La Processó de Corpus

La festivitat del Corpus de Barcelona és una de les celebracions més antigues i lluïdes de la història de la ciutat i també una de les festes més mítiques dels Països Catalans. Basada en una processó que data del 1320 i que va exportar un model de fer festa a molts pobles i ciutats catalanes, avui ha perdut bona part del seu esplendor inicial.

Amb més de 600 anys d'història, la celebració del Corpus de Barcelona és, per tradició i transcendència, la festa més important de la ciutat, la que ha generat bona part dels elements que en l'actualitat formen part del patrimoni festiu barceloní. De fet, la festa del Corpus de Barcelona ha estat una de les més influents per la història i desenvolupament del patrimoni festiu català. I és que en aquest seguici del Corpus es troben les primeres referències escrites d'alguns dels que avui són els elements principals de les nostres festes: els gegants, els nans, els balls de diables, el bestiari, etc

La festa als seus orígens

La primera edició documentada de la Festa del Corpus a Barcelona data del 1320. La barcelonina fou una de les celebracions pioneres d'aquesta festa dedicada a retre homenatge públic a l'Eucaristia que fou instituïda per l'Església pels volts de l'any 1246 a Lieja. Moltes viles catalanes copiaren el model de festa de Barcelona i, com passa moltes vegades, avui, algunes de les copies han esdevingut millor reflex del que havia estat la festa original, més que no pas el mateix original.

Fins al 1542, la festa es celebrava el dijous següent a l'octava de Pentecosta, Dijous de Corpus, i consistia en una festiva , sorollosa i alegre processó que tenia lloc al matí pels carrers del barri vell de la ciutat (a partir de l'any següent la processó passà a celebrar-se a la tarda).

La processó tenia dues parts ben diferenciades. En primer lloc hi desfilaven una sèrie d'entremesos, 'roques' o 'castells', que, mitjançant unes grans carrosses o mitjançant balls populars, s'escenificaven teatralment diferents passatges bíblics, de la mitologia o de la història sagrada pel Cristianisme: la creació del món, la lluita de Sant Miquel amb el drac, Adam i Eva l'Arca de Noé, etc Molts d'aquests entremesos encara surten a la Processó de València, que fou una de les ciutats que va copiar la festa de Barcelona.

Darrera d'aquesta part teatral, desfilaven les forces vives de la ciutat. I és que malgrat que el seu fonament és religiós, la festa de Corpus ha estat sempre la festa ciutadana per excel·lència, la festa del 'cos social' de la comunitat. Encapçalades per la Bandera de Santa Eulàlia, sortien representants de tots els gremis i confraries de la ciutat i , finalment, la custòdia amb l'hòstia consagrada sota tàlem acompanyada per tota la classe sacerdotal.

La processó, que era l'únic moment de l'any en què es podien veure tant les figures festives com el Santíssim Sagrament, discorria entre un gran bullici i enmig d'un gran goig: la gent s'acostava per veure els entremesos entre grans dosis d'alegria, es disparaven coets i trons, es llançaven pètals de flors de tots els colors al pas de la comitiva i es cantaven cançons alegres.

Una història marcada per les prohibicions

La processó actual dista molt d'aquest esplendor, alegria, excitament i alt grau de participació que la festa tingué en els seus orígens. Bona part d'aquest procés de decadència fou culpa de les prohibicions que des de diferents estaments, des de la pròpia Església sobretot, es decretaren sobre la festa i la processó. Al 1321 es prohibí als jueus sortir del seu Call el Dijous de Corpus; el 1456 es prohibí llançar piules i trons; el 1608 es prohibiren els balls i les guitarres; el 1690 es prohibiren les escopetades al pas de la comitiva; el 1780 es decretà que no sortissin els gegants (una prohibició que es revocà el 1798); al segle XVII es prohibí que l'àliga ballés dins el temple (una cosa que havia fet des del segle XV); el 1829 es prohibí llançar flors de ginesta i altres flors al pas de la processó i al segle XX es prohibí que les criatures anessin disfressades (de sants i de verges) a la comitiva. D'aquesta manera, i amb la influència d'altres factors com guerres i altres comeses històriques, junt amb les prohibicions de realitzar la processó decretades al segle XIX, és com la festa ha anat minvant en importància i lluïment.

L'any 1989 un grup de barcelonins van aconseguir que, mitjançant un acord polític entre l'Arquebisbat de Barcelona i l'Àrea de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Barcelona, s'iniciés un procés de recuperació d'algunes de les figures que havien format part dels entremesos, carrosses o roques on anaven les diferents escenes bíbliques. D'aquesta manera es volia tornar a recuperar part de l'aspecte festiu de la processó.

La processó actual

La processó actual del Corpus de Barcelona té lloc diumenge al matí, després de l'acte litúrgic que es celebra a l'exterior de la Catedral. Es divideix en dos gran blocs. En primer lloc desfila la part més festiva, amb el Seguici Popular i altres figures històriques de la imatgeria festiva i balls populars, amb música de grups de ministrers, grallers i flabiols. I en segon lloc desfila la part més religiosa, amb la Custòdia acompanyada per la classe sacerdotal i els fidels.

El seguici actual (2008) està format, en aquest ordre, pels Llancers i Banda de la secció muntada de la Guàrdia Urbana, els Cavallets Cotoners (des de 1380), l'Àliga de la ciutat (des de 1424), el Lleó (des de 1424), els Capgrossos macers, els Gegants de la ciutat, el Ball de cercolets, la Mulassa (des del1568), el Bou (des de 1424), el Penó del Pi, els gegants del Pi, el Ball de Bastons, el Drac de la Ciutat Vella (des de 1424), la Víbria, el Penó de Santa Eulàlia, el Nan Cu-Cut de la Plaça Nova, els gegants de la Plaça Nova, la Tarasca, els gegants nous de la Casa de la Caritat o del Corpus de Barcelona, el Dofí del Casc Antic, els Gegants de Santa Maria del Mar, els Falcons i les Trampes de la ciutat

Un aspecte molt destacat de la processó barcelonina és que la custòdia és sobre una cadira, també artísticament decorada i feta de metalls preciosos, que hom creu que va pertànyer al Rei Martí l'Humà.

L'Exposició del Seguici

Durant la festa de Corpus, la Casa de la Ciutat acull una exposició dels elements que configuren el Seguici Popular de Barcelona (els Gegants de la Ciutat, del Pi i de Santa Maria del Mar; l'Àliga de la Ciutat, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac, la Tarasca i els Cavallets Cotoners).