Santa Eulàlia

Conten que Eulàlia era filla d'una bona família de l'actual barri de Sarrià de Barcelona (aleshores nucli independent) i que ja de ben petita es va distingir per la seva caritat. Quan tenia 13 anys, durant el període de persecucions als cristians del govern de l'emperador Dioclecià (245-313 dC), anà a trobar a Dacià, aleshores governador de la ciutat de Barcelona, per recriminar-li l'actitud de l'Imperi Romà contra els seguidors de Crist. El governador la condemnà per la seva impertinència i, al no voler renunciar a la seva fe cristiana, a patir tants martiris com anys tenia: tretze.

Segons explica el martirologi, Eulàlia va ser assotada, oberta amb garfis i arpons la seva carn, posada dempeus dins un braser encès, les ferides van ser fregades amb pedra tosca i després, les hi van ruixar amb oli bullent i amb plom fos. Com que la santa resistia tots aquests turments, la posaren tota nua dins una bóta plena de vidres, pedres punxegudes i claus i la tiraren pendent avall pel lloc que avui es coneix com la Baixada de Santa Eulàlia. Tot i això, la santa encara persistia en la seva resistència i van decidir tancar-la dins un corral tot ple de puces afamades. Finalment, van passejar-la tota nua per la ciutat de Barcelona fins el lloc del suplici, on va ser crucificada en una creu en forma d'X. La tradició explica que tots els martiris que va sofrir la santa van ser infligits al carrer de Ciutat Vella de Barcelona anomenat Baixada de Santa Eulàlia.

La jove Eulàlia es va convertir amb els anys, juntament amb la Mare de Déu de la Mercè, en patrona de Barcelona. La Catedral gòtica de Barcelona està dedicada a la Santa Creu i Santa Eulàlia i acull una cripta amb les relíquies de la santa. La dedicació de la catedral a la santa és del segle IX, quan es van traslladar les seves despulles des de Santa Maria del Mar (antigament Santa Maria de les Arenes) on havien estat inicialment dipositades.

La santa té un poderós simbolisme dins l'imaginari català, doncs el seu penó o bandera es va convertir en l'estandard de la resistència de Barcelona durant el setge que la ciutat sofrí a mans de les tropes borbòniques de Felip V l'any 1714.