Lluna gairebé plena 
#drac
Articles
La festivitat del Corpus de Barcelona és una de les celebracions més antigues i lluïdes de la història de la ciutat i també una de les festes més mítiques dels Països Catalans. Basada en una processó que data del 1320 i que va exportar un model de fer festa a molts pobles i ciutats catalanes, avui ha perdut bona part del seu esplendor inicial.
Les celebracions del Corpus comencen amb el pregó oficial i continuen amb la Processó, ja documentada a Lleida el 1340, que compta amb la participació dels cavallet, l'àliga, els gegants i el seguici religiós que duu la custòdia i que passa per damunt les catifes de flors que s'han elaborat per a l'ocasió.
El barri del Poble Nou, al districte de Sant Martí de Barcelona, acull cada any un conjunt d'actes festius que evidencien l'establiment definitiu del bon temps. Les festes tenen per protagonistes els diferents elements de la imatgeria festiva local.
Celebrades al bell mig del mes de maig, les festes de sant Maties són la festa major petita de Montblanc. La sortida del seguici popular i una gran trobada gegantera són els dos dels actes culturals més destacats d'aquesta festa.
Com que la llegenda d'un heroi que mata un drac forma part de la nostra tradició cultural des de temps precristians i com que és a Catalunya on hi ha la major concentració de dracs festius de tot el món, algunes viles catalanes inclouen, en el ritual festiu de la Festa de Sant Jordi, el 23 d'abril, una escenificació més o menys dramatitzada de la popular llegenda.
El teixit social de Mataró organitza una completíssima festa de Sant Jordi cada 23 d'abril. Al matí es fan les tradicionals parades de roses i llibres pels carrers, a la tarda la cercavila dels més de 40 gegants que hi ha a la ciutat i a la nit, la Fogonada, la sortida nocturna del Drac de Mataró i les Diablesses que, amb els seus Voltafocs, omplen les places de foc, espurnes i música.
Aquest és el text d'una versió moderna de la llegenda de sant Jordi i el drac, publicat l'any 1952 al volum III del Costumari català. El curs de l'any, obra magna del prolífic folklorista Joan Amades.
Centenars d'actes culturals, festius i esportius omplen, cada any, tots els racons de la vila de Figueres quan arriben les Fires i Festes de la Santa Creu. Nascut inicialment a redós d'una fira comercial, l'esdeveniment s'ha anat complementant amb un ampli ventall d'activitats que l'han acabat convertint en la veritable festa major de la capital altempordanesa.
Sant Celoni celebra Sant Jordi amb parades de llibres i roses i amb un conjunt d'actes protagonitzats pel Drac de Sant Celoni, una fera que protagonitza la llegenda del Soler de Vilardell, una llegenda d'un heroi local anàloga al relat de sant Jordi, el Drac i la Princesa.
Pels volts de la diada de Sant Jordi, el conjunt emmurallat de la vila de Montblanc retorna al seu esplendorós passat medieval i es converteix en l'escenari d'un conjunt de representacions que recreen capítols de la popular llegenda de sant Jordi, el drac i la donzella que la tradició catalana situa en aquesta vila.
Aquest és el text d'una versió romàntica de la llegenda de Sant Jordi i el drac, publicat al llibre Tradicions Religioses de Catalunya, recollides per Anna de Valldaura i explicades de bell nou amb el nom de 'Sant Jordi i el drac dels tres elements'.
Puigverd de Lleida celebra pels volts de Sant Jordi, una arrelada festa popular que compta amb una processó molt concorreguda que passeja unes imatges de Sant Jordi i la Moreneta i que, des del 2006, també compta amb una escenificació de la llegenda, el drac i la princesa.
Cada 23 d'abril, pels carrers i les places de la ciutat de Mataró s'escenifica una particular versió de la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac. És la Fogonada, una singular festa que combina una posada en escena parlada i en moviment, el bestiari festiu i l'ús d'una gran quantitat de pirotècnia.
La festa major del barri de la Sagrada Família que cada any se celebra pels volts de la diada de Sant Jordi, inclou centenars d'activitats esportives, gastronòmiques i culturals que tenen lloc al voltant del temple insígnia d'un dels catalans més universals: Antoni Gaudí.
Igual que Catalunya, Occitània disposa d'una llarga tradició en bestiari festiu. Són els anomenats animals totèmics, figures zoomòrfiques que representen éssers pertanyents a la història llegendària i mítica de la població que representen i que, amb el temps, s'han convertit en emblemes de la seva identitat.
La Festa Major de Solsona, dedicada a la Mare de Déu del Claustre, s'estructura al voltant d'un esquema que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de llum, màgia i festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.
Durant tres dies, els carrers de Vilafranca del Penedès s'omplen per celebrar una Festa Major que ocupa, des de fa molts anys, un lloc preeminent al calendari festiu català per la massiva participació popular, la modèlica conservació del seu folklore i per la riquesa cultural que expressa en els seus actes. Sant Fèlix és una marca temporal, simbòlica i emocional que tanca un cicle i enceta un nou calendari en la vida dels vilafranquins.
Durant dos dies Sitges celebra la festivitat de Sant Bartomeu amb un conjunt d'activitats que s'entrellacen una després de l'altre durant 36 hores. Moixiganga, gegants, grallers, diables, bastoners, ball de gitanes i tot un seguit d'altres elements del patrimoni cultural sitgetà són els protagonistes d'una de les festes tradicionals més destacades del país.
La Festa Major de l'Arboç, que es celebra cada any pels volts del quart diumenge d'agost, segueix el model penedesenc de festa major d'estiu: el seu epicentre és la processó d'anada i tornada de la imatge del patró que està formada per tots els balls populars i tradicionals.
La Festa Major de Vilanova i la Geltrú neix del vot que la població va fer a la Mare de Déu de les Neus al segle XVIII, quan una ratxa de pedregades va malmetre les vinyes. Des d'aleshores és la patrona de la ciutat i a ella es dediquen les multitudinàries celebracions que durant sis dies omplen la vila d'un gran ambient festiu.
Els actes més lluïts de la festa major del Vendrell són la processó de sortida i retorn de santa Anna a l'església i la Cercavila de Foc, una espectacular desfilada de bèsties encapçalada pel Ball de Diables i que compta amb la presència d'un dels dracs de foc més grans d'Europa: el Caramot.
La Cuca Fera de Begues és la cucafera més gran de Catalunya. Nascuda l'any 1934, està associada a l'Avenc de la Ferla, un impressionant i profund solc negre situat al Massís del Garraf que, segons la llegenda, és on viu aquesta bèstia.
La Festa Major de la Riera de Gaià té lloc entorn el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, patrona de la vila. La festa es celebra com a mínim des del segle XII i compta amb la presència destacada del ball de diables, amb els seus famosos versos satírics, els gegants manotes i una escenificació entre santa Margarida i el Drac.
En la nostra tradició cultural, el drac és un dels personatges més populars del bestiari fantàstic. Al llarg dels segles, el drac ha estat protagonista de les llegendes més variades i la seva figura, inspirada en els rèptils, ha estat dipositària de tot tipus de simbologies.
Cada any moltes persones s'apleguen a Vilademuls per celebrar l'Aplec de Sant Mer, un esdeveniment que ret homenatge al sant fundador i heroi llegendari de la comarca, artífex, entre d'altres miracles, de la derrota del famós drac que vivia a l'estany de Banyoles.
D'entre els actes més concorreguts de la Festa Major de la Bisbal destaca l'anomenat Correfoc que, a la capital baixempordanesa, no és un correfoc normal ni el protagonitzen diables, sinó que està inspirat per la figura del Drac, una peça de la imatgeria festiva local que data del segle XVIII.
La Festa Major de La Llacuna és, sens dubte, la màxima expressió festiva d'aquesta vila anoienca. Des de fa uns anys, la celebració ha anat agafant més empenta i ha anat enriquint mica en mica un seguici festiu que es mostra en la seva màxima plenitud cada primer cap de setmana d'agost.
El foc i la pólvora de trabucaires i tronades, juntament amb els improperis, la Custòdia i els altres entremesos de les comparses són l'eix de la festa del Corpus de Solsona, una diada que es celebra des d'almenys l'any 1331 i que té en les tandes de ballets de diumenge de Corpus i la Roda de Foc els seus actes més destacats.
Un dels elements que singularitza la festa del Corpus de Solsona és la Roda de Foc, un acte amb pirotècnia que té lloc durant la nit de dissabte de Corpus i que és protagonitzat per tres peces del bestiari festiu local: el drac, el bou i la mulassa.
Torredembarra celebra la seva festa major traient al carrer el conjunt de grups de cultura que formen el seguici popular d'aquesta ciutat i entre els quals figura el Ball d'en Serrallonga, un grup de foc que representa, a trets de trabuc, les facècies d'aquest famós bandoler del segle XVII.
Els habitants de Vilaür han construït el seu propi model de festa major d'estiu combinant elements d'altres latituds, com el ball de diables i els castells, amb els propis de les terres gironines, com les ballades de sardanes i les cantades d'havaneres.
L'entrega del xumet a una bèstia festiva és un dels ritus de pas més joves i amb més èxit d'entre els que la mainada catalana efectua per a marcar que canvia d'estat en el seu procés de creixement. Amb aquest acte l'infant s'acomiada definitivament del seu inseparable xumet.
Mostra Representativa del Bestiari Festiu de Catalunya
Diverses poblacions
Diferents moments de l'any
Cada any des del 1997, una ciutat diferent acull la Mostra Representativa del Bestiari de Catalunya, una trobada que pretén donar a conèixer la riquesa i diversitat de la fauna festiva que pobla les celebracions populars catalanes.
No fa gaire, el 29 de juny, solemnitat dels sants Pere i Pau, era festa arreu. Durant la vigília, s´encenien fogueres com encara es fa per sant Joan i la nit del 28 al 29 era tinguda per màgica. D´un temps ençà, l´església es va veure forçada a renunciar a la festivitat, però els pobles que tenien el pescador per patró van mantenir-ne el caràcter festiu. Entre aquests pobles, hi havia Ribes
Tots els pobles que envolten el Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac disposen d'una de les llegendes més importants i antigues de Catalunya: la Llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt. Protagonitzada per un heroi vinculat a la fundació mítica del país, és el relat que origina i explica la presència de la majoria dels més de quatre-cents dracs festius que poblen avui en dia les festes populars catalanes.