Auto Sagramental

Una mica d'història

L'Auto Sagramental de Sant Vicenç dels Horts és una joia única. Sembla que es tracta d'una manifestació teatral popular que data, almenys, del segle XVI, quan el Baró de Cervelló s'interessà perquè es fessin representacions a la seva Baronia, de la que Sant Vicenç dels Horts n'era la vila més important.

Durant molts anys l'Auto es celebrà a l'interior de l'església, però després, degut al nombrós públic que s'hi congregava no només del poble si no de tota la rodalia, calgué fer-ho a l'exterior, a la plaça de l'església. L'any 1793, fra Anton de Sant Jeroni, monjo trinitari descalç de Barcelona, donà forma literària a les intervencions dels principals personatges. Després de l'apogeu del segle XVIII i part del XIX hi va haver un parèntesi en l'esplendor de les representacions i fins i tot es va deixar temporalment de celebrar-la.

Quan es va obtenir l'aprovació eclesiàstica es reorganitzà l'Auto Sagramental i la Processó mitjançant l'impuls del aleshores ecònom de la Parròquia de Sant Vicenç, Mossèn Joan Tous i Farell. Al mateix temps, el poeta de Sant Vicenç narcís Lunes i Boloix, va reordenar el guió originari, i a més a més, va compondre IX motets o estrofes que, musicats pel mestre local Antoni Casasampere i Ferrés, serveixen de nexe i unió entre els quadres de l'Auto Sagramental.

La festa avui

Es tracta d'una representació de la Passió de Jesucrist que té lloc, primer el Dimarts Sant i després Divendres Sant, dins l´església Parroquial de la vila i que compta amb dotze escenes, interpretades per personatges que les escenifiquen mitjançant parlaments, salms i cants polifònics interpretats per la coral polifònica de Sant Vicenç.

Després de l'Auto Sagramental es procedeix a la Processó de Penitència pels principals carrers de la vila, amb els mateixos protagonistes de l'Auto Sagramental i acompanyats de penitents, passos i els armats i estaferms. Els armats hi tenen un paper destacat. Van manats pel mateix centurió que durant l'Auto Sagramental pronuncia una arenga als seus soldats, un esdeveniment que cada any genera molt expectació. També són coneguts pel capità manaia que amb les seves pendolades dirigeix als armats a toc de corneta i timbal i pel voleiar de les capes vermelles, el so del timbal i el pica de llances.

Dijous Sant es celebra la Processó de la Verge de la Soledat, amb el cant de 'Saetas'.

(Text elaborat amb informacions d'Ermenegild Siñol, director de l'Auto Sagramental)

Fotografies extretes del llibre 'Del teatre popular' de Joan Amades.