrets diferents del seu lloc original, el Gironès i la Selva, evidencia, que les tradicions culinàries, tal i com passa amb d'altres manifestacions culturals, com els castells, les calçotades, la sardana o la jota, poden adquirir rang de tradició general del país, malgrat ser originaris d'un determinat indret.
(Text elaborat amb informacions de Jaume Carles i Font i Pep Nogué)
Has detectat algun error? Avisa’ns!



Per saber-ne més
Articles

Sobre la tradició de l'àpat de conill amb trompetes
Jaume Carles i Font
Festes.org
Al llarg del meu romiatge per terres catalanes en busca del receptes culinàries de bolets, he...
També et podria interessar
De la mateixa categoria


Ovella ofegada a Vinyoles (el Berguedà)
- recepta tradicional de la festa de Tots Sants a la comarca del Berguedà. Es fa en una olla gran de terrissa. S'hi enrosseixen trossos de costelles de ovella amb abundant ceba, llorer, tomàquet confitat, julivert i una cabeça d'alls sense pelar. Es cobreix la...
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
