Lluna gairebé plena 
#setmana santa
Articles
Moltes processons de Setmana Santa catalanes van encapçalades per una comitiva d'homes vestits de soldats -normalment romans- que popularment s'anomenen 'Armats'. Aquests personatges, juntament amb els passos i les vestes, són els protagonistes de bona part de les celebracions.
El santuari de Nostra Senyora de la Vida, al peu del Canigó, és l'escenari, cada dilluns de Pasqua Florida, d'un aplec popular en què la tradició mana menjar-hi la tradicional truita de Pasqua en companyia de familiars, amics i coneguts, la majoria dels quals, provinents de Vilafranca de Conflent.
Vestits amb faldilles, espardenyes i un casc propi dels guerrers medievals, els armats o soldats de la Setmana Santa d'Esterri d'Àneu constitueixen un dels grups de manaies més singulars de tot el país.
Verges ha conservat el costum d'il·luminar el pas de la Dansa de la Mort de la Processó de Dijous Sant amb unes senzilles làmpades casolanes fetes amb closques de cargols que es situen en determinats carrers del poble.
Un costum propi de la Setmana Santa catalana és cultivar a les fosques diferents tipus de llavors que, en germinar, produeixen uns llargs filaments vegetals de color blanc. La pràctica, molt estesa també en d'altres cultures no cristianes, és hereva de ritus arcaics destinats a afavorir el renaixement i la regeneració de la vida natural.
Durant més de deu dies, els habitants dels Poblats Marítims de València celebren un complex i ric entramat d'actes de Setmana Santa mitjançant els quals reforcen la seva identitat com a barri i expressen la seva ancestral vinculació amb la mar.
Festa de la Mare de Déu dels Dolors
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Divendres abans del Diumenge de Rams
Cada any el divendres abans del diumenge de Rams, es celebra a Banyoles la Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Aquella nit, té lloc la Processó dels Dolors que està encapçalada pel Manípul de Manaies, una de les esquadres de soldats romans més gran del país.
Mieres celebra l'inici de la Setmana Santa amb una festa popular que combina la representació d'una escena de La Passió de Jesucrist amb la Processó dels Dolors. La festa, que data del segle XVIII, compta amb alguns personatges propis, com els botxins i els dimonis, amb banyes al cap, i el nunci o pregoner, que anuncia una sentència a mort que ressona per tot el poble.
Totalment vestits de blanc, amb espardenyes de veta, una faixa vermella i un casc de ferro que, a mode d'armadura medieval, els cobreix la cara, els Estaferms de Besalú que participen de la processó del divendres abans de Rams pouen de la tradició de les guàrdies dels comtes medievals catalans.
Els carrers i places d'Elx s'omplen, el divendres i el dissabte abans del Diumenge de Rams, de parades dels artesans palmers d'aquesta ciutat valenciana, que ofereixen als visitants el bo i millor dels seus obradors, reconeguts internacionalment per la qualitat dels seus productes de palma blanca.
Cada any per Setmana Santa, Elx acull la celebració d'un concurs en el que diversos artesans palmers de la ciutat competeixen en l'elaboració d'unes palmes extraordinàries, tan per les seves mides com pel seu treball artístic.
La celebració de Divendres Sant de Sineu és una de les escenificacions de Setmana Santa més espectaculars i multitudinàries de l'illa de Mallorca. Es tracta d'una processó del Sant Enterrament composta per un número força elevat de passos.
La Processó dels Passos és una de les mostres de religiositat popular més vives de la Setmana Santa eivissenca i conté elements propis, com les cançons populars que es canten en cada estació i la guàrdia armada que custodia la Casa Santa o monument de Dijous Sant.
La Processó de les Tres Gràcies de Reus es caracteritza per la petició popular de tres favors al Sant Crist de la Sang, una imatge que és custodiada pels 'homes de ferro', dos personatges d'origen medieval habillats amb unes armadures de combat que són els precedents dels actuals armats.
Passos, vestes, caputxes, penitents, tambors, matraques i armats són alguns dels elements presents en la Processó del Sant Enterrament, una solemne i sepulcral processó que la comunitat cristiana de Tarragona celebra, conjuntament, cada Divendres Sant pels carrers del barri vell de la ciutat.
Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. Una de les plantes associades a les festes que se celebren pels volts de la primera lluna plena de Primavera (Setmana Santa i Pasqua) és la farigola.
Un dels elements destacats de la Setmana Santa selvatana és el Ball de la Mort, l'única dansa d'aquest tipus que es representa a les comarques de Tarragona. És a càrrec de la Confraria de la Sang i s'escenifica Divendres Sant en el marc de la processó del Sant Enterrament.
Alcoi culmina els actes de la seva Setmana Santa amb la tradicional trobada entre el Crist ressuscitat i la Mare de Déu, un encontre que els assistents solemnitzen fent sonar milers de «xiulitets» de terrissa.
Considerades pels estudiosos com una evolució dels anomenats misteris, les Passions són representacions teatrals que escenifiquen, en espais tancats i amb diàlegs en viu, diversos episodis de la vida, la mort i resurrecció de Jesucrist. Una de les més emblemàtiques és la d'Esparreguera.
La Passió és una tradició religiosa que enfonsa els seus orígens en l'Edat Mitjana, en què una sèrie d'actors aficionats representen la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Olesa de Montserrat, Esparreguera, Cervera i moltes altres poblacions han mantingut viva la tradició i l'han potenciat de tal manera que tots els vilatans s'impliquen en les representacions.
La Processó de la Sanch, amb més de cinc-cents anys d'antiguitat, és una espectacular mostra de fe i desolació col·lectiva i un dels moments més emocionants de la commemoració del sacrifici de Crist en aquesta vila nord-catalana.
La celebració de Divendres Sant de Sineu comença amb un silenciós i teatral Davallament de la Creu que escenifica el moment en què els seguidors de Jesús baixen el seu cadàver de la creu i el duen fins al sepulcre.
Un component poc conegut de les festes del cicle de Quaresma, Setmana Santa i Pasqua a casa nostra són els Diorames de la Passió, unes composicions artístiques i plàstiques que representen, en miniatura, diferents escenes de l'anomenada Passió de Jesucrist.
Dimarts i Divendres Sant, a l'interior de l'església de Sant Vicenç dels Horts, s'escenifica l'Auto Sagramental, una Passió de Crist en diferents quadres i que compta amb parlaments cantats polifonicament.
Campdevànol celebra, cada Divendres Sant una professó de Setmana Santa singular i única al món. Les diferents escenes de la Passió de Crist no es realitzen mitjançant escultures o monuments si no que inclouen passos vivent i carrosses damunt les quals evolucionen actors vius.
D'entre tots els actes de la Setmana Santa de Manresa destaca la Processó de Divendres Sant, una renovada tradició del segle XVII, que compta amb una combinació de passos vivents i passos escultòrics, i una barreja entre elements catalans amb d'altres de procedència andalusa.
La Burreta és la processó del diumenge de Rams a la Ciutat Vella de Barcelona, una festivitat litúrgica que inicia el cicle de festes de Setmana Santa a Barcelona i que escenifica l'entrada de Jesús a Jerusalem sobre un ase.
Principal celebració popular de la Setmana Santa a Sant Hilari Sacalm, el Via Crucis Vivent és un drama sacre escenificat per la gent del poble mitjançant el qual es representen, a l'aire lliure i en moviment, les darreres dotze hores de Jesucrist al món, des que fou condemnat per Ponç Pilat fins que mor clavat a la creu.
Festa Major i Ball del Cornut
Cornellà del Terri (el Pla de l'Estany)
De Divendres Sant a Dilluns de Pasqua
Els habitants de Cornellà del Terri celebren la seva festa major coincidint amb la Setmana Santa. Entre Divendres Sant i Dilluns de Pasqua, es succeeixen una gran quantitat d'activitats festives que giren al voltant de la plantada de l'arbre maig i d'entre les quals destaca, per la seva popularitat, una dansa còmica anomenada Ball del Cornut.
El Ball de la Moixiganga que es representa el Dissabte de Glòria abans de la Vetlla Pasqual és un conjunt de figures i exercicis gimnàstics que representen els passos de la Passió de Crist. Està organitzat per l'Esbart Rosa d'Abril però compta amb la participació activa dels vilatans que porten espelmes.
Les processons de diumenge de Resurrecció o diumenge de Pasqua, anomenades popularment Processons de l'Encontre -que normalment es celebren al matí i escenifiquen la resurrecció de Jesucrist- tenen, arreu de Catalunya, una gran diversitat en la seva posada en escena. La Processó de l'Angelet, una variant exclusiva d'Ascó, n'és una bona mostra.
Creada a partir d'un conjunt escultòric de l'antic cementiri de la ciutat, la Dansa de la Mort de Manresa és una de les poques danses macabres que tenen lloc en el marc de les celebracions de la Setmana Santa catalana.
Fira de Forjadors i Artistes del Ferro
Besalú (la Garrotxa)
del dissabte anterior a Rams fins el Dilluns de Pasqua
L'ofici de ferrer, l'art de dominar el foc per modelar el ferro, s'expressa amb tot el seu esplendor a Besalú cada Setmana Santa, quan mitja dotzena de mestres ferrers i forjadors fan retrunyir els seus malls per tota la vila per tal de modelar el ferro i convertir-lo en magnífiques peces d'art.
De totes les representacions sobre la Passió de Jesucrist que es fan per Setmana Santa a casa nostra, la que fan a l'Orfeó Popular Olotí és una de les més originals. Coneguda amb el nom de Christus, la Passió olotina combina magistralment poesia i plàstica.
La colla gegantera de Vilafranca de Conflent organitza, el Diumenge de Resurrecció, la Trobada Gegantera de Pasqua, la més veterana de Catalunya Nord, fins i tot més que la de Perpinyà. Mitja dotzena de colles del Sud s'hi desplacen per viure amb intensitat una festa que implica a tota la població.
Bellcaire d'Empordà retorna cada Setmana Santa al segle XIII amb la representació de l'obra teatral "Bandera de Catalunya: la fi del comtat d'Empúries", d'Esteve Albert, en què s'hi impliquen un centenar d'actors que representen una onzena de quadres plàstics.