Festa del Most

La Festa del Most de La Granada és un conjunt d'activitats festives inicialment destinades a celebrar els bons resultats de la collita de raïm. Es desenvolupen en dos caps de setmana i inclouen tots tipus d'activitats culturals, d'entre les que destaca la tradicional pujada del Ruc al campanar.

El most i La Granada

La Granada és, com moltes altres localitats del Penedès, una vila amb una forta tradició vinícola. Al poble hi ha un celler cooperatiu i diverses caves que, amb l'art dels seus enòlegs, transformen el raïm en un vi novell força apreciat arreu del país. El most és el resultat del raïm premsat, així que es pot començar a assaborir al cap de pocs dies d'haver estat recollit i així ho recull el refranyer local: 'Per l'agost es comença a coure el most'. Moltes poblacions, passada la festa major d'estiu i el temps de la collita, programen una festa dedicada a tot alló que envolta al most.

A La Granada, la Festa del Most s'ha convertit amb els anys en una veritable festa major petita. Les principals activitats que s'hi celebren són menjars i tasts de vi comunitaris, concerts, balls populars i la cercavila dels elements de la cultura tradicional. Però l'acte més esperat d'aquesta festa és, sens dubte, la Pujada del Ruc al campanar, una escenificació basada en una llegenda local.

La Pujada del Ruc al campanar

La llegenda explica que una vegada a La Granada hi havia un Ruc que no menjava i que cada dia estava més prim. Passejant-lo pels carrers del poble, els seus propietaris es van adonar que quan passaven per davant de l'església l'animal s'aturava i mirava frisós, dia si i dia també, un lletsó d'herba que havia nascut dalt del campanar. Els veïns van decidir que tractarien de fer-li menjar aquella herba de la que estava tan engelosit i per això van muntar bastides, taulons i corrioles per tal de pujar l'animal dalt el campanar. Lligat pel coll l'empenyeren amunt mentre els més saberuts que s'ho miraven anaven dient 'Mireu com riu de content que està abans de prendre la medecina'. No s'adonaven que l'estaven escanyant i, per sort o per desgràcia, abans que arribés a dalt es van trencar les cordes i tota la bastida se'n va anar a n'orris. No se sap si el ruc va morir o no, però el clot que féu en la caiguda va ser anomenat la Bassa Pedrera, lloc on es troba avui la plaça de Sant Joan, darrera l'església.

El Ruc de La Granada, construït en record d'aquesta llegenda, és una divertida peça del bestiari festiu català de tres metres de llargada que és portada per dues persones mentre escup foc per vuit punts i ruixa amb aigua a tothom a través d'un llarg atribut masculí. Aquesta figura és la protagonista de bona part de la vida festiva de la vila al llarg de l'any: cada 11 d'octubre a la nit el Ruc és pujat amb l'ajuda de cordes fins al punt més alt del campanar enmig d'un espectacle de foc i música de gran bellesa plàstica i amb coreografia pròpia. D'octubre a juliol, el Ruc roman a dalt del campanar observant els fets més rellevants que succeeixen al poble mentre espera l'arribada d'una nova Festa Major, el segon diumenge de juliol. Aleshores, el Ruc és baixat de nou i explica tot el que ha vist des de dalt del campanar, essent especialment crític amb l'actuació de les autoritats municipals.

La pujada i baixada d'un ruc al campanar de l'església del poble pot suscitar les més diverses interpretacions i ha estat, sovint, motiu de controvèrsia entre els veïns. De fet, a Catalunya són diverses les poblacions que accepten com a pròpia la llegenda del ruc i el campanar però només dues, La Granada durant la Festa del Most, i Solsona, per Carnaval, s'han atrevit a escenificar-la tot pujant l'animal al campanar.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Ajuntament de la Granada