Esquivamosques
En Berruga de Girona torna a acompanyar els gegants
Girona (el Gironès)
Vegueria de Girona
Festa Major de Sant Narcís i Corpus
(Publicació: 19.10.2014 )
Se'n té constància almenys des de 1875, data de la primera referència escrita d'una sortida seva a les celebracions de les Festes de la Pau, que van commemorar la fi de la tercera guerra carlina. En el cas de Girona, es tractava d'un capgròs més aviat petit, que representava un home barbut i calb i que al cantó esquerre de la cara tenia una berruga, motiu pel qual també se l'anomenava en Berruga. Obria el pas de la comitiva amb un vestit virolat i un fuet a les mans. Va sortir fins a l'any 1952, quan va ser jubilat definitivament i substituït per un altre capgròs també barbut.
L'any 1963 es va estrenar una nova versió del capgròs esquivamosques de Girona, obra de Joaquim Pla i Dalmau. Es tracta d'un personatge grotesc, també barbut i amb berrugues a la cara, amb els ulls guerxos i que va vestit amb una casaca verda. La seva principal singularitat és que porta una mosca al nas i una altra a la cua del barret, en memòria del seu nom però també amb relació a la llegenda de les mosques de Girona.
Per obrir pas als gegants i crear l'espai festiu, utilitzava un budell d'animal inflat -o bufa- lligat a una canya. Durant molts anys va sortir a les cercaviles de les Fires de Sant Narcís, la Festa Major de Girona, que se celebra a finals d'octubre. Molt malmès després d'anys d'utilització, el capgròs reposa en un taller a l'espera que algú en pagui la restauració.
Recentment s'ha construït una rèplica del primer Esquivamosques de Girona, del segle XIX, gràcies a un treball de recerca i documentació efectuat per Bernat Grau i assessorat per en Nuxu Perpinyà.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Ramon Grau
Has detectat algun error? Avisa’ns!



Per saber-ne més
Llibres

Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots
Diversos autors
Museu dels Sants d'Olot
Catàleg de l'exposició "Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Berruga de Portbou (l'Alt Empordà)
- hi ha documents que proven que, el 1889, a Portbou també s'havien fet gestions per tal que per la festa major pogués sortir una parella de gegants 'amb la seva tradicional Berruga'.
Esquivamosques de Banyoles (el Pla de l'Estany)
- gràcies a il·lustracions incloses en el Costumari Català de Joan Amades, podem veure que a Banyoles havíen tingut, a meitat del segle XX, un nan que sembla un esparriot esquivamosques.
Berruga a Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà)
- Josep Murlà explica que Castelló d'Empúries, per exemple, havia tingut un capgròs també anomenat Berruga com el de Figueres, però que es perdé, com els gegants i una mulassa, a principis del segle XX.
Esquivamosques de Palamós (el Baix Empordà)
- gràcies a il·lustracions incloses en el Costumari Català de Joan Amades, podem veure que Palamós havia tingut, a meitat del segle XX, un nan que sembla un esparriot esquivamosques.
De la mateixa població


