Fira de Santa Teresa i Fira de l'Ovella

La fira de Santa Teresa fou, com la majoria de les fires dels Pirineus, una mostra lligada a les activitats agrícoles i ramaderes on s'aprofitava el pas dels ramats transhumants a la tardor per portar a terme les fires.

Quan va a començar a celebrar-se, Santa Teresa era una fira lligada a les activitats agrícoles i ramaderes de la localitat que reunia principalment ovelles, cavalls i vaques, i també eines per a la pagesia.

La presència de bestiar desaparegué als anys cinquanta i seixanta, fins al punt que va arribar a ser una mostra de tipus general com qualsevol altre. A partir de mitjans dels vuitanta, però, els ramaders locals van impulsar la creació de la Fira Catalana de l'Ovella, amb noves exposicions de bestiar de la raça ovina ripollesa, concursos i subhastes.

Durant la fira, que comença amb un esmorzar popular amb productes derivats del xai, té lloc la Mostra de Bestiar Oví i el Concurs de Bestiar Oví amb premis al millor lot de xaies, ovelles i al millor marrà.

En perill d'extinció

La raça ripollesa està formada per un conjunt d'ovins de perfil convex, proporcions allargades, de mida mitjana o gran, amb pigmentació característica en cap i extremitats, llana entrefina i aptitud càrnia. El departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya classifica la raça com en perill d'extinció, motiu pel qual en fomenta la seva conservació.

Segons el mateix departament, la raça ripollesa es va originar per l'encreuament de l'ovella tarasconesa que poblava antigament els Pirineus Centrals amb oví transhumant de la raça merina, arribat a la zona fa segles. Inicialment va estar força aïllada per raó de situació geogràfica, però a causa de la transhumància i la proximitat amb l'Estat francès ha patit la introducció d'altres sangs.

La majoria dels ramats es troben al nord-oest de Catalunya, ocupant principalment les comarques de la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès, Osona, la Garrotxa, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, i rebent sovint els noms tradicionals de la seva localització (Berguedana, Ripollesa, Pirenaica, Queralpina, etc.). Des de les zones pirinenques s'ha anat desplaçant i ha arribat fins a les comarques tarragonines, on està més influenciada per races espanyoles.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Ajuntament de Ripoll