Festa major

La seqüència ritual

La festa major actual se celebra pels volts del segon cap de setmana de juny, i està protagonitzada per les penyes, joves agrupats en colles i identificats amb les seves corresponents bates o "cassaques".

La festa comença dijous, amb el pregó institucional i l'Empartxada, amb botifarrada i l'actuació dels bous de foc. Divendres a la tarda a la plaça Gran hi ha el pregó infantil i el tret de sortida a la festa major: l'entrada de penyes i colles a la plaça amb les seves bates característiques, amb llançament de coets i actuació de les entitats culturals sanpedorenques. També se celebra l'Encassacada del Timbaler, l'acte simbòlic de posar una cassaca (bata) a l'escultura del Timbaler del Bruc. La nit comença amb un sopar popular i s'allarga fins a la matinada amb balls, concerts i cercaviles nocturnes.

Dissabte hi ha diversos actes protagonitzats per les penyes: concursos gastronòmics, esportius així com espectacles d'animació diversos (titelles, teatre, etc), concerts i balls.

El dia central de la festa és diumenge i comença amb les tradicionals matines i toc de campanes per despertar als més dormilegues i per informar que un esmorzar popular els espera a la Plaça. Després es fa la Matinal de Cultura Popular, amb una cercavila amb totes les entitats de cultura popular de Santpedor: la colla de gegants i capgrossos de Santpedor, colla bastonera Els Picarols, els Castellers de Santpedor, els Bous de Foc, la colla sardanista Aires d'Or i l'Associació Cultura Popular Escoles de Santpedor, així com algunes colles convidades.

Els gegants, anomenats Paracuenta i Mundeta, van ser inaugurats el 1984. El gegant porta una barretina i un bastó a la mà i la geganta, porta al cap un tapall i un mocador blanc a la mà amb l'escut de Santpedor. Els capgrossos, el Vell i la Vella de Santpedor, porten els noms dels patrons del poble: Pere i Anna. Gegants i capgrossos van acompanyats per un grup de grallers i timbalers.

Diumenge al migdia hi ha la missa a les Santes Espines en honor a unes relíquies molt venerades a la població, durant la qual es canten uns goigs amb lletra de Mn. Joan Colom, fill de Santpedor i música de Mn. Josep M. Riubrogent. A la tarda segueixen les activitats culturals i una ballada de sardanes.

L'acte que clou la festa té lloc dilluns: és la Descassacada de l'escultura del Timbaler del Bruc i la posterior tronada o castell de focs de fi de festa.

Les vaquetes i els bous de foc

Un dels actes més concorreguts i polèmics de la Festa Major de Santpedor van ser durant molts anys les vaquetes o "vaquilles", que es celebraven tant dissabte com diumenge, i que van ser importades per un grup de santpedorencs aficionats als Santfermines l'any 1981. Es tractava d'un conjunt de jocs amb aquests animals que tenien lloc en un tancat creat per a l'ocasió. Hi havia tancada o "encierru" de vaquetes i una espècie de correbou que va ser dins el programa festiu any rere any perquè comptava amb força participació. Tot i que una norma bàsica a Santpedor és que no es podia tocar la vaqueta, la sensibilitat pels drets dels animals va provocar que l'any 2019, mitjançant una consulta vinculant, el poble decidís no donar continuïtat a les vaquetes.

A Santpedor hi ha diversos bous de foc: el Bou Vell 'Carajillu', el Bou Nou 'Torus Bacus' i el Bou Brufat, estrenat el 2019 amb una imatge inspirada en un antic bou de foc fet de llauna que 'brufava', escampava piules i coets per les enramades al segle XVIII. Aquestes peces de bestiari participen en algunes cercaviles i fan les seves enceses el dia de del pregó, amb el popular 'Bou amunt i bou avall', i el dia de cloenda de la festa.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Bous de Foc, Gegants i Capgrossos del Bages (Lacenet)