Festa de la carbonera
Recordant els carboners de les Gavarres
Forallac (el Baix Empordà)
Vegueria de Girona
De finals de setembre a finals d'octubre
(Publicació: 06.10.2004 )
Breu història de la festa
La primera edició de la festa es celebrà l'any 1993 quan dos persones que havien exercit de carboners, en Simon Cruanyes i en Lluis Pla, empesos per l'associació Amics de les Gavarres, decideixen tornar a reviure aquest ofici d'una manera pedagògica i alhora lúdico-festiva.
La iniciativa s'ha anat repetint des d'aleshores gràcies a l'entusiasme d'aquest dos homes de fum -així és com es coneix popularment als carboners-, a l'esforç de moltes persones que hi han participat desinteressadament i al suport obtingut per part del Consell Comarcal del Baix Empordà, l'Ajuntament de Forallac, l'Associació El Cau dels Pins i altres entitats de la rodalia.
Durant aquests anys, la Carbonera s'ha construït en indrets diferents fins a consolidar el paratge conegut com a Can Sobellàs, dins el Mas Frigola de Sant Climent de Peralta, com a l'emplaçament definitiu que cada any aplega milers de visitants.
El proces de construcció de la carbonera
La Festa de la Carbonera és el resultat d'un treball col·lectiu en el que hi participen moltes persones i dura al voltant d'un mes.
La construcció de l'estructura de la carbonera comença amb l'empilada de la llenya seguint una tècnica ancestral. La base de la carbonera està feta amb llenya d'alzina, roure i pi distribuïda verticalment i s'anomena 'pila'.
Després, la pila de llenya s'embaluma (es recobreix totalment amb brancatge verd de bruc) i finalment es tapa amb terra, a excepció de la part més alta o 'ull' que serveix per encendre-la i alimentar-la. Aquest és el procés clau, que sempre dirigeix una persona autoritzada i compta amb el necessari ajut de moltes persones.
L'encesa de la carbonera és potser el moment que més visitants congrega i sempre té lloc el dissabte després d'haver acabat la construcció. Una escala de pedres i troncs serveix per accedir a l'ull i "abillar" la carbonera una vegada està encesa.
Una vegada encesa la carbonera, cal vigilar que tot vagi segons el previst: la vigilància posterior del procés de cocció del carbó s'allarga quinze dies més. Aquests darrers dies i nits els carboners els passen a l'anomenada Barraca del Carboner vetllant perquè la pila es mantingui encesa i fumejant. Cada nit, centenars de persones s'acosten per sopar al voltant de la carbonera i acompanyar, així, als carboners.
Quan el carbó ja està fet, la carbonera es desmunta i el carbó es comercialitza entre els interessats.
Objectius i raons de l'èxit de la festa
La Festa de la Carbonera de Sant Climent de Peralta té per objectiu donar a conèixer l'antic procés de fabricació del carbó vegetal i les formes de vida associades a aquest ofici tal i com es feia a les Gavarres antigament.
Tot i que la festa és una iniciativa que compta amb el suport institucional, els seus promotors asseguren que la iniciativa ha tingut èxit per ella mateixa i perquè les vivències que s'hi produeixen passen de boca en boca. La festa no ha estat mai promocionada de forma intensiva sinó que la gent s'hi ha anat acostant perquè els temes que tenen a veure amb el bosc cada vegada desperten més interès.
Milers de visitants de tot tipus s'acosten cada any a veure in situ l'antic procés de fabricació del carbó. Durant 15 dies la 'plaça carbonera' es converteix en un animat punt de peregrinatge, acampades i xefles.
Boletaires, colles d'amics, famílies, alumnes d'escoles de la zona, ciclistes i gent vinguda de tot Catalunya decideixen passar cada any per veure com la carbonera fumeja i com els seus promotors n'expliquen històries.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Manel Carrera Escudé
Has detectat algun error? Avisa’ns!









Per saber-ne més
Llibres

El carboneig. L'exemple del Montseny
Cèsar Gutiérrez i Perarnau
Editorial Alta Fulla
Aquest treball - guardonat amb el Premi sobre la Defensa, Divulgació i Estudi del Medi Natural del...

El Carboneig
Jaume Enric Zamora i Escala
Diputació de Girona i Fundació Caixa Girona
El carboneig, entès com un procés tècnic que ha consistit en la combustió lenta de la fusta per...
Articles

La carbonera, la Molsosa i els esperits del bosc
Manel Carrera i Escudé
Botarga Produccions
La festa de construcció i encesa d'una carbonera es podria enriquir molt buscant inspiració en...
Revistes

25 anys de la carbonera
Diversos autors
Editorial Gavarres
Monogràfic aparegut l'any 2017 en motiu del 25è aniversari de la Carbonera de Sant Climent de...
Vídeo / DVD

Homes de fum. Intercanvi de carboners de Catalunya i de Suècia
Diversos autors
Videoplay Serveis
Per primera vegada a la història un grup de carboners han estat els protagonistes d'un intercanvi...

El caliu de la memòria
Diversos autors
Videoplay Serveis
La recuperació d'aquest antic ofici ha servit per mostrar a la gent jove i a la més menuda com i...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

La carbonera a Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental)
- el vell ofici de carboner reviu cada dos anys a Cànoves i Samalús, en ple Parc Natural del Montseny. Antics carboners tornen a construir piles de llenya per carbonar, les tornen a cobrir amb branques, fulles i terra i les tornen a fer combustir,...
La carbonera a Vallgorguina (el Vallès Oriental)
- en el marc de la Fira del Bosc i la Terra que es celebra a finals de novembre.
La Molsosa
- és una bèstia estranya, un esperit o geni del bosc. Els carboners el temien dins les seves cabanes fetes al costat de les carboneres. Va vestit amb branques d'alzina i la cara tapada amb una màscara de suro.
Carbonera a Artana (la Plana Baixa)
- el carbó que es feia a Artana, com a altres pobles de muntanya, era la millor forma de calfar-se a l'hivern i cuinar tot l'any en els llocs on la llenya era cara i escassejava. En Artana era una feina dels treballadors agrícoles i...
Carbonera de Sant Llorenç de la Muga (l'Alt Empordà)
- se celebra cada primer diumenge de març en el marc de la Fira de la Mongeta i del Carbó. Hi ha editat unconte que explica l'aventura d'un jove carboner i una molsosa i uns fets sorprenents que ens portaran a descobrir perquè durant la...
De la mateixa població
