Festa de la Mare de Déu dels Dolors

La Festa de la Mare de Déu dels Dolors de Banyoles sembla que es remunta almenys a mitjans segle XVIII, data en què ja es té constància de l'existència de la Congregació dels Dolors, l'entitat que duu el pes de l'organització de la festa.

Els manaies de Banyoles

Les celebracions tenen al Manípul de Manaies de Banyoles com a un dels principals protagonistes, tot i que no fou fins així fins a mitjans segle passat . Els 'Manaies' o 'Armats', també coneguts com a 'Manages' o 'Estaferms' en alguns indrets, són ciutadans que es vesteixen de soldats romans per desfilar ordenadament a les processons de Setmana Santa, normalment precedint les comitives.

La composició del grup de Manaies de Banyoles ha anat variant amb el temps, però en l'actualitat, la formació de Manaies està integrada per més de cent components que es distribueixen de la següent manera: un auriga i un ajudant, vuit èquites, nou potentiors, un abanderat i quatre cadets, cinc escortes de l'abanderat, un mestre de banda i un cadet, sis cornetes, cinc pifres, cinc tambors, cinc bombos, un centurió amb dos cadets amb torxa, un signe de comandament i un cadet assistent, un botzinari d'ordres, dues optiades de setze amb un opti amb un cadet i un signífer amb un cadet cadascuna i cinc potentiors d'escorta. Els trets distintius d'aquesta gran formació de soldats és que incorporen un modern carro romà tirat per un cavall (i comprat a Alemanya) que encapçala la comitiva, els manaies que van a cavall i un conjunt de manaies que toquen un flautí de to molt agut (el pifre). Aquest grup de soldats romans és un dels més nombrosos del país.

Les seves armadures-cascs, cuirasses, escuts i manoples són obra de l'artesà gironí Francesc Boix, que és l'autor de les peces d'artesania en llautó que avui integren l'important dipòsit del Manípul.

Desenvolupament actual de la festa

Les celebracions comencen un dia abans quan el Manipul de Manaies acompanya a les Juntes de la Congregació dels Dolors i del Montepío dels Dolors a donar els pendons a les persones que els lluiran l'endemà a la Processó.

De pendons n'hi ha dos, popularment coneguts com el ric (que és a l'Ajuntament) i el pobre (que es va a cercar a una casa particular). El dia de la festa, sempre el divendres abans del Diumenge de Rams, el mateix Manípul va a cerca primer el pendó pobre i tot seguit passa a cercar el ric a l'Ajuntament. En aquest precís instant, els dos pendons s'entrecreuen i es saluden. Aleshores, el Manípul acompanya els pendonistes fins a l'església parroquial de Santa Maria de Turers, on s'inicia la manifestació devota, expressió de la religiositat popular de molts ciutadans de Banyoles.

La comitiva està encapçalada per l'extens nombre de soldats romans que configura el Manípul de Manaies de Banyoles, que desfilen solemnes executant diversos moviments coreografiats. Els moviments s'efectuen al so dels tambors i les pifres i es va marcant el pas amb el cop sec i fort que els soldats donen amb les seves llances al terra. També desfilen un bon nombre de persones amb vestes negres que duen creus de Crist a les mans. Alguns d'aquests penitents arrosseguen cadenes i/o caminen descalços, en compliment d'una promesa. També hi participen les imatges del Sant Crist, duta -com mana la tradició catalana- a pes per una sola persona, i la del Quart Dolor de la Corona dels Set Dolors, que és portada per un grup de dones amb vesta blanca.

Un dels elements destacats d'aquesta processó és la Creu dels Improperis, una creu de la que pengen diversos elements que recorden determinats moments dels darrers dies de Crist a la terra, com un gall, una escala, un sol, una calavera, un drap amb el rostre de Jesús, una espasa, una lluna, un martell, etc. També duen els improperis, aquesta vegada a les mans, un estol de nens i nenes. La darrera de les imatges, la que tanca la comitiva, és la de la Pietat, que expressa tot el sentiment de dolor de la Mare de Déu al conèixer el destí final del seu fill.

Tota la comitiva recorre els carrers del barri antic de Banyoles i va escortada per milers de persones anònimes que desfilen a banda i banda dels passos i els penitents, en absolut silenci i duent una espelma que, en alguns casos, fa vessar cera a les seves mans.

Quan la comitiva arriba a l'església de Santa Maria dels Turers, bona part dels banyolins els espera a dins. Els armats es situen a l'altar i es fa entrar les imatges una per una dins el temple. Finalment, una vegada tota la comunitat celebrant és a dins, es canta una Avemaria de comiat.

Altres elements de la festa

Durant els dies que dura la festa a l'església parroquial de Santa Maria dels Turers es pot visitar una exposició amb diversos diorames de la Passió realitzats per diversos artistes. La Mostra de Diorames de La Passió de Banyoles és a càrrec de l'Associació de Pessebristes de Banyoles, que durant la Setmana Santa elaboren aquestes escenes en fang i tot tipus de materials, els mateixos que s'empren per fer els pessebres diorames.

Emmarcada dins el cicle de Setmana Santa, la festa també inclou dues menges molt pròpies d'aquestes dates. En primer lloc els brunyols, que no falten a cap casa ni a cap pastisseria i que es mengen amb abundor aquests dies. I en segon lloc el Tortell dels Dolors o Tortell de Rams, que juntament amb la Mona de Pasqua, no falta en cap pastisseria banyolina. Aquest és el dia en què es consumeix aquest pastís que té moltes variants, segons la pastisseria, però sempre amb un forat al mig i fet de massapà, sense fava. El tortell el compren les dones que es diuen Dolors, moltes a Banyoles, i es consumeix o bé el Divendres dels Dolors o bé el Diumenge de Rams.