Festa Major

Cada 17 de juny la Pobla de Segur renova la seva devoció envers la Mare de Déu de Ribera, patrona de la vila, a qui lloen oferint-li flors i realitzant una baixada de falles. La festa se celebra des de mitjans segle XX, quan la vila era el centre econòmic i turístic d'aquesta zona dels Pirineus lleidatans.

La Pobla de Segur celebra, pels volts del 17 de juny, la festa de la Mare de Déu de la Ribera, considerada, juntament amb l'Aplec de Sant Miquel, una de les dues festes més importants de l'any al municipi.

Els rius i la Mare de Déu de la Ribera

La Pobla de Segur és en el punt exacte on hi ha l'encreuament de dos rius: el Noguera Pallaresa i el Flamisell, que conflueixen al sud de la vila i formen un estany fet per la mà de l'home, l'embassament de Sant Antoni. A més a més de ser habitualment indrets d'establiment de poblacions humanes, els encreuaments de rius estan considerats espais sagrats. Per això, no és estrany que la Pobla tingui per patrona a la Mare de Déu de la Ribera, probablement vinculada a alguna divinitat femenina anterior relacionada amb l'aigua i l'energia dels rius.

La imatge actual de la marededéu, que és tot l'any a l'església parroquial moderna de la Mare de Déu de la Ribera, data del 1942 i és obra del poblatà Joan Borrell Nicolau. La imatge és la tercera documentada: la primera és del 1657, mentre que la segona fou destruïda a la guerra de 1936-39. Ara bé, hom creu que la devoció a la Mare de Déu ha de ser molt anterior, perquè ja hi ha documentat el llibre de comptes de la Confraria de la Mare de Déu al 1590.

La Baixada de falles

El ritus central de la festa és la baixada i ofrena del foc sagrat a la Mare de Déu. Els actes comencen quan, la vigília, el 17 de juny al vespre, els fallaires, els homes solters de la vila, es desplacen fins al cim de la muntanya de Santa Magdalena, un turó no gaire alt situat a les afores del poble i als peus del nucli urbà. Allà dalt erigeixen una senyera, sopen i beuen, tot esperant que es faci de nit. Els homes comencen a baixar un cop s'ha fet fosc del tot, cap a quarts de deu. Duen les seves falles enceses a les espatlles i desfilen per la carena d'aquest turó. Mentrestant, les pubilles i els gegants i capgrossos poblatans, juntament amb la resta del poble, es concentren davant l'Oficina Municipal de Turisme per dirigir-se cap a l'indret on es trobaran amb els fallaires, a l'inici de la muntanya de Santa Magdalena.

Com en d'altres indrets dels Pirineus, és tradició que tant els fallaires com les pubilles siguin solters i vagin habillats amb la vestimenta tradicional catalana. En els darrers anys, però a La Pobla de Segur, la condició de solter no és obligatòria per participar a la baixada.

Després de mitja hora de camí, els fallaires i el seu foc es troben amb les pubilles, que els reparteixen, a ells i a la resta de participants i curiosos, coca i moscatell en porró. Un cop la parella de fallaire i pubilla s'han retrobat inicien el camí fins l'església nova de la Mare de Déu de la Ribera, situada al centre de la vila, juntament amb totes les altres parelles en una animada cercavila encapçalada per una banda de música que fa sonar la melodia de la jornada. Arribats allà, els fallaires deixen les seves falles i, de la mà de les pubilles, entren dins el temple per realitzar, conjuntament, una ofrena de flors a la Mare de Déu de Ribera. Quan acaben l'ofertori, es dirigeixen a la plaça per ballar una gran sardana que es dansa entorn la foguera que s'ha construït amb les torxes dels fallaires. Un cop acabades les sardanes, dues orquestres s'encarreguen d'amenitzar la resta de la nit.

La baixada recull la tradició que antigament es practicava i actualment es continua practicant en diferents pobles muntanyencs: Alins (Pallars Sobirà), Isil (Pallars Sobirà) o Boí (Alta Ribagorça), per Sant Joan; a Durro (Alta Ribagorça), per Sant Quintí; a Erill la Vall (Alta Ribagorça), per Sant Cristòfol, i així successivament per diferents llocs de la geografia pirinenca.

De la baixada de falles de la Pobla no n'hi ha cap referència escrita en documents de la vila, però per tradició oral se sap que és una pràctica antiquíssima. La recuperació moderna d'aquesta tradició popular va tenir lloc a partir del 1957, de la mà de l'alcalde Josep Maria Boixareu i el músic Joan Lluís Pallarès, que en va fer la música.

Petits fallaires

Fins el 2007, la cinquantena de fallaires que protagonitzaven la festa eren tots adults. Sempre hi podia haver algun nen, fill de fallaire, que acompanyés el pare amb una minifalla feta a la seva mida, però era l'excepció. Podia haver-hi molta mainada vestida de fallaire, però sense poder participar-hi directament. Des del 2007, la comissió de falles ha decidit obrir la participació als més menuts, d'entre 5 i 11 anys, que baixen acompanyats dels seus pares i en companyia de la resta de fallaires.

Cada participant és responsable de construir-se la seva pròpia falla, amb més o menys destresa. Per als infants, però, l'ajuntament ha habilitat un magatzem comú en què els pares poden anar-hi amb els seus fills i muntar conjuntament la falla, amb l'ajuda dels altres pares o d'altres experts en la matèria.

La proposta ha estat molt ben acollida entre els poblatans. En la que és la primera vegada que els infants poden córrer les falles, se n'hi han apuntat una trentena, que contribuiran a enriquir encara més la vistositat de la festa.

Altres actes

L'endemà, 18 de juny, diada de la Mare de Déu de Ribera i dia de festa local, la vila es desperta amb un sorollós repic de campanes que crida tothom a assistir a la missa en honor a la patrona. La missa inclou el cant de la Pontifical de Perosi, un himne molt solemne, i acaba amb el besamans a la imatge de la Mare de Déu que és al cambril.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Manel Carrera i Escudé, Oficina Municipal de Turisme i Franci Farrús