En Carnestoltes, l'últim rei de xanxa del cicle hivernal

Estratègicament situat abans del període Quaresmal, el cristianisme medieval es va inventar el Carnaval com a poderós nucli festiu que de fet arrossegava, transformava i perpetuava aspectes transgressors d'antiga estirp i de procedències molt variades. En els seus elements constitutius s'han pogut rastrejar adherències dels ritus dionisíacs que encara avui cuegen en els carnavals sards d'Ottana i Mamoiada amb comparses tan atàviques com els Boes i els Mamuthones, personificació taurina del déu indoeuropeu del vi i del teatre, que surten el dijous Gras; o com els 'Geroi' ('els Vells') de l'illa grega de Skyros, o els carnavals de les muntanyes de Romania i d'algunes recòndites valls alpines o pirinenques, amb actes i fesomies que retrobem escampades per tot Centreuropa (Càrpats, Balcans, Bielorrúsia, Eslovàquia, Àustria, Baviera, etc.). Les comparses i danses de carnaval d'aquests llocs remots perpetuen una fisonomia peculiar i arcaica amb personatges proveïts de màscares d'animals, sovint banyuts, vestits amb pells ovines o bovines i ornamentats amb esquellots, que sembla una supervivència d'una religiositat popular vinculada als cultes de fertilitat i de fecunditat.


De la mateixa temàtica

Llibres

Articles

Vídeo / DVD

Del mateix autor

Llibres

Articles

Banner Recull de Cançons de Bressol