Festa major de Maó. Foto: Ajuntament de Maó
Festa major de Maó. Foto: Ajuntament de Maó
L'ermita de Gràcia
L'ermita de Gràcia
La Mare de Déu de Gràcia
La Mare de Déu de Gràcia
Un moment de la Colcada
Un moment de la Colcada
Les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó marquen la fi de l'intens cicle festiu de l'illa i el final de l'atrafegada temporada d'estiu. Com a totes les festes majors menorquines, els equilibris dels cavalls en els multitudinaris jaleos són els grans protagonistes de la celebració.

Durant la primera setmana de setembre, la ciutat menorquina de Maó celebra la seva Festa Major revivint als carrers, les places i els racons de la ciutat, els temps de la Menorca medieval. Es tracta de l'última de les grans festes d'estiu que es fan al conjunt de l'illa i el tancament del cicle de celebracions que s'inicien amb la sonada festa de Sant Joan a Ciutadella, a finals de juny.

Els dies de la festa, Maó, ciutat fundada pels cartaginesos que, segons diu la llegenda, deu el seu nom al general Magon, germà d'Aníbal, es transforma en un lloc ple de vida on es programen desenes d'activitats per a tots els gustos. Hi ha sopars de carrer a diversos punts de la ciutat pràcticament cada dia, moltes activitats infantils i esportives, folklore, teatre, cinema i exposicions. La participació de les entitats és també molt activa.

La Colcada, centre de la festa

Antigament els actes es feien, com a Ciutadella, per sant Joan. Quan el 1860 s'adoptà la Mare de Déu de Gràcia per patrona, la festa es traslladà, copiant, més o menys l'estructura que havia tingut anteriorment la festa, amb la cavalcada com a protagonista.

Els actes centrals de la celebració, però, tenen a veure amb els diferents jocs amb cavalls de raça menorquina -Colcada, Qualcada o Jaleo-, tan característics de les festes menorquines. Els cavallers i els caixers, genets que representen els diferents estaments socials, ofereixen un magnífic espectacle, al qual cada any dediquen molts mesos de preparació. A diferència de Ciutadella, a Maó tothom qui ho desitgi pot ser caixer.

La tradició, que té els seus orígens a l'Edat Mitjana, arriba al seu punt àlgid quan els genets vestits de rigurós blanc i negre, amb els seus cavalls engalanats amb llaços, brodats i clavells multicolors, arriben durant el jaleo a la plaça de la Constitució, que és plena de gom a gom. Els genets travessen la plaça de quatre en quatre, saluden primer a les autoritats, després als convidats i a la resta del públic, i després comencen a saltar al ritme de la música.

Un altre dels atractius de les festivitats és el Mercat Barroc i gastronòmic, que s'instal·la a diversos carrers del centre de la vila. El mercat recrea l'ambient d'una ciutat medieval, amb els seus bufons, titellaires, justes cavalleresques, personatges de la noblesa i mercaders. Paral·lelament, el dia 9 de setembre, al port, s'obre un altre mercat amb tot tipus d'artesanies.

Has detectat algun error? Avisa’ns!

L'ermita de Gràcia
L'ermita de Gràcia
La Mare de Déu de Gràcia
La Mare de Déu de Gràcia
Un moment de la Colcada
Un moment de la Colcada

Galeries d'imatges


Contacte

Ajuntament de Maó. Servei de Cultura

Banner Cançons per fer cagar el tió

Per saber-ne més

Llibres

Audio / CD

Banner Recull de Cançons de Reis

També et podria interessar

De la mateixa categoria

De la mateixa població

Banner Recull de Cançons de Bressol