Festa Major

Inici de la Festa

El primer dia de Festa Major, divendres a la tarda, tenen lloc el conjunt d'actes que anuncien que comença la festa més important de tot l'any a la ciutat. En primer lloc s'escenifica la Baixada del Drac de Terrassa que, amb la seva arribada a la vila des de la seva cova de la muntanya de Sant Llorenç del Munt on és la resta de l'any, porta simbòlicament la festa a la ciutat. També es fa el Repic de Campanes de les esglésies de la ciutat que comuniquen, així, l'inici de les festes a tots els ciutadans. Aleshores, des del balcó de l'Ajuntament es fa la lectura del pregó, i el Raval de Montserrat és l'escenari del primer ball dels Gegants Vells i els Gegants Nous i d'altres balls populars, com el ball de bastons.

Elecció del capgròs de l'any

Tot seguit es fa el ball dels Capgrossos de l'Any de les anteriors edicions de la Festa Major i la proclama del Capgròs de l'Any en curs, un personatge que, elegit per votació popular entre un seguit de candidats o 'capdidats', és immortalitat mitjançant un capgròs de cartró pedra. D'aquesta manera es reconeix la tasca d'una persona que ha contribuït a la vida social i cultural de Terrassa. Acabada la cerimònia de presentació del personatge popular de l'any en curs es fa el ball de l'Estapera, una dansa pròpia de la ciutat que compta amb la participació dels assistents.

El Raval Infernal

Un dels actes de foc més ritualitzats de la Festa Major és el Raval Infernal que comença a quarts d'onze de la nit de divendres. El Raval de Montserrat, davant l'Ajuntament, s'enfosqueix i mitjançant un avís acústic -anomenat Toc del Raval- comencen les rondes i les voltes de les colles de diables i les bèsties de foc de la ciutat que hi participen. Els grups evolucionen de forma circular en sentit contrari a les agulles del rellotge. La intensitat del foc va augmentant progressivament fins que els tabalers se situen al mig del Raval, formant una rotllana i fan esclatar el "flipot" o tro final.

Dissabte de Festa Major

Dissabte a la tarda té lloc la Cercavila, un recorregut pels carrers del centre històric de la ciutat, amb sortida i arribada al Raval de Montserrat, que realitzen els grups de cultura tradicional catalana propis de la Festa Major de Terrassa: el Drac de Terrassa, els Gegants i els Nans, els Bastoners, els esbarts dansaires, les colles castelleres i el conjunt de grups de foc. A la nit, es fa esclatar una traca de més de cent metres per anunciar que comencen els balls de revetlla, de vigília, de la Festa Major.

Diumenge de Festa Major

El diumenge és el dia central de la Festa Major i tenen lloc els actes amb més història i tradició de tota la festa. Cap a les deu del matí el seguici d'autoritats surt de l'Ajuntament i desfila fins a la basílica del Sant Esperit, on se celebra l'ofici solemne, una missa polifònica cantada que inclou els goigs als tres sants patrons.

El seguici es compon de dos macers (dos guàrdies municipals amb vestuari de gala), el penó de la ciutat (portat pel representant de l'entitat que ha rebut l'encàrrec de dur-lo), dos auxiliars del portador del penó, dos agutzils, l'alcalde (amb la vara i la medalla símbols del poder municipal), i finalment la resta de la corporació portant els tradicionals ventalls ordenats per càrrecs en filera de dues persones. Quan el seguici arriba a la basílica surten a rebre'l les autoritats eclesiàstiques. Els actes que tenen lloc a la sortida de l'ofici solemne constitueixen la principal manifestació de la cultura tradicional de la ciutat de Terrassa, un element clau del patrimoni etnogràfic i cultural de la ciutat.

Quan el seguici d'autoritats surt de l'atri de la basílica del Sant Esperit s'encén una sorollosa tronada i les colles castelleres fan sengles pilars de salutació. Tot seguit s'interpreta la música del Ball de Plaça, mitjançant el qual les autoritats conviden a tots els ciutadans a participar de la festa. Els Nans de Terrassa ballen el Ball de Nans i, a continuació, el Ball de la Cercavila, conegut com el de la Tereseta, en el qual participen les autoritats. Els Bastoners, amb el vestuari antic, interpreten tres dels balls propis de la ciutat: Ball de les Anelles, Ball de les Corrandes i Ball de la Manflina. A continuació s'interpreta el Ball del Drac i el Ball dels quatre Gegants de Terrassa. Acabat aquest, es forma al centre de la plaça el seguici d'entremesos i autoritats per anar cap al Raval de Montserrat, segons aquest ordre: Drac, Gegants, formació de música tradicional, bastoners, esbart, Nans, seguici d'autoritats, segons l'ordre abans esmentat, i les colles castelleres, segons ordre d'antiguitat. En arribar davant l'Ajuntament, cada grup fa l'actuació de comiat i deixa la plaça lliure. L'acte finalitza amb l'entrada de les colles castelleres locals (Castellers de Terrassa i Minyons de Terrassa) a plaça, que fan el pilar caminant de salutació i comencen l'exhibició castellera, que consta de tres rondes i que es clou amb la Marxa de Vermut a càrrec dels grallers.

Dilluns petit

El dilluns, dia de festa local a la ciutat és el dia de la Festa Major infantil. S'hi celebren totes les activitats destinades als infants i també alguns dels actes tradicionals i populars en versió menuda. També és el dia que surt el Ball de Serrallonga de Terrassa, que amb els seus versots recorda els temes més candents de l'actualitat local.

La Festa Major de Terrassa acaba dimecres amb un espectacular castell de focs, precedit per tres tons d'avís. Es celebra dimecres a la nit en un lloc força cèntric i compta amb una gran assistència de públic.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Cedides per l'Ajuntament de Terrassa, Ramon Saumell i Rafel Casanovas