#castells

La festa major de Reus és, per temps, tradició i participació popular, una de les més viscudes de l'inici de l'estiu a tota la geografia catalana. Entre els centenars d'actes que se celebren, destaquen les tronades, una impactant successió d'explosions a la Plaça del Mercadal que marca els moments àlgids de la festivitat.

D'entre els milers d'activitats que es programen cada any en el marc de les festes de la Mercè de Barcelona destaquen les que es desenvolupen el 24 de setembre, dia de les matinades, el Seguici Popular, la diada castellera i la Cavalcada.

La Muixeranga d'Algemesí és un conjunt de quadres plàstics, balls, torres i figures que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut. Segons alguns cronistes, és aquí, als pobles de la Ribera del Xúquer, on es van viure i veure les primeres manifestacions castelleres.

Parlar de Muixeranga és parlar d'Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d'una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos.

Durant tres dies, els carrers de Vilafranca del Penedès s'omplen per celebrar una Festa Major que ocupa, des de fa molts anys, un lloc preeminent al calendari festiu català per la massiva participació popular, la modèlica conservació del seu folklore i per la riquesa cultural que expressa en els seus actes. Sant Fèlix és una marca temporal, simbòlica i emocional que tanca un cicle i enceta un nou calendari en la vida dels vilafranquins.

Tot i que El Catllar no té colla castellera, la seva diada -que se celebra en el marc de la Festa Major- és, per tradició i per situació en el calendari -just abans de les grans diades de l'Arboç i Sant Fèlix-, una de les jornades més emblemàtiques del calendari casteller.

Llorenç del Penedès celebra la seva festa major amb una de les exhibicions castellers més originals d'entre totes les que es fan al país: l'aixecada de castells a l'antiga, una pràctica única, executada per castellers aficionats, sense colla, que recorda l'esperit i les formes arcaiques del fet casteller català.

Esplugues celebra, pels volts del 22 de juliol, una festa popular que destaca per l'actuació, dins l'Església de Santa Magdalena, dels castellers, el ball de bastons, l'Esbart, els gegants i capgrossos, i per l'activa participació del ball de diables local, que recita el seu ball parlat i els seus versots en sortir de la missa.

La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge de juliol en honor als sants patrons de la ciutat, sant Pere, sant Cristòfor i sant Valentí. Els actes se succeeixen de divendres a dimecres, tot i que el seu moment àlgid és el diumenge després del 29 de juny, amb la sortida del seguici festiu i l'exhibició castellera.

Cada any moltes persones s'apleguen a Vilademuls per celebrar l'Aplec de Sant Mer, un esdeveniment que ret homenatge al sant fundador i heroi llegendari de la comarca, artífex, entre d'altres miracles, de la derrota del famós drac que vivia a l'estany de Banyoles.

La ciutat bressol de la passió castellera celebra les festes de Santa Úrsula amb un extens programa d'activitats que inclou la Trobada del Bestiari Infantil de Valls, el correfoc, concerts, exposicions, unes jornades gastronòmiques i la Diada de Santa Úrsula, la mítica exhibició castellera durant la qual s'enfronten, apassionadament, les dues colles locals.

La Festa Major d'Esplugues de Llobregat se celebra, cada any pels volts del 21 de setembre, diada de Sant Mateu, amb un gran nombre d'activitats culturals i esportives i amb la participació imprescindible del actiu teixit associatiu de la cultura popular local.

La Festa de Santa Maria Magdalena de l'Olleria té per protagonista destacat el 'Ball dels Locos', una representació dansada que acaba amb la construcció d'una torre humana i que els etnòlegs consideren que és a l'origen de les actuals colles de castells.

Durant el concurs biennal de colles castelleres, la Plaça de Braus de Tarragona es converteix per un dia en la capital del món casteller. Es tracta de l'únic supervivent d'un tipus d'esdeveniment que ja té més de cent anys de tradició i que permet que les colles participants rivalitzin les unes amb les altres aixecant els castells més alts i més complerts.

Durant més de deu dies, al voltant del 7 d'octubre, el barri de Sarrià de Barcelona celebra la seva Festa Major amb una gran quantitat d'actes culturals, esportius i gastronòmics, d'entre els que destaquen la Cercavila de les Escoles, la Trobada de Gegants i el Correfoc Sarrià en Flames.

A Mumbai, capital de l'estat de Maharashtra, el tercer més gran de l'India i el segon més poblat, la festa del naixement de Krixna es caracteritza pel Dahi Handi, una pràctica alegre, intensa i trepidant protagonitzada per centenars de milers de nois joves que competeixen per fer construccions humanes cada vegada més altes.

La festa del naixement de Krixna es celebra a tota l'India hinduista amb recreacions parlades de la seva llegenda, balls i ofrenes a les imatges que el representen i amb la pràctica del Dahi Handi, l'aixecament d'unes estructures humanes molt semblants als nostres castells.

En una competència de tradició més que centenària, les quatre colles castellers locals intentaran pujar les escales de la catedral, des de la Plaça de les Cols fins al pla de la Seu, amb un pilar de quatre caminat, i després baixar-les, seguir caminant Carrer Major avall, Baixada de la Misericòrdia, recórrer tota la Plaça de la Font, i arribar fins l'edifici de l'Ajuntament.