Lluna gairebé plena 
Festa Major de la Mare de Déu del Claustre
Solsona vibra amb el seu folklore
Solsona (el Solsonès)
Vegueria de Catalunya Central
7, 8 i 9 de setembre
Festa patrimonial d'interès nacional 
(Publicació: 30.08.2005 | Actualització: 22.01.2025)
L'inici de la Festa Major de Solsona cal datar-la de l'any 1653 en motiu de la alliberació que portà la imatge de la Mare de Déu Claustre a la ciutat i que la declarà patrona el dia 8 de setembre del mateix any. És a partir d'aquí que s'originen i es recuperen els diferents elements que integren en l'actualitat un dels conjunts festius més ben conservats de Catalunya. Tot i que la festa començà a celebrar-se com a tal l'any 1653, sembla que ja des de 1303 la Mare de Déu rebia un ofici solemne el dia del 8 de setembre.
La imatge de la Mare de Déu del Claustre, a qui es dedica la festa, ha estat declarada la millor obra escultòrica del romànic universal i data del segle XI-XII. Feta de pedra porta, sustentada per una aurèola, la corona d'or i plata que li regalaren els fills de la ciutat l'any 1956.
La seqüència ritual
La Festa Major solsonina conserva un esquema festiu que ha estat inalterable des de 1675: encara avui es continuen realitzant els mateixos actes que es portaven a terme al segle XVII.
El dia 7 de setembre comença la festa amb el solemne repic de campanes de la Catedral Basílica que avisa la festa gran a tota la ciutat. Al punt de la una, des de la Casa de la Ciutat s'inicia el passacarrers amb tota la comparseria. Al mateix temps a la Plaça Major té lloc la Tronada, l'encesa d'un regueró de pólvora que fa esclatar els mascles que hi té connectats. A la vesprada, la corporació municipal acompanyada pel ball de bastons assisteix a la Catedral a fer la felicitació del Cant de la Salve a la patrona de la ciutat. Durant les seves sortides, tant els regidors com les pubilles llueixen els diferents símbols centenaris: la banda, la vara i les veneres i mantellines, juntament amb uns vestits dels agutzils municipals que tenen un gran interès històric. En sortir de la Salve té lloc un magnífic Castell de Focs que obre un dels actes populars més esperats: l'il·luminació de tots els carrers amb teieres.
El dia 8 de Setembre, la jornada comença de bon matí amb la circumval·lació de les muralles a càrrec dels trabucaires, que avisen de l'imminent inici dels actes centrals. A quarts d'11, els gegants i les bèsties acompanyen a la comitiva consistorial, que assisteix al solemne ofici que té lloc a la Catedral Basílica. En sortir, la comparseria re-empren el carrer per arribar al punt àlgid de la festa, la celebració dels ballets dels elements festius i les seves tandes corresponents, un acte que antigament s'anomenava la "bulla". En acabar, els elements retornen a la Casa Consistorial d'on n'han sortit unes 4 hores abans. Allà, davant de l'Ajuntament té lloc 'la final', una prova de força en que es mesura el temps possible que un geganter pot fer ballar el gegant sense descansar. A la tarda la comitiva torna a baixar a la Catedral per assistir a la Solemne Processó i a l'acte d'homenatge a la Mare de Déu del Claustre. Surt de la catedral i puja fins a la Plaça Major, on l'àliga fa el ball per posar la ciutat als seus peus.
El dia 9 de setembre és celebra la Solemnitat de la Mare de Déu del Claustre declarada per Roma l'any 1900, per la gran devoció que el poble tenia en aquesta imatge. Al matí tenen lloc els mateixos actes que el dia anterior. A la tarda es porta a terme el Besamans, l'únic dia a l'any que ordinàriament la població pot pujar a la cambra Santa on hi resta la imatge durant l'any. És un acte on hi transcorren gran nombre de les famílies solsonines.
Les figures de la bullícia solsonina
Els óssos, un dels elements més antics i únics a Catalunya, daten del 1431. El Drac, un dels 3 dracs més antics de Catalunya, data de 1692 i pesa 96 kg. Els nans són el símbol d'alegria i gatzara de la festa. El Ball de Bastons de Solsona té una funció única dins el món bastoner, juntament amb el Ball de Bastons de Cardona, ja que la seva principal escomesa és l'acompanyament de la Imatge de la Mare de Déu. La funció de l'Àliga és retre homenatge a la persona que se'n considera mereixedora. Els Gegants són un dels conjunts més emblemàtics de Catalunya i destaquen per la seva solemnitat i bellesa. Tots els conjunts s'acompanyen amb el flabiolaire, la cobla i també, en els passacarrers, per la banda de música.
Text: Redacció festes.org i Carles Freixes i Codina
Imatges: Consell de la Festa Major de Solsona, Alexandre Freixes i Jalmar, Joan Boix i Irla i Albert Fontelles Ramonet.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Consell de la Festa Major de Solsona
http://www.solsonalafesta.net/
Solsona
comunicacio(ELIMINAR)@ajsolsona.cat
Enllaços relacionats
Gegants de Solsona (el Solsonès)
- la primera notícia que tenim d’una parella de gegants a Solsona data del 1675. Fins el 1727 no es construeix la segona parella. Des de llavors, el nombre de quatre gegants és el que ha arribat fins els nostres dies. Al llarg dels anys,...
Nans de Solsona (el Solsonès)
- de tot el conjunt d’improperis, els Nans són els elements que apareixen més tard per primera vegada. No és fins a principis del segle XX quan existeix una primera notícia. La seva creació fou per substituir els Óssos quan aquests van sofrir alguns desperfectes...
Trabucaires de Solsona (el Solsonès)
- grup de gran importància dins el conjunt folklòric de Catalunya. El seu origen data de l'època del feudalisme, ja que eren la guàrdia personal dels senyors feudals. A Solsona surten en les festes assenyalades i també actuen per tot Catalunya i l'estranger.
Àliga de Solsona (el Solsonès)
- només surt a ballar per Corpus i per la Festa Major. Antigament es feia ballar davant les autoritats importants que visitaven Solsona, com a símbol de respecte. La seva presència a Solsona, sembla ser anterior a l'any 1676, quan es troba per primera vegada...
Per saber-ne més
Llibres
El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió
Joan Cuscó i Clarasó, Josep Crivillé i Bargalló
DINSIC Publicacions Musicals, S.L
El volum, que commemora els 15 anys de la colla Gaiters de l'Aguilot, inclou onze partitures per a...
De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (1959-2020)
Toni Bellón Climent
Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
Les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí foren declarades Patrimoni de la Humanitat el...
Teatralitat, joglaria i danses festives a la ciutat de Tortosa (i a la seua àrea d’influència històrica)
Raül Sanchis Francés
Fundació Privada Duran&Martí
L’objecte d’aquesta publicació són tant les celebracions efímeres i extraordinàries com les...
Maria a Catalunya. Les 41 comarques i les seves patrones
Joan Bellmunt i Figueras
Pagès Editors S.L
La idea d'aquest llibre va sorgir de l'Acadèmia Mariana de Lleida amb motiu del certamen marià de...
El Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc
Diversos autors
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà
LLibret informatiu sobre el conjunt monàstic de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, amb...
Músiques i rituals de les festes a la Mare de Déu de la Salut
Edgar Cano
Rivera Editores
Totes les peces tradicionals per a dolçaina procedents de las festes de la Mare de Déu de la...
Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major
Jaume Cuadrench i Bertran
Solsona Comunicacions S.L
L'edició d'aquest llibre és el resultat d'un llarg procés de recerca que el seu autor va dur a...
Solsona, la Festa Major
Noemí Vilaseca
Ajuntament de Solsona i Lunwerg Editors
Aquesta obra, coeditada per l'Ajuntament i Lunwerg Editors, té l'objectiu de captivar tant els...
Jardín de María, plantado en el Principado de Cataluña (Girona, 1772)
Narcís Camós
Diputació de Girona
Aquest llibre és la versió facsímil de "El Jardín de María plantado en el Principado de...
Santa Maria de la Gleva patrona de la plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià
Antoni Pladevall Font
Montblanc-Martín
Música per a una festa
Miquel Villalonga Coll
Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Fent-se inimaginable una Festa Major sense música, hi ha una sèrie de tonades i instruments que...
Devocions marianes populars. El Solsonès
Joan Bellmunt i Figueras
Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars a El Solsonès, amb informació...
600 anys Corre de Bou
Diversos autors
Ajuntament de Cardona
Programa de la Festa Major de Cardona de l'any 2009, l'any que feia 600 anys de la primera...
El Ball Pla d'Olot
Alexandre Cuéllar i Bassols
Llibres de Batet
Un dels actes més característics i també més controvertits de les Festes de Tura -actualment ja...
Més d'un segle de cartells de festes del Tura d'Olot (1859-1998)
Diversos autors
Ajuntament d'Olot. Comissió de festes
Aquest llibre, escrit conjuntament per Antoni Monturiol i Magda Pujolràs, va dels cartells de les...
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre història i llegenda
Carme Plaza Arqué
Edicions Cossetània
El monestir de la Serra presideix des d'un petit turó la vila medieval de Montblanc. Fou fundat el...
Les sortides de les marededeus de la Serra de Montblanc (1687-2016) Devoció i festa
Josep M. Porta i Balanyà
Edicions Cossetània
El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la seva patrona, la Mare de...
Festa a la Ribera: les festes d'Algemesí
Josep Antoni Domingo i Borràs
Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura
Llibre que recull totes les celebracions festives de l'any a la ciutat d'Algemesí: les de l'Hivern...
Festes de Gràcia. Cent anys
Josep Portella Coll
Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Aquest llibre, editat per iniciativa del Col·lectiu folklòric de Ciutadella en motiu del...
Llinars és festa! Músiques i elements festius de la vila
Diversos autors
Colla gegantera La Patufa
Aquest llibre, escrit per Arnau Guardi i amb un disseny gràfic de Marc Viamonte, repassa d'una...
La nostra cultura popular. Picassent (comarca de l'Horta)
Enric Romaguera i Belenguer
Ajuntament de Picassent
Aquest llibre és una obra indispensable per conèixer Picassent i la seua gent i inclou abundant...
Audio / CD
Pasdobles d'en Joan Roure i Jané. Diades de Corpus i Festa Major de Solsona
Orquestra Patinfanjàs
CK Music
Enregistrament dels pasdobles compostos pel mestre solsoní Joan Roure i Jané que s'interpreten...
Festa Major de Solsona
Cobla La Principal de la Bisbal
Audiovisuals de Sarrià
Enregistrament en directe de la música dels ballets dels diferents elements folklòrics de la...
Danses i entremesos de la Garrotxa. Volum II
Cobla Cadaqués
Àudiovisuals de Sarrià - CCTP Marboleny
Disc compacte + llibret amb textos de Manuel Cubeles i el GRFG. Conté les músiques i les...
Música, tradició i patrimoni. La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí
Diversos autors
Escola Musical de Tabal i Dolçaina (EMTiD)
Sota la direcció de Xavi Richart i textos d'Andrés Felici, aquest doble CD i llibret és, en...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Festa major de Tremp (el Pallars Jussà)
- se celebra el 8 de setembre en honor a la Mare de Déu de Valldeflors. Durant els dies compresos entre el 7 al dia de 11 de setembre Tremp ofereix a tots els seus visitants un variat programa d'actes que va des de actes...
Festes de la Mare de Déu de la Salut a Maria de la Salut (el Pla de Mallorca)
- amb processó de la verge i activitats diverses els dies anteriors (corregudes de "joies", cursa de caragols, correfocs, bandera que fa fideus, etc)
Festes de la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real (la Plana Baixa)
- els orígens de les festes de la Mare de Déu de Gràcia es remunten al segle XVIII. Unes febres afecten el poble durant l'any 1757 i aquest demana la intersessió de la Verge perquè finalitze l'epidèmia. El mateix any, l'Ajuntament de Vila-real acorda celebrar...
Festa major a Sant Quirze del Vallès (el Vallès Occidental)
- se celebra cada any a principis de setembre. Representatius de la Festa Major de Sant Quirze són els seus gegants, els capgrossos i la Colla de Diables. Dos dels gegants representen els patrons del municipi Sant Quirze i Santa Julita, i l'altre, el recentment...
Festa major de Castell d'Aro (el Baix Empordà)
- en honor a santa Maria, pels volts del 8 de setembre, que és un dels dos festius locals del municipi. És una de les festes més populars dintre del calendari festiu de la Vall d'Aro, assolint any rere any un gran èxit de públic...
Festa major de Piera (l'Anoia)
- en honor a Santa Maria. La vigília, 7 de setembre, pregària a Santa Maria i missa de vigília a l'església parroquial de santa Maria i cinema a la fresca. El 8 de setembre, diada de la Festa Major, al matí, missa solemne concelebrada a...
Festa major de Breda (la Selva)
- en honor a la Mare de Déu, patrona del poble. Amb cercavila de gegants, correfoc (infantil i adult), pregó, teatre, concerts, etc. El dia 8, botifarrada popular, missa solemne musicada, sardanes, activitats infantils i ball de nit, etc. Els dies oficials de celebració són...
Festa major de Can Moriscot a Corbera de Llobregat (el Baix Llobregat)
- festa que ja ve de molt antic, on solien assistir-hi els veïns de les masies properes que ballaven al so del flabiol i el tamborí. La festa s'inicia amb una solemne missa a la plaça amb una antiga Mare de Déu. Tot seguit festa...
Festes de la Mare de Déu de Loreto a Mutxamel (l'Alacantí)
- entre el 7 i el 12 de setembre els veïns de Mutxamel viuen amb emoció unes festes que ja se celebraven en 1843. Els festers de Mutxamel rendixen homenatge a la seua patrona, la Mare de Déu del Loreto, pel miracle obrat l'any 1597...
Festa major i Ball de Cantirets de Palafolls (el Maresme)
- dedicada a la Mare de Déu de Palafolls, la imatge de la qual fou trobada per uns pastors entre uns matolls. El dia de la festa és tradició fer-hi el "ball de cantirets", un ball executat amb càntirs de vidre, com una almorratxa. Cada...
Festes patronals de la Mare de Déu del Puig de Santa Maria (l'Horta Nord)
- les festes se celebren al voltant de la primera setmana de setembre en honor a la Mare de Déu del Puig, una de les figures d'una mare de déu trobada més antigues del País Valencià. Segons la tradició fou trobada per les tropes...
Festa major de la Mare de Déu de la Gleva (Osona)
- al voltant de la festivitat de les marededéu trobades, el 8 de setembre, el Santuari de la Gleva celebra la Festa major. Es tracta, com el mateix nom indica, de tot un seguit d'activitats festives i també religioses que se celebren a tota la...
Festes de la Mare de Déu de L'Olivar a Alaquàs (l'Horta Sud)
- festes patronals d'aquest poble, que se celebren entre el 5 i el 8 de setembre en honor a la patrona d'Alaquàs. El 5 de setembre -Sant Miquel- al vespre, Pujà i Cordà de Sant Miquel, el 6 de setembre al vespre, Cordà Infantil, el...
Moros i Cristians de Villena (l'Alt Vinalopó)
- són les festes en honor a la patrona de la ciutat valenciana de Villena , Nostra Senyora de les Virtuts. Se celebren del 4 al 9 de setembre i estan reconegudes com d'Interès Turístic Nacional. El seu origen està en 1474, quan la Verge...
Festa major dels Blaus i Vermells de Llinars del Vallès (el Vallès Oriental)
- dedicada a la Mare de Déu del Prat, patrona de vila, se celebra pels volts del 8 de setembre, amb una gran quantitat d'actes, d'entre els que destaquen el següents. El primer dia de la Festa Major: arribada del gegant boig i l'esparriot, seguici...
Festes majors de Picassent (l'Horta Sud)
- dedicades a la Mare de Déu de Vallivana, patrona del municipi (8 de setembre) i al Sant Crist de la Fe (9 de setembre). El 8 de setembre és el dia de la patrona, el dia en què milers de veïns i veïnes ixen...
Festa major d'Agramunt (l'Urgell)
- se celebra el cap de setmana més proper a l'1 de setembre (el cap de setmana abans del 8 de setembre) i està dedicada a la Mare de Déu del Socors. Dijous hi ha pregó, cercavila, pal de picantó (pujada a un pal ensabonat)...
De la mateixa població
