Festa Major
Sant Martirià activa les entitats de cultura popular banyolina
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Vegueria de Girona
Cap de setmana més proper a 24 d'octubre
(Publicació: 22.10.2004 )
Sant Martirià, patró
La Festa Major de Banyoles se celebra cada any el cap de setmana anterior a la diada de Sant Martirià, el 24 d'octubre. En el calendari local, les Festes de Sant Martirià són, després de les Festes d'Agost i el Carnaval, un dels moments festius més importants de l'any. Se celebren, almenys, des de l'any 1300 i d'entre els actes religiosos dedicats al sant destaquen la veneració de les relíquies i el cant dels Goigs que es fa a l'església després de la missa.
En l'actualitat les festes s'estructuren al voltant de tres grans eixos: la seqüencia ritual tradicional protagonitzada pels elements de la faràndula local, les activitats a les barraques i les ballades de sardanes i concerts de cobla.
La seqüència ritual
La Festa Major de Banyoles ha potenciat, en els darrers anys, una seqüència ritual protagonitzada per la imatgeria i els elements de la cultura popular i tradicional.
A mitjans d'octubre el Drac de Banyoles, recuperat l'any 2018, fa la seva arribada a la ciutat acompanyat pels gegants i és rebut pels membres del consistori municipal. És el primer truc, que serveix per anunciar que les festes ja són aprop. El divendres del cap de setmana de festa major, té lloc el segon truc: es va a despertar el drac i es porta fins a la plaça major, on té lloc l'encesa d'una gran tronada que anuncia que les festes ja són aquí.
La tronada per marcar l'inici de la festa es torna a disparar des de l'any 2017. Les fonts documentals demostren que la primera tronada amb mascles a Banyoles ja va tenir lloc l'any 1623, essent sens dubte una de les tronades més antigues de Catalunya.
Tot seguit té lloc el Ball del drac i ball de passada, un seguit de ballades del Drac i dragonets, gegants, capgrossos i cavallets, al ritme de cançons populars al so de la música de cobla.
El dia 24 (o dissabte de festa major) hi ha "dianes" o matines amb els grallers, ofici solemne, amb veneració de les relíquies i cant dels Goigs de Sant Martirià. A la tarda es fa la cercavila de festa major, amb tots els elements de la faràndula i la cultura popular de Banyoles: les Tabaleres, la colla de Gegants i Capgrossos de Banyoles (Maria i Martirià), en Darder, els capgrossos i els grallers, la Comparsa dels Cavallets (Cairuts i Rodons), el Drac, les Gàrgoles de Foc, amb els sis Dragonets, el Seny i la Rauxa, la Ruduleta, en Mer, en Morgat i la Jana, la Colla Castellera Esperxats de l'Estany i els Amics del Rem, acompanyats per la cobla La Principal de Banyoles, la Banda de les Gàrgoles de Foc, la Bufant Fort Street Band, i altres cobles convidades.
A mitja cercavila té lloc el l'entremès de lluïment dedicat a les cobles, el Ball de la Passada. La cercavila acaba amb un pilar a l'Ajuntament a càrrec de la colla castellera local.
L'últim truc té lloc dilluns després del Ball de Passada al recinte de Barraques, on el drac fa el seu darrer ball i espera que comenci el castell de focs de cloenda de la festa.
Les Barraques
El tercer eix vertebrador de la Festa Major són un conjunt d'activitats que s'emmarquen dins un model d'espai festiu que va néixer a Banyoles i que en l'actualitat s'ha incorporat en moltes festes majors d'altres indrets: les Barraques.
Es tracta d'un espai format per les casetes - totes diferents- que s'autoconstrueix cadascuna de les diferents entitats socials de Banyoles i que, les nits que dura la Festa Major, de dijous a dilluns, omple amb la música dels grups musicals més compromesos.
Les sardanes
En el marc de la Festa Major de Sant Martirià es celebren tantes i tan diverses activitats al voltant de les sardanes i la música per a cobla que hi ha qui ha afirmat que aquesta és la festa major de la sardana a Catalunya.
Hi ha audicions de sardanes amb la Competència de Cobles (Joves i Gran) durant la qual es ballen sardanes de forma lliure a la plaça major, i el Concurs de Colles Sardanistes de Banyoles, un dels més antics del país, que puntua pel Campionat de Catalunya i durant el qual colles vingudes d'arreu ballen amb els seus vestits característics.
Diumenge al vespre es balla la sardana estereofònica: els llums de plaça s'apaguen, el director d'una de les cobles es posa al mig de la plaça i dirigeix la interpretació conjunta de la sardana Somni de Manel Saderra que és ballada amb bengales enceses a la mà. També hi ha el gran concert 'Festa de la Música per a Cobla' amb la participació de les millors cobles del país.
Altres activitats destacades
Uns dels altres actes més esperats de la Festa Major de Banyoles són les activitats esportives que tenen lloc al voltant de l'estany: la Regata, una cursa amb embarcacions de rems, i la Travessia de Sant Martirià, una travessada nedant de l'estany. Les dues competicions són organitzades pel Club Natació Banyoles i compten amb una gran participació.
Finalment, la Festa Major programa diversos espectacles infantils organitzats per La Xarxa i que, basats en l'animació, les titelles i els pallassos, cada any omplen el Teatre Municipal.
L'extensa oferta cultural de la Festa Major es complementa amb diferents activitats i espectacles.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Àngel Vergés, Laura Batlles, Ajuntament de Banyoles i Coordinadora de Barraques
Has detectat algun error? Avisa’ns!










Contacte
Comissió de la Festa Major de Banyoles
https://festesbanyoles.cat/
Passeig de la Indústria, 25, 3a planta
17820 Banyoles
972 581 848
festes(ELIMINAR)@ajbanyoles.org
Enllaços relacionats
Gegants de Banyoles (el Pla de l'Estany)
- la tradició gegantera de Banyoles és molt antiga. Al segle XVII ja hi havia bestiari i, l'any 1681, "fer ballar el Bou i l'Ase va costar (a la Confradia del Ciri del Jovent) 6 sous i 5 diners". Llavors, a la vila, hi havia...
Foment de la Sardana de Banyoles (el Pla de l'Estany)
- entitat que organitza el certamen Competència de Cobles, en el marc de la Festa major de sant Martirià de Banyoles.
Drac de Banyoles (el Pla de l'Estany)
- és la icona de la festa major de Sant Martirià. El disseny i construcció d'aquest nou element de la faràndula banyolina ha anat a càrrec de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot. Fa 2,8 metres de llarg, del cap a la cua, i...
Per saber-ne més
Llibres

El drac de Banyoles. Itineraris, història i tradició al voltant de l'estany
Àngel Vergés Gifra
Edicions El Mèdol
Aquesta guia recull cinc itineraris que descobreixen l'estany de Banyoles a través de la lectura...

L'estany de Banyoles
Àngel Vergés Gifra
Consell Comarcal del Pla de l'Estany
L'estany de Banyoles és un llibre il·lustrat per Jordi Garcia i una adaptació de les històries...

Costumari banyolí. Costums i tradicions de la ciutat de Banyoles
Àngel Vergés Gifra
Ajuntament de Banyoles i Diputació de Girona
Fet a base d'espigolar entre llibres antics però també a partir de treball de camp, aquest llibre...

Sant Martirià, cos sant de Banyoles
Francesca Español i Bertran
Ajuntament de Banyoles
Aquest llibre vol omplir un buit existent sobre el patró de Banyoles, Sant Martirià. Intenta...

Llegendes i misteris de Banyoles
Àngel Vergés Gifra
Ajuntament de Banyoles
L'entorn, els misteris de la naturalesa i els seus orígens han configurat un bon nombre...

El Tio de la Porra
Juli Capilla i Fuentes
Lletra Impresa Edicions
Josep és un mestre molt especial. Amb ell els xiquets mai no s'avorreixen. I és tan graciós i...
Articles

El Ball del Drac de Banyoles durant la Guerra de Successió de 1714
Guerau Palmada Auguet
Festes.org
La festa tingué lloc del 24 fins al 27 d'octubre de 1710 quan les tropes borbòniques eren a punt...

La tronada de Banyoles
Guerau Palmada Auguet
Festes.org
Enguany en motiu de la festa major de Sant Martirià de 2017 s'ha incentivat des de l'Ajuntament de...
Audio / CD

Competència de Cobles. Estrenes
Cobla Selvatana
Foment de la Sardana de Banyoles
Enregistrament que inclou totes les sardanes estrenades en el marc de la Competència de Cobles que...
També et podria interessar
De la mateixa categoria


Festa major i fira de la magrana
Barcelona (el Barcelonès)
diumenge anterior i posterior al 2 d'octubre

Festa major a la Pobla de Lillet (el Berguedà)
- se celebra el primer cap de setmana d'octubre. Amb actes religiosos, proclamació de la pubilla i l'hereu, concerts, balls, sardanes i Ball de Tornaboda.
Festa de la Mare de Déu de la Font a Vilallonga (la Safor)
- la llegenda explica que la imatge fou trobada l'any 1708 per un llenyataire dins una arqueta de fusta que remuntava el riu Serpis aprop del paratge conegut com a Racó del Duc. La talla actual de la Mare de Déu actual és diminuta, del...
De la mateixa població

Festa de la Mare de Déu dels Dolors
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Divendres abans del Diumenge de Rams

