Lluna gairebé plena 
#gegants
Articles
Roses celebra la seva festa major per la Mare de Déu d'agost, la setmana del 15 d'agost, amb les matinades amb el canó dels Miquelets de Roses, una trobada gegantera, travessa nedant al port, correfoc... i els concerts a la zona de barraques. S'hi havia celebrat una empaitada d'ànecs molt coneguda.
Merma és el nom amb què es coneix l'esquivamosques o Cap de Llúpia de Vic, un estrafolari personatge festiu que sempre va acompanyat per la Vella i el Nen i que vigila, mentre juga a empaitar-se amb la canalla, que ningú no destorbi als gegants.
La festivitat del Corpus de Barcelona és una de les celebracions més antigues i lluïdes de la història de la ciutat i també una de les festes més mítiques dels Països Catalans. Basada en una processó que data del 1320 i que va exportar un model de fer festa a molts pobles i ciutats catalanes, avui ha perdut bona part del seu esplendor inicial.
Les celebracions del Corpus comencen amb el pregó oficial i continuen amb la Processó, ja documentada a Lleida el 1340, que compta amb la participació dels cavallet, l'àliga, els gegants i el seguici religiós que duu la custòdia i que passa per damunt les catifes de flors que s'han elaborat per a l'ocasió.
Bona part de l'univers geganter es reuneix, cada any en un poble diferent per celebrar una gran trobada: la Ciutat Gegantera de Catalunya. La festa té per amfitrions a 'En Treball' i 'La Cultura' els gegants de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'entitat que va instituir la festa.
Sant Feliu de Llobregat viu, cada dilluns de Segona Pasqua, una celebració festiva que té lloc a l'ermita de la Salut, situada al parc de Collserola. Els participants surten de bon matí de la plaça de la vila i passen tot el dia a la serra. Un dels actes més destacats de la festa és l'extraordinari Ball de la Soca, efectuat al voltant d'una gran soca d'arbre.
La festa major de Lleida, una de les més matineres de les grans ciutats del Principat de Catalunya, ha sabut sempre combinar innovació i tradició, presentant any rere any un programa d'activitats de gran envergadura i adaptat a tots els públics i gustos imaginables.
La Festa Major de Ripoll s'estructura al voltant de la diada del seu patró, Sant Eudald, que es celebra l'11 de maig. La vila enceta així un període de força celebracions festives que seguiran el cap de setmana següent amb la celebració de la Festa de la Llana i el Casament a Pagès.
Celebrades en plena diada de Sant Jordi i plenes d'actes participats per elements de la cultura popular i tradicional local, les Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat s'han convertit en una de les principals celebracions d'aquesta renovada ciutat metropolitana.
El Mercat Figueter de Capellades recorda com, antigament, el segon diumenge de quaresma es posaven a la venda les populars figues ensucrades. Avui, la fira ofereix també altres productes tradicionals i ha esdevingut una mostra del sector industrial, el comerç i de totes les entitats socials locals.
Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.
Mastegamosques
Calella (el Maresme)
Festa Major petita (mitjan juny) i Festa Major de la Minerva (pels volts del 23 de setembre)
En Mastegamosques és el nom del capgròs més emblemàtic de Calella i un altre dels membres destacats de la família de capgrossos esparriots esquivamosques de Catalunya.
La vila de Calella celebra la Festa Major de la Minerva pels volts del 23 de setembre amb els tradicionals Concurs d'Estels, la Mostra de Plats Casolans, el Concurs d'Arròs a la Cassola, la Trobada de Gegants i la Fira de Calella i l'Alt Maresme, una gran fira de productes artesans que cada any acull una ciutat convidada.
Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.
Les sardanes i els gegants, juntament amb les evolucions dels Ducs i tots els actes que es desenvolupen a l'espai de barraques, són alguns dels elements de la Festa Major de Sant Genís de Torroella de Montgrí, una de les d'anomenada d'entre les que es celebren a l'Empordà durant l'estiu.
Blanes celebra la festa major d'estiu amb una intensa setmana d'activitats d'entre les que destaca el Concurs Internacional de Focs, el Ball de Morratxes i l'Aplec de l'Amor, una tornaboda a Cala Bona amb la que els blanencs i blanenques tanquen tradicionalment la seva festa més important de l'any.
El barri de mar de Tarragona celebra una de les seves festes més estimades en honor a Sant Pere, protector dels pescadors, amb una animada cercavila de vigília, una sentida processó amb la imatge del sant, una diada castellera i un correfoc a càrrec d'uns diables que provenen de les profunditats marines.
Cada any pels volts del 24 de juny, Pineda celebra una festa dedicada al seu co-patró, Sant Joan Baptista. La festa combina els actes propis de la revetlla de Sant Joan amb una processó marinera que remet a la llegenda que explica la misteriosa arribada del cap del sant degollat a la platja d'aquest poble mariner.
La vila natal del Timbaler del Bruc i de Pep Guardiola celebra, durant quatre dies, una de les primeres festes majors del Pla del Bages. La festa compta amb una gran quantitat d'actes organitzats per les penyes de joves i les entitats de cultura popular, com els bous de foc.
Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el País Valencià. Una processó religiosa d'aires plenament festius que enfonsa les seves arrels enllà de la història i que s'ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s'havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.
La festa major d'hivern de Pallejà s'estructura al voltant del 12 de febrer, dia festiu a la població, i el cap de setmana més proper a aquesta data. Dos dels actes més emblemàtics de la festa són les Torrades, el sopar popular cuit al foc del 12 de febrer a la nit, i la trobada gegantera.
La Festa Major de Sant Martí de Puig-Reig se celebra pels volts de l'11 de novembre amb l'arrelada tradició d'escollir la pubilla i l'hereu amb els vots de totes les entitats del municipi. La festa també compta amb diverses fires temàtiques i altres activitats culturals.
Cada 28 d'octubre molts mataronins acompleixen un ritu ancestral: van a comprar el sabre, una peça de rebosteria amb forma d'espasa que es ven a l'ermita de Sant Simó. El costum està associat a una festa popular que s'allarga tot el cap de setmana i que compta amb la presència de gegants, castellers, animació infantil i música i balls per a tothom.
El barri marítim de Barcelona celebra, cada any pels volts del 29 de setembre, una Festa Major que se singularitza per la sortida del tradicional Canó de Sant Miquel, un canó festiu que recorre els carrers del barri disparant llaminadures.
La Festa Major d'Esplugues de Llobregat se celebra, cada any pels volts del 21 de setembre, diada de Sant Mateu, amb un gran nombre d'activitats culturals i esportives i amb la participació imprescindible del actiu teixit associatiu de la cultura popular local.
La ciutat de Reus compta, entre les seves figures de festa, amb un gegant que, armat amb una pistola i un trabuc, representa i encarna el famós guerriller Pere Joan Barceló, conegut popularment amb el nom de Carrasclet.
Els habitants de Vilaür han construït el seu propi model de festa major d'estiu combinant elements d'altres latituds, com el ball de diables i els castells, amb els propis de les terres gironines, com les ballades de sardanes i les cantades d'havaneres.
Sant Cristòfor és en l'actualitat el patró dels automobilistes i intercessor de tots els que viatgen, protector en definitiva, de tots aquells que volen iniciar un viatge. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d'un gegant palestí anomenat Rèprobe, un personatge que ajudava als viatgers a travessar un riu molt cabalós.
El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i emblemàtics de tot Catalunya doncs d'ell sembla que procedeixen, per imitació, tota la resta.
Són una de les parelles de gegants més emblemàtiques de Catalunya i protagonistes d'una de les festes majors més importants de les comarques gironines: les Festes del Tura d'Olot. Tot i que les figures actuals són del 1889, la seva presència en festes olotines es remunta a principis del segle XVI.
La festa de Carnaval a Solsona es caracteritza, entre d'altres coses, per l'aparició d'uns gegants que reparteixen mastegots a tots aquells i aquelles que gosen posar-s'hi a sota: són els Gegants Bojos, una de les famílies de gegants més conegudes i originals del repertori català.
Durant més de deu dies, al voltant del 7 d'octubre, el barri de Sarrià de Barcelona celebra la seva Festa Major amb una gran quantitat d'actes culturals, esportius i gastronòmics, d'entre els que destaquen la Cercavila de les Escoles, la Trobada de Gegants i el Correfoc Sarrià en Flames.
Cada any pels volts del 8 de setembre, i durant més de deu dies, Cambrils celebra una de les seves festes més importants, la Festa Major del Camí, dedicada a la Mare de Déu del Camí, protectora de la vila.
Una de les festes de Corpus més emblemàtiques i mítiques del calendari català. Durant els dies que el cristianisme consagra a la plenitud, els plens, el tabal, els Gegants, l'Àliga, la Guita, els Nans i la resta d'entremesos, juntament amb berguedans i forasters, ballen al ritme frenètic de tot un poble.
No fa gaire, el 29 de juny, solemnitat dels sants Pere i Pau, era festa arreu. Durant la vigília, s´encenien fogueres com encara es fa per sant Joan i la nit del 28 al 29 era tinguda per màgica. D´un temps ençà, l´església es va veure forçada a renunciar a la festivitat, però els pobles que tenien el pescador per patró van mantenir-ne el caràcter festiu. Entre aquests pobles, hi havia Ribes
La Festa de Corpus destaca, a Olot, per les evolucions dels gegants d'aquesta ciutat, unes de les figures més emblemàtiques de Catalunya, i per la Sardana de Corpus, una gran sardana popular que es balla per tancar la festa a la plaça Major.
De Bòlit, l'entitat que agrupa els diferents grups de cultura popular i tradicional de Premià de Mar organitza una gran festa que té vocació de ser un esdeveniment anual i que és el reflex de la vitalitat festiva que hi ha a la vila.
Girona també té un capgròs esquivamosques que, juntament amb un grup de quatre capgrossos, havia sortit a la processó del Corpus davant dels gegants. Ha estat recuperat recentment.
El que va començar com una jornada interna entre els tossinaires del municipi, s'ha convertit en una gran festa en què s'hi arriben a servir més de 800 racions de pota de porc a la catalana. És la Potada popular de La Llacuna, una celebració gastronòmica amb renom arreu de la comarca.
Torroella de Montgrí va reintroduir, l'any 2007, la figura de l'esquivamosques a la seva Festa Major de Sant Genís, que cada any se celebra pels volts del 25 d'agost.
La colla gegantera de Vilafranca de Conflent organitza, el Diumenge de Resurrecció, la Trobada Gegantera de Pasqua, la més veterana de Catalunya Nord, fins i tot més que la de Perpinyà. Mitja dotzena de colles del Sud s'hi desplacen per viure amb intensitat una festa que implica a tota la població.
El dissabte previ a la diada de Santa Tecla es celebra la Mostra de Folklore Viu. Durant el matí, al Pla de la Seu, estaran exposats els gegants sicilians, així com els Negritos. Cal anar a fer-se les fotografies de comiat amb ells. A les 7 de la tarda, desfilada des de la Font del Centenari, fins a la ballada final a la Plaça de les Cols.