La Muixeranga d'Algemesí

La Muixeranga d'Algemesí és un conjunt de quadres plàstics, balls, torres i figures que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut. Segons alguns cronistes, és aquí, als pobles de la Ribera del Xúquer, on es van viure i veure les primeres manifestacions castelleres.

En aquestes terres, les torres humanes, per unes o altres raons, han estat sempre presents en el paisatge i lligades a la vida quotidiana de les persones.

En l'època medieval, la zona de Xúquer era un immens marjal de terres fèrtils on destacaven les torres arquitectòniques, especialment les de vigilància o les de llum. No se sap ben bé per què aquestes construccions van començar a ser imitades pels homes, concretament pels joglars, que es van aficionar a fer torres humanes com a manifestació lúdica i exercici gimnàstic.

Amb el temps, aquests embrionaris castells es van anar desenvolupant amb l´objectiu d´entretenir i divertir el públic en el marc de diverses celebracions festives. Els primers testimonis escrits situen l'inici de les colles a mitjans del segle XV, on la Muixeranga, ja amb aquest nom, feia les seves representacions festives als intermedis dels teatres. Com la majoria de les festes paganes, aquest ritual va acabar sent absorbit per l'església i, cap el 1730, es va iniciar el seu vincle amb la processó de la Mare de Déu d'Algemesí.

El poble, en acció

Els carregadors i manobres de vila, homes forçuts i hàbils, han estat, des de fa anys, els protagonistes principals d'aquestes formacions. Són una colla d'homes, de tota mena de professions, de nombre irregular -en l'actualitat uns 200 -, dirigits per un mestre, que s'encarrega de coordinar els muntatges del ball, torres i figures, dels assajos previs i d'admetre el personal que s'hi incorpora.

La indumentària clàssica dels membres de la colla consta d'una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs, barret orellut i espardenyes de sola plana. La tela, vulgarment anomenada de matalàs, té ratlles verticals vermelles i verdes sobre fons de ratlles blanques. En totes les figures, torres i danses que s'executen sonen, sense parar, la dolçaina i el tabal.

A principis dels anys setanta, la participació a la Muixeranga es va anar afeblint, però l'aparició de l'Associació d'Amics de la Muixeranga va retornar-li el lloc que li correspon en el sí del món festiu. Amb l'aparició de la processó d'Algemesí, moment culminant de l'expressió muixeranguera, la Nova Muixeranga es consolidà plenament a la població.

Balls i Torres Humanes

El ball consta de quatre temps, on tots els muixeranguers es col·loquen en dues fileres i, portant ciris encesos a les mans, s'alcen dempeus enlairant el ciri i baixant-lo alternativament o bé s'ajupen cara a terra, movent-se alternativament a dreta i esquerra o d'una filera a l'altra. Aquest ball, la modalitat de dansa més antiga de tot el repertori, obre les actuacions en les distintes processons.

Les torres humanes es construeixen de forma molt primitiva: els muixeranguers resten ajupits fins que pugen tots els seus companys i van alçant-se progressivament de baix cap amunt al so de les diferents tonades. A diferència de molts altres castells, no es subjecten dels braços, sinó que s'abracen, formant un cos compacte. La torre es remata per un xiquet/a que, en una posició entre còmica i arriscada, alça la cama amb els braços oberts.

La Muixeranga aixeca torres molt variades i sovint inventa i posa en pràctica construccions inèdites. Les més destacades són la Volantinera, una de les pujades més desenfadades on un muixeranguer es coloca cap per avall, mantenint l'equilibri uns moments i deixant-se caure d'esquena per a ser recollit a l'aire pels muixeranguers/es de baix, i la Torreta, amb base de quatre, primer pis de dos flexionats i rematat amb l'alçador i el xiquet.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Muixeranga d'Algemesí