Festa major de Santa Margarida

20 de juliol, diada de Santa Margarida

La llegenda diu que un pastor de la Riera i un altre d'Altafulla trobaren la imatge de la Mare de Déu a la muntanya del Castellot mentre pasturaven els ramats i que tots dos volien quedar-se la imatge. El pastor rierenc, al·legant que es trobava al terme de la Riera va defensar la troballa i va posar-la al seu sarró, fins que el pastor d'Altafulla, d'amagat va aconseguir posar-la al seu. La història explica que aleshores la imatge, miraculosament, retornà al sarró del pastor rierenc en una clara mostra de que la imatge volia quedar-se a la Riera.

Sense una periodicitat definida, en el marc de la Festa Major, s'escenifica el Ball de Santa Margarida, un ball parlat executat per la gent del poble pels carrers i places. Es tracta de la recreació dramatitzada d'una part de la vida de la protectora local, un fet que poques viles posseeixen i que a La Riera han sabut mantenir fins a l'actualitat. L'obra inclou dos personatges femenins -encarnats per dos dels més barbuts del poble-, uns parlaments en un castellà macarrònic, un ball d'espases, únic en la nostra geografia, i els parlaments de dos diables que, en clau satírica i humorística, versen sobre diferents aspectes de la vida local. L'escenificació, que comença pels carrers, acaba a la plaça de davant l'església, amb la recreació dels darrers paratges de la vida de la santa.

Els actes més destacats, avui

Els actes més destacats de la Festa major de la Riera de Gaià són el correfoc del divendres per part del Ball de Diables de la Riera, la Diada Gegantera del dissabte, amb el protagonisme dels gegants els Manotes i el gegant el Bertran i el seguici popular del diumenge anterior a Santa Margarida, amb diables, gegants, el Ball de Bastons i els grallers. Una vegada ha acabat el seguici, dos balls de diables, el Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera i una colla convidada, representen els seus parlaments davant l'església. Cada colla escenifica a la plaça Major la lluita entre àngels i diables, entre el bé i el mal, amb versos satírics inclosos, que repassen alguns aspectes de la vida política local en clau satírica i reivindicativa.

D'entre els altres actes destacats de la festivitat de Santa Margarida cal apuntar també les Matinades i el Concert de Gralles. Dissabte següent hi ha la Samfainada popular - samfaina amb conill.

Santa Margarida i el drac

Santa Margarida ha estat tradicionalment representada com una dona jove i molt bonica, que duu a la ma esquerra una palma i a la dreta una creu cristiana amb què domina una fera demoníaca que és als seus peus.

Des de l'any 2011, la festa compta amb la presència del Drac de Santa Margarida, una peça de bestiari festiu que emula el drac-cucafera que la santa va vèncer. Va acompanyat per un nombrós grup de tabalers i és l'eix de diverses activitats. Un dels dies abans del 20 es fa la Vetlla del Drac, amb un concert, i el dia 20, dia de festa local, després de la missa major, es fa una petita representació de la victòria de la santa damunt el Drac.