Festa de Corpus
Ball de Gegants i Sardana de Corpus
Olot (la Garrotxa)
Vegueria de Girona
Diumenge de Corpus
(Publicació: 19.10.2009 )
La festa de Corpus d'Olot és d'aquelles que no necessita de programa: és en clau local i tothom sap què, quan i on s'ha de ser i de quina manera. I és que el Corpus és, a Olot, una festa feta pels olotins sense pretensió d'atraure visitants. Es tracta d'una festa molt antiga i de tradició no n'hi falta. La notícia més vella que actualment es té de la Festa de Corpus a Olot és del 1521.
En el segle XX, la festa comença un període de recuperació de certs elements que s'havien anat perdent. Així, l'any 1979 es recupera el costum de ballar la Sardana de Corpus i des de 1980, s'inicia el Concurs de Catifes de Flors que va ser organitzat per l'Associació Gra de Fajol.
En l'actualitat, la festa compta amb dos elements que la singularitzen, la presència i el Ball dels Gegants, uns dels més antics de Catalunya, i la Sardana de Corpus, una gran sardana popular que es balla per tancar les celebracions a la Plaça major.
El Ball dels Gegants
Els gegants són part indissociable de la Festa de Corpus d'Olot. La notícia més vella que actualment es té de l'existència d'un gegant a Olot és del 1521 quan es troba esmentat un pagament per fer ballar el gegant en la festa de Corpus: "Item mes e despes yo Damia Mija que per dit de Consola, doni albara y o cotre sous son per balar lo gagant al Corpus de dit any". La gegantessa s'estrenà per Corpus de 1609. Després de patir diversos desperfectes a finals del XIX es decidí fer unes figures noves, que s'estrenaren per Corpus de 1889. L'any 1980 se'n van fer unes rèpliques idèntiques, menys pesants.
Des del 1984, per decisió del Ple de l'Ajuntament d'Olot, els gegants només surten en dues ocasions durant l'any: per la festa de Corpus i per les Festes del Tura, al setembre. Al Corpus, els gegants d'Olot van sempre acompanyats per un flabiolaire que interpreta la melodia i per un capgròs anomenat Lligamosques (1678) que obre pas als gegants, empaita i esvera la mainada a cops de xurriaques.
Els gegants participen en una cercavila que es fa la vigília al capvespre i que recorre els principals carrers del centre de la ciutat. El diumenge de Corpus fan el Ball de gegants, acompanyats per la cobla d'Olot, La Principal d'Olot que interpreta un valset popular amb una melodia composta per Miquel Sisé. El ball té dues coreografies diferents, basades en les trobades de les dues figures.
Sardana de Corpus
Un altre dels moments destacats i singulars de la festa de Corpus a Olot és el ball de la Sardana de Corpus, una gran sardana que es balla diumenge al migdia després del ball dels gegants a la Plaça Major.
Tothom qui ho desitgi pot participar d'aquesta sardana que dibuixa una gran esfera (que remet tant la custòdia com el Sol) a la plaça major d'Olot. La comitiva, encapçalada per dos macers de l'Ajuntament, surt des d'un punt concret de la ciutat i va fins la Plaça Major, on té lloc el ball d'aquesta sardana curta (21 de curts i 59 de llargs). Fins a 1931, abans de la Sardana de Corpus es dansava un Contrapàs Llarg. Per això encara avui la comitiva està formada per parelles (les dones amb un ram de flors a la mà). Entre els participants d'aquesta gran rotllana hi ha les autoritats municipals, membres de colles sardanistes i entitats culturals i molts olotins anònims que s'hi sumen.
Text: Manel Carrera i Escudé
Imatges: Institut de Cultura d'Olot
Has detectat algun error? Avisa’ns!



Contacte
Institut de Cultura d'Olot
http://www.olot.cat
C/ Sant Esteve, 29
17800 Olot
972 27 27 77
icco(ELIMINAR)@olot.cat
Per saber-ne més
Llibres

La Processó de Corpus i els entremesos. Cervera, segles XIV-XIX
Ramon Miró i Baldrich
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Seguiment de la celebració de la festa i processó a Cervera i de la realització dels entremesos...

El llibre del Corpus
Josep Tarrés i Fontan
Diputació de Girona
Aquest "Llibre del Corpus", d'en Josep Tarrés, és certament un llibre excepcional, tant pel seu...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Capvuitada a Les Borges del Camp (el Baix Camp)
- aquesta festa local, que se celebra el dijous de la vuitada del Corpus, va néixer l'any 1801 pel vot popular de la vila, després de patir el terme fortes pedregades durant cinc anys, la més forta el 29 de juliol de 1800. Els principals...
Festa dels Diables de Cervera (la Segarra)
- dissabte de Corpus, els Diables de Cervera-Caranquers, com es feia en el 1426 (data on apareix el primer escrit sobre Llucifer i els Diables) treuen tots el seus efectius i celebren el seu aniversari. Representen el Ball de la Polla, Ball del Drac, Ball...
Processó de Corpus a Palma (Palma)
- la processó d'avui a Ciutat de Mallorca és coneguda per la processó de sa moixeta, i segons veu popular fou instituïda per una dama noble anomenada Moix, que la gent qualificava de Moixeta, que va morir sense successió i deixà tota la fortuna pel...
Festes del Corpus o l'Enramada de Guissona (la Segarra)
- es guarneixen els carrers amb flors. Antigament sortia una processó amb els gegants. Es forma una cercavila que va fins l'església parroquial, on té lloc una missa. Els nens van vestits "de diumenge" amb una "pajarita" de paper de xarol i unes coques...
Festa de la Font de Mare de Déu a Manlleu (Osona)
- el diumenge dins l'octava de Corpus, antany tan celebrada, té lloc la Festa de la Mare de Déu de la Font de Manlleu. Aquesta imatge mariana, situada en un templet construït el 1722, presideix una font per on raja l'aigua que, antigament, era extreta...
Les Barraquetes de Nules (la Plana Baixa)
- se celebra el dijous següent al Corpus Christi. Es tracta d'una festa religiosa tradicional i única de la localitat. El Sagrament ix en processó per la Plaça Major que està repleta de barraques fetes amb canyes i ocupades per nens. El seu origen encara...
Els Altarets de Montitxelvo (la Vall d'Albaida)
- diumenge de Corpus es fan adorns florals i taules decorades en cadascuns uns dels carrers per a rebre al Santíssim. Molt popular i colorista.
Festa de Corpus a Alboraia (l'Horta Nord)
- per privilegi especial (dispensa papal), Alboraia celebra la festivitat del Corpus fora de l'Octava, concretament el diumenge anterior al 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol, patró de la localitat.
Corpus a Sanaüja (la Segarra)
- a Sanaüja per Corpus és tradició guarnir els carrers amb branques d'arbre, il·luminació per les nits i focs artificials. Per la Octava de Corpus curses de càntirs plens d'aigua. L'any 1804 l'ajuntament prohibeix de fer ball de bastons, gegants, diables i mulassa durant la...
De la mateixa població


