Els Pastorets

Història d'Els Pastorets vilanovins

Les representacions d'Els Pastorets disposen, a Vilanova i la Geltrú, d'una tradició ben reculada. La primera referència escrita que se'n té és del 1744 quan un bisbe dicta la prohibició de fer representacions dins l'església de Santa Maria de la Geltrú la nit de la Nativitat del Senyor. Què hi devia passar en aquestes representacions que molestessin la classe eclesiàstica és encara una cosa poc estudiada però el que sembla segur és, doncs, que els Pastorets de Vilanova són una evolució d'una representació sacre que tenia lloc dins d'una església.

Al segle XIX els Pastorets es segueixen representant, ara dins l'església, ara en sales teatrals, fins que l'any 1835 els Pastorets troben el seu emplaçament definitiu: el Teatre Principal. El Nadal de 1889 la recent fundada societat del Círcol Catòlic posa en escena un dels primers textos dels Pastorets escrits en català, "Los Pastorets en Betlem, ó sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist", un drama sacro-bíblic en tres actes i en vers, escrit per Miquel Saurina. Durant els primers anys del segle XX també s'escenificaren Pastorets amb d'altres textos, fins que el 1922 s'estrenaren "Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús", de Josep Mª Folch i Torres.

Acabada la guerra, els Pastorets de Vilanova passen a fer-se al teatre del Círcol Catòlic però no és fins el Nadal de 1978 que els Pastorets agafen l'embranzida actual, amb il·lusió renovada, una nova direcció musical i uns decorats fets a mida.

Els Pastorets actuals

En els Pastorets del Círcol Catòlic moderns hi prenen part unes 140 persones, entre actors, tècnics i músics, que treballen sota la direcció del nucli d'actors del grup de teatre L'Escotilló. Es dóna la particularitat que en els Pastorets vilanovins hi ha famílies senceres actuant dalt de l'escenari. El text que s'ha utilitzat més és el de les representacions dels Pastorets d'en Josep Mª Folch i Torres, tot i que en els darrers anys també s'ha utilitzat el text de "L'Estel de Natzaret" i "El Nadal dels Pastors".

Ara bé, una de les principals característiques de la posada en escena d'Els Pastorets de Vilanova, a banda dels impressionants decorats creats pels Germans Salvador (una nissaga vilanovina) és la part musical. La Música dels Pastorets de Vilanova està feta expressament per a l'ocasió per compositors locals i està interpretada en directe.

El moment més esperat i interactiu de l'obra, a Vilanova, són les Calderes d'en Pere Botero: en aquesta escena els dos rabadans s'escapen de l'infern i van a parar al públic. El dimoni, despistat, va a cercar els rabadans d'entre el públic, però en comptes d'agafar els dos pastorets s'enduu alguns espectadors per a posar-los dins les Calderes que hi ha l'escenari, un moment que és molt esperat i que genera moltes rialles entre els assistents.

A la mitja part de l'obra es fa una rifa d'una panera amb productes de comerç just i també un lot de col·leccionista d'Els Pastorets, amb elements pertanyents a antigues edicions dels Pastorets vilanovins.

L'obra també inclou un moment en què es fa sàtira de la vida local: en l'escena de les temptacions, es canten els "Cuplets", unes cançons divertides que relaten en clau humorística algun fet local o d'interès a destacar.

Tot i que els Pastorets de Vilanova sempre han estat posats en escena per aficionats locals, la paradoxa és que molts d'ells, i en part gràcies a l'escola de teatre que sempre han estat els Pastorets, han acabat esdevenint grans actors professionals de cine i televisió: com en Toni Albà, Pere Tàpies, Lluís Olivé o Sergi Lopez, entre d'altres.

A Vilanova també es fan d'altres Pastorets, com els que protagonitzen grups amateurs i també els que es fan a l'Unió Vilanovina.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Emma Martínez, Pastorets de Vilanova i la Geltrú