Festa major
La festa major encenta un maig ple de celebracions
Ripoll (el Ripollès)
Vegueria de Girona
Pels vols de l'11 de maig
Redacció festes.org (Publicació: 05.05.2004 | Actualització: 01.04.2025)
Ajuntament de Ripoll i Miquel Parés
La Festa Major de Ripoll s'estructura al voltant de la diada del seu patró, Sant Eudald, que es celebra l'11 de maig. La vila enceta així un període de força celebracions festives que seguiran el cap de setmana següent amb la celebració de la Festa de la Llana i el Casament a Pagès.
La festa major i sant Eudald
La Festa Major de Ripoll es celebra pels volts de l'11 de maig, dia del martiri de sant Eudald, patró de la vila de Ripoll des de l'any 1004. Les seves relíquies - traslladades, segons la tradició, des d'Acs dels Tèrmas (l'Arieja)- ja es veneraven des de l'any 978 en una antiga església que ocupava l'actual plaça de Sant Eudald al centre de la vila, avui desapareguda. Des d'aquesta capella pròpia, el culte a Sant Eudald es va estendre per diversos punts de Catalunya.
La història explica que l'any 1004 va portar grans sequeres i molta misèria a Ripoll i que el dia 9 d'agost, després de portar en processó el cos del Sant, caigué pluja abundant. La gent veié la mà de sant Eudald en aquelles pluges que tornaren la vida a Ripoll i, per això, l'aclamaren com a patró. L'any 1054 se li construí una església dedicada que, després de varies reformes i de sofrir desperfectes durant les guerres carlines, fou enderrocada durant la guerra espanyola de 1936-39. Des d'aleshores, l'urna de plata del segle XVII que conté les relíquies, ricament decorada amb escenes de la vida del sant i que està coronada amb un bust seu, passà a l'altar de Sant Joaquim del monestir romànic de Santa Maria.
La relació del sant amb la pluja no és casual i diuen a Ripoll que almenys un dia de la festa major és passat per aigua. Per això, tot fa pensar que aquest sant és una cristianització d'alguna antiquíssima divinitat invocada per a demanar pluja. El moment temporal en què té lloc la festa, en ple mes de maig - un dels més plujosos de l'any- així ho confirma.
La festa major, ahir i avui
Terra de bandolers, de bolets i de pastors, i una de les ciutats bressol de Catalunya, Ripoll dedica cada any una festa major per recordar la figura d'aquest sant i passar-ho bé en un moment en què les condicions climatològiques són propícies a sortir al carrer. L'estima que li tenen al sant és tanta, que moltes famílies de Ripoll escullen el nom Eudald per a batejar als seus fills.
La festa, que es caracteritzava antigament per les curses de braus, el bou amb corda, les sardanes amb la cobla que tocava des de dalt del campanar de l'església de Sant Eudald, les processons i solemnitats religioses, avui segueix les característiques pròpies de moltes de les festes majors que es celebren per aquestes dates: centenars d'actes lúdico-culturals per a públics de totes les edats organitzats per les diferents entitats de la vila en col·laboració amb l'Ajuntament.
Hi ha cercaviles amb la participació de gegants i grallers de tota la comarca, correfocs, audicions de sardanes, torneigs esportius, espectacles infantils, balls populars, funcions de teatre, etc. Durant els dies que dura la festa cada entitat del barri disposa d'una paradeta pròpia, la barraca, per donar a conèixer les seves activitats i productes.
Els gegants i la Dansa dels Clavells
Un dels aspectes més destacats de la festa major és la presència dels gegants de Ripoll, que representen a Guifré el Pilós i la seva esposa, i que ballen després de l'ofici del dia 11. Guifré el Pilós, comte de Cerdanya i Urgell, Barcelona, Girona i Besalú, i fundador de monarques catalans, és un personatge mític que té uns estrets vincles amb Ripoll. De fet, el sepulcre de Guifré el Pilós és al monestir de Ripoll. Segons una llegenda aquest personatge històric nascut a Arrià creà la senyera i el monestir benedictí de Santa Maria.
Per altra banda, durant la Festa Major es balla la Dansa dels Clavells, un ball popular i tradicional que s'inicia amb una cercavila que té per objectiu anar a recollir les pabordesses.
Has detectat algun error? Avisa’ns!




Galeries d'imatges

Contacte
Ajuntament de Ripoll
https://ripoll.cat/
Plaça de l'Ajuntament, 3
17500 Ripoll
972 714 142
ripoll(ELIMINAR)@ajripoll.cat
Per saber-ne més
Llibres

La Festa Major de Tàrrega. Història, entremesos i elements folklòrics
Albert Fitó i Pi
Ajuntament de Tàrrega
En aquesta monografia l'autor fa un recull exhaustiu, tan en l'àmbit històric com en el de la...

Els altres en l'imaginari coreofestiu valencià. De l'edat mitjana a les pervivències actuals
Raül Sanchis Francés
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
En aquest llibre s'aborda l'estudi d'una de les metàfores subjacents més potents de la dansa...

El Ball dels Espies. Música i tradició popular
Vicent Sanz Pérez
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
A Biar, vila fronterera del sud-est del País Valencià, any rere any es representa, el segon dia...
Articles

D'on venen les "Festes de maig" i l'aniversari del drac
Manel Ollé Garcia
Butlletí La Barretina Escarlata, núm. 1
Tot va començar l'any 1979 quan, tot just, l'Ateneu Popular la Flor de Maig havia acabat d'obrir...

El Ball dels Espies: Origen i Evolució
Joan-Antoni Cerdà i Mataix
Festes.org
La vila de Biar té una forta personalitat com a poble i es mostra orgullosa de mantenir una sèrie...
Revistes

Urtx. Revista cultural de l'Urgell
Diversos autors
Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Comarcal de Tàrrega
Publicació de caràcter anual i editada pel Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Comarcal de...
Audio / CD

Música de Lledó
Diversos autors
Diputació de Castelló
CD enregistrat en motiu del 75è aniversari de la Coronació pontifícia de la Mare de Déu de...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

Una de les festes de Moros i Cristians més antiga del País Valencià, amb elements tant singulars com 'El Ball dels Espies', 'La Mahoma' o les Fogueres. Se celebren del 10 al 13 de maig en honor a la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la vila de Biar.


Festes de Sant Pasqual a el Genovès (la Costera)
- les festes en honor a Sant Pasqual Bailón se celebren el 17 de maig. Sant Pasqual Bailón és el patró de Genovés des del dia de la seua canonització, el 15 d'octubre de 1690. L'any 1777 es va construïr un monument al nostre patró,...
Festa major de Sant Gaietà a Aitona (el Segrià)
- cada tercer cap de setmana de maig la vila d'Aitona celebra la seva festa major, en honor a Sant Gaietà, patró del comerç i del qual diu la llegenda que guarí i protegí la collita de blat de la plaga de llagostes que l'estava...
Festa major de Nou Barris de Barcelona (el Barcelonès)
- festa que té lloc la segona quinzena de maig, amb molts espectacles musicals i altres activitats de tota índole. L'acte central és el tercer diumenge de mes, amb el Matí de Festa Major amb concentració i desfilada d'unes vint colles de gegants i un...
Fires i festes de Manacor (Llevant)
- festes majors de Primavera de Manacor. Amb la tradicional sortida dels Cossiers, la desfilada de carrosses i comparses, el pregó, les ballades, els concerts, Trobada de gegants, Fira agrícola, etc
Festes patronals de Vila-real (la Plana Baixa)
- festes patronals en honor de Sant Pasqual, patró de la ciutat des de 1917. Durant deu dies la ciutat canvia la seua fisonomia diària, desfilades, processons, revetles, espectacles, esports, el bou: "bou per la vila" i "bou embolat". Gran activitat de les penyes festeres...
Festa major del Port de la Selva (l'Alt Empordà)
- festa en honor a Sant Baldiri, amb activitats al voltant del cap de setmana més proper al dia del sant, el 20 de maig. Amb cercavila de gegants, espectacles infantils, ofici solemne, havaneresetc
Festa major de Corbins (el Segrià)
- és la festa principal i es celebra pels volts del 22 de maig, diada de Santa Quitèria. L'acte més destacat i que li dona identitat pròpia, és la processó en honor a Santa Quitèria, en la que hi participen els nens i nenes que...
Festes patronals en honor a la Nostra Senyora del Bon Succés a Cabanes (la Plana Alta)
- el primer diumenge de maig comencen les festes en honor a la patrona, la Nostra Senyora del Bon Succés, en les quals destaca, la vespra de la festivitat, la romeria a Les Santes, així com l'Entrà de maig. Durant aquestes festes, s'organitzen actes taurins...
Festes de la Mare de Déu de Lledó a Castelló (la Plana Alta)
- se celebren el primer cap de setmana de maig, amb periodicitat anual. És la festa gran de la patrona de Castelló, la Mare de Déu de Lledó, coneguda popularment per la "lledonera" o la Mareta de Castelló", té lloc des de 1912 el primer...
Festes patronals de Santa Quitèria a Almassora (la Plana Alta)
- organitzades per la Junta Local de Festes, Almassora celebra una de les seues dues festes patronals la setmana que envolta el dia 22 de maig. Les activitats són diverses: bous al carrer, concerts de música del panorama nacional i internacional, focs d'artifici, actes culturals,...
Festes del pa beneït a La Torre de les Maçanes (l'Alacantí)
- se celebren, des del 1658, pels volts de Sant Gregori, patró del poble, el cap de setmana proper al 9 de maig. La festa té com a element central el ritu de benedicció i ofrena d'uns pans rodons d'uns cinc quilos que són transportats...
Festa major del barri dels Magraners de Lleida (el Segrià)
- barri i parròquia comparteixen patró Sant Josep Obrer i per això del 27 abril al 1 de maig el barri dels Magraners de Lleida està de festa grossa. Cercavila d'inici, pregó, imposició de bandes a les pubilles i hereus, revetlles, missa rociera i un...
De la mateixa població


Festa de la Llana i del Casament a Pagès
Ripoll (el Ripollès)
Diumenge següent al cap de setmana de la Festa Major
