Temps de passions
Teatre popular per escenificar els darrers dies de Jesús al món
Diverses poblacions
Des de principis de Quaresma fins al maig
Redacció festes.org (Publicació: 05.03.2007 | Actualització: 15.01.2025)
Diversos autors
El gènere, però, presenta una gran varietat de formats i estils. A banda d'aquestes passions teatralitzades, també n'hi ha que es realitzen a l'aire lliure, pels carrers i places de la població -durant la Setmana Santa, principalment-, i d'altres, fins i tot, tenen lloc a l'interior de les esglésies. N'hi ha que es basen en els diàlegs dels personatges i n'hi ha de mudes, representant quadres plàstics.
Les passions són l'evolució lògica de les representacions teatrals medievals conegudes com a 'Misteris', que arreu d'Europa recreaven passatges bíblics de la vida de Crist, la Mare de Déu o d'algun sant. Cap al segle XII, aquestes rudimentàries representacions van evolucionar fins a convertir-se en autèntiques obres teatrals, primer en llatí i, cap als segles XIII-XIV, en llengua vulgar.
A Cervera -localitat d'on data la representació més antiga d'Europa, del 1481- es té constància que els actors d'aquestes primerenques passions eren els propis sacerdots de la vila, que representaven els últims dies de Crist a la terra amb l'objectiu de moralitzar els seus fidels. Tot i això, el Concili de Trento (1545 - 1563) va prohibir qualsevol acte no litúrgic a l'interior dels temples.
Les passions, llavors, van sortir als carrer, primer a la plaça de davant de l'església i, posteriorment, es van estendre per molts dels carrers de la vila, amb el poble representant la majoria de papers.
La cultura catalana, privada del suport estatal necessari per crear un teatre modern quan la resta de cultures vivien èpoques d'esplendor (el Siglo de Oro espanyol, el classicisme francès, la comèdia italiana...), es va refugiar en l'àmbit religiós, aferrant-se a uns textos ja existents i representant-los una vegada i una altra, a falta de l'existència d'autors que elaboressin noves creacions. Així va ser com, mentre a d'altres llocs s'abandona la representació de la passió, als Països Catalans va perviure inalterada fins l'actualitat. Segons el president de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médiéval, Francesc Massip, 'no hi ha a Europa un país ni una cultura que hagi conservat amb major puixança la tradició passionística com la catalana'.
Amb el pas del temps, la Inquisició espanyola es va proposar erradicar les passions, per considerar-les massa incontrolables, fomentant la substitució dels actors per imatges -els passos de les processons que perviuen a Andalusia- i els diàlegs dels actors per sermons a càrrec dels propis mossens. Així, les passions van tornar a recloure's en espais tancats, aquesta vegada en teatres, per intentar esquivar les exigències eclesiàstiques. La mesura no va aplacar les ànsies de la Inquisició, que va batallar perquè el poder reial les prohibís i, fins i tot, va promulgar una disposició episcopal a tal efecte (1813).
Segons Massip, 'només els enclaus més remots, allunyats del rigor institucional, podrien conservar fins als nostres dies un teatre que, al marge del contingut, funcionava com a expressió col·lectiva d'unes comunitats que encara necessitaven refrendar anualment els seus vincles socials a través de la festa'. Així va ser com tres localitats de la Catalunya interior (Olesa de Montserrat, Esparreguera i Cervera), entre d'altres, van mantenir vives unes representacions que, a les capitals, haurien sigut perseguides i anul·lades i que avui en dia arriben a aplegar més de mig miler d'actors en cada un dels tres escenaris.
Arreu dels Països Catalans i d'Europa
Actualment, arreu dels Països Catalans han aparegut noves i renovades representacions de la Passió, ja sigui a Ulldecona (Montsià), el 1964; Torreblanca (Plana Alta), el 1978; Altea (Marina Baixa), el 1981; Ondara (Marina Alta), el 1992; Molins de Rei (Baix Llobregat), el 1997...
Entre totes les representacions del drama religiós que tenen lloc arreu del continent, sobresurten les quinquennals de Tegelen (Holanda) i la decennal d'Oberammergau (Alemanya), representada des del 1634.
Has detectat algun error? Avisa’ns!




Per saber-ne més
Llibres

La Passió d'Esparreguera. Impressions antropològiques
Llorenç Prats Canals
Patronat de la Passió
L'any 2000 el Patronat de la Passió d'Esparraguera va convidar un seguit d'antropòlegs i altres...

Una passió olotina medieval
Josep Maria Vila i Medinyà
Diputació de Girona
En 1684, Joan Auliveras, un paraire olotí, va recopiar una passió catalana que, un cop estudiada,...

Dos impresos facsímils de la passió catalana del segle XVIII (Vic, 1773 i Manresa, 1798)
Josep Maria Vila i Medinyà
Centre d'estudis de la Setmana Santa de Girona
A cura de l'investigador gironí Pep Vila, aquesta edició és la reproducció fotogràfica de les...

La Passió de la Selva del Camp
David Jou i Mirabent
Edicions Cossetània
La Passió convida a posar-nos davant un impúdic mirall que guaita cap endins i va desembafant...

La Passió d'Ulldecona. Cinc-cents anys d'història (1512-2012)
Diversos autors
Patronat de la Passió d´Ulldecona
Amb aquesta publicació La Passió d'Ulldecona documenta, abastament i amb fonament, l'existència...

Passió Medieval de Cervera
Diversos autors
Passió Medieval de Cervera
Aquest llibret conté el text original del 'Misteri de la Santíssima Passió de Crist' que data...

La Passió. Ritu, Tragèdia, Violència
J. Francesc Massip Bonet
Obrador Edèndum
L'evocació ritual i escènica de la Passió rememora una injustícia. La més elaborada creació...
Articles

Les Passions: tipologies, orígens, models i evolució
J. Francesc Massip Bonet
Festes.org
La cultura catalana, privada del suport estatal necessari per la creació d'un teatre nacional...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



La Passió de Llagostera (el Gironès)
- web d'aquesta Passió que es celebra a Llagostera i el text de la qual és la unió de diferents escenes de les Passions de tres grans autors teatrals catalans: Francesc Picas, Narcís Jordi-Aragó i Miquel Vall-llosera. Una Passió diferent: "divina" però al mateix temps...
La Passió d'Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat)
- web oficial de La Passió d'Olesa de Montserrat.
La Passió de Molins de Rei (el Baix Llobregat)
- web amb informació de la Sacra Passió del Natzaré de Molins de Rei.
La Passió de Cervera (la Segarra)
- web oficial de La Passió de Cervera, la més antiga d'Europa (cinc segles de tradició) segons estudis de La Universitat de La Sorbona de París. Tradició declarada d'interés públic l'any 1969. Amb història, fotografies dels actors i moments de la representació...
La Passió de Sant Pere de Ribes (el Garraf)
- pàgina informativa del Centre Parroquial de Sant Pere amb informació d'aquesta Passió.
La Passió d'Ulldecona (el Montsià)
- pàgina feta pel Patronat de la Passió d'Ulldecona, que informa dels origens i precedents històrics de la Passió, les passions d'ara, fotografies...
La Passió de Sant Climent Sescebes (l'Alt Empordà)
- representacions de La Passió el dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge de Setmana Santa.
La Passió de Torreblanca (la Plana Alta)
- pàgina d'aquesta Passió en valencià que es celebra en única representació el Dijous Sant a les deu de la nit, en diversos escenaris naturals a l'aire lliure i que consta de dèsset escenes i la seua duració aproximada és de dues hores.
La Passió d'Ondara (la Marina Alta)
- web d'aquesta Passió recent, una representació teatral de la Passió i Mort de Jesucrist que s'escenifica pels carrers del poble des de 1992.
Veniu a Mi: La Passió a Llinars del Vallès (el Vallès Oriental)
- web de la única Passió existent al Vallès Oriental, escrita per Reyes Barragan.
La Passió d'Altea (la Marina Baixa)
- pàgina amb accés a informació sobre aquesta Passió que s'escenifica en valencià.
La Passió a Almassora (la Plana Alta)
- pàgina web de la secció cultura de l'Ajuntament d'Almassora. L'associació els Lluïsos preparen ja esta representació, amb prop de 30 actors, que serveix d'avantsala als dies grans de la Setmana Santa, declarada festa d'interès turístic.
La Passió de Xilxes (la Plana Baixa)
- escenificació de la Passió de Crist a Xilxes. Hi participen prop d'un centenar de veïns i se celebra al Teatre Municipal durant aproximadament quatre hores.
Altres representacions de la Passió al País Valencià
També es fan representacions de La Passió a Callosa del Segura, Benetússer, Montcada (País Valencià). A Borriol (La Plana Alta), s'anomena "Nova Jerusalem: La Passió de Borriol"
La Passió de Vilalba dels Arcs (la Terra Alta)
- web d'aquesta particular representació teatral de la vida de Jesús, en versió lliure, adaptada i escenificada pels carrers de la població. Declarada Patrimoni Festiu de Catalunya.
La Passió de Crist o Passió de La Cava (el Baix Ebre)
- en aquesta població situada al bell mig del Delta de l'Ebre, es representa des de fa anys amb força èxit la Passió de Crist o Passió de la Cava.
Representació de la Passió a Porreres (el Pla de Mallorca)
- escenificació teatral de diverses escenes de la Passió de Crist davant l'església.
Passos Vivents. La Passió de Granollers i Canovelles (el Vallès Oriental)
- representació de diferents escenes de la Passió de Crist pels carrers de les poblacions de Granollers i Canovelles durant els dies de Setmana Santa.
Representació del Misteri de la Passió de Montcada (l'Horta Nord)
- les representacions del Misteri de la Passió a Montcada, es van iniciar el Dijous Sant de l'any 1960. Els primers anys, es van muntar els escenaris en diferents emplaçaments del municipi, la Plaça dels Màrtirs, Plaça de Sant Jaume, Camp d'esports i utilitzant alguns...
Passió dels Armats a Mataró (el Maresme)
- representacions dels diferents quadres dels darrers dies de Jesús que, sota la direcció de Joan Rovira, tenen lloc als espais a l'aire lliure de l'Hort del Rector. Des del 2016.
Passió Medieval de Cervera (la Segarra)
- la Passió és una de les tradicions més arrelades a Cervera. Generacions i generacions de cerverins han passat pels diferents escenaris que l'han acollit i l'han mantingut viva fins a arribar als nostres dies. A més, ostenta el títol com la Passió més antiga...
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
