Les Passions: tipologies, orígens, models i evolució

La cultura catalana, privada del suport estatal necessari per la creació d'un teatre nacional modern quan ho fan les distintes cultures europees durant el segle XVI (teatre elisabeteà, classicisme francès, comèdia italiana, segle d'or espanyol), es va refugiar en l'àmbit més irreductible, això és, en l'esfera de la festa i l'espectacle popular, generalment de tema religiós. D'aquesta manera, les representacions tradicionals d'arrel medieval han suposat la més fidel continuïtat d'una activitat dramàtica ininterrompuda. De fet, no hi ha a Europa un país ni una cultura que hagi conservat amb major puixança la tradició passionística com la catalana. En paraules de Josep Sebastià Pons, "podem considerar la Tragèdia de la Passió com l'obra essencial del teatre català, tant per la seva difusió com per la seva duració i pel tema que abraça". En aquest sentit, l'aportació de la cultura catalana a Europa és cabdal: la Passió catalana és un dels primers misteris sobre l'assumpte que va ser veritablement escenificat amb diversos intèrprets i amb una escenografia pròpiament teatral. I és també la que ha mostrat una major vitalitat en la creació de noves versions i en la continuïtat de la representació fins als nostres dies, malgrat els entrebancs i prohibicions.


De la mateixa temàtica

Llibres

Del mateix autor

Llibres

Articles

Banner Recull de Cançons de Bressol