Festa Major

Vot de poble

La festa major d'estiu de la Selva del Camp se celebra el primer cap de setmana de juny. La festa, coneguda al poble com a 'Festa del vot de Sant Andreu' o Festa de Sant Andreu d'estiu, és fruit d'un vot de poble efectuat al segle XVII.

L'any 1651 una epidèmia de pesta (mal de glànola) atacà la vila i, davant la impotència el poble va recórrer a implorar ajut celestial. El 4 de juny de 1651 es va determinar per atzar quin dels sants es prendria per advocat i va sortir, per tres vegades consecutives, que seria Sant Andreu. Segons la tradició, gràcies a les pregàries al sant, el contagi va remetre del tot i, des d'aleshores, es va acordar dedicar una festa anual, cada 4 de juny, a aquests fets considerats miraculosos.

Durant segles, la festa es va celebrar el 4 de juny amb un ofici al matí i una processó exclusivament religiosa a la tarda, que exhibia la relíquia del sant patró, un tros del Braç o Mà de Sant Andreu. La processó religiosa era formada per totes les confraries amb les seves banderes, creus i tabernacles.

A finals del segle XX i principis del XXI, a la processó s'hi ha afegit un seguici de tipus profà (balls i entremesos documentats al poble i procedents d'altres celebracions) i la festa es va complementar amb molts altres actes típics de qualsevol festa major d'estiu.

Estructura ritual de la festa actual

La festa comença el divendres amb el pregó, el correbars i el concert de Festa Major.

Dissabte, d'entre tots els actes populars destaquen al matí la baixada d'enginys i l'arrossada popular que es fa als jardins de l'Hort d'Iglésies amb espectacle inclòs, i el correfoc i el ball de festa major de la nit.

Diumenge a primera hora hi ha matinades, tronada i repic de campanes per marcar el dia gran de la festa. Tot seguit se celebra l'Homenatge a la Vellesa (des de 1963), que compta amb l'exhibició dels elements festius del seguici i l'homenatge de la banda municipal, que acompanya als avis i àvies fins a l'església fent sonar música. Durant la solemne missa major té lloc la veneració de la relíquia i el cant dels goigs. En sortir de l'ofici, comença la cercavila del seguici popular i festiu de la festa votada de Sant Andreu.

Tot i no tenir colla pròpia, diumenge a la tarda se celebra una esplèndida diada castellera a la Plaça Major, que compta amb la participació de diverses colles castelleres vingudes d'arreu. El vespre hi ha teatre i el castell de focs artificials de cloenda.

El seguici popular i festiu

Els integrants del seguici popular i festiu de la Selva del Camp són: els diables (adults i infantils), el Diabló (2000), una bèstia de foc que és una rèplica gegantina del minúscul insecte (Curculio Nucum) que ataca les avellanes en gra i que va acompanyat per les Grifolles (2005); els grallers i el timbaler; els nans (la Botiguera, el Catalanet, en Popeye, el Macer, l'Alcaldessa, l'Alcalde, el nano Galderic); el gegantó manotes rei Pepet de Bufilàndia; els gegants 'vells' Tupí i Tupina; els gegants 'nous' Madalena i Pòlit; tots els balls populars: el Ball del Patatuf i els Balls de la Polaina, el Ball de Cercolets, el Ball de Bastons, el Ball de Gitanes, el Ball de Valencians, i la banda de música.

Els gegants Pòlit i la Madalena representen un tupiner (un fabricant d'un tipus d'olles de terrissa identificatives del poble) i una plegadora d'avellanes. S'anomenen així perquè Sant Hipòlit és el patró dels terrissaires i perquè 'per Santa Magdalena, l'avellana és plena'.

La presència d'un gegant tupiner s'explica pel fet que aquesta població disposa d'una llarguíssima i famosa tradició terrissaire que destacava per la producció de tupins alts, amb forma romana, almenys des de mitjans segle XVI, i també plats, tasses, tapadores i guardioles. Per això als habitants de la Selva del Camp se'ls anomena 'tupiners'. Els tupins són un tipus d'olla (d'una sola nansa i amb tapa) pensats per anar al costat del foc (no sobre el foc, com l'olla) i que serveixen per escalfar el líquid que conté.

El Ball o Martiri de Sant Andreu

Cada 50 anys s'escenifica el Ball o Martiri de Sant Andreu, que està documentat els anys 1851, 1901, 1951 i 2001, però és molts possible que es fes abans del 1651 en motiu de la festa de sant Andreu, al novembre. A començament del segle XX, part d'aquest drama d'expressió oral, ja figurava a la processó com a ball parlat. Una de les particularitats del ball és que els seus actors s'agenollaven en arribar al carrer d'en Varrà, el lloc exacte on la tradició diu que la pesta va començar a remetre.

(Text elaborat amb informacions de Joaquim M. Masdeu Guitert i Pepi Sans)