#teatre popular

Cada 9 d'octubre, al Campello festeja la Diada amb un seguit d'activitats festives i culturals d'entre les que destaca la representació teatral que es fa pels carrers i places de la localitat i que escenifica la conquesta de la ciutat de València per part de Jaume I.

Cabanes és l'única població catalana que ha mantingut viva aquesta singular obra de teatre popular que representa, cada any pels volts del 15 de maig, la història fantàstica del pagès Sidre, els àngels llauradors i la sembra simbòlica de pinyons.

Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.

L'escenificació del Misteri d'Elx, un drama sacre d'arrels medievals cantat en llengua catalana, és una de les representacions religioses més antigues i complexes que encara perviuen. La participació massiva d'actors i cantors vocacionals i la impressionant posada en escena, l'han convertit en un dels màxims exponents del seu gènere.

La Selva del Camp consagra els dies 14 i 15 d'agost a la representació d'una joia del teatre medieval català que compta amb un text escrit a finals del segle XIV. Més de 200 persones escenifiquen el Misteri de l'Assumpció de Maria en el marc d'una de les celebracions populars més esperades durant tot l'any a la vila.

El nucli antic de Bagà, capital històrica de l'Alt Berguedà, rememora cada any un passatge clau de la seva història: la llegenda del Rescat de les cent donzelles. Al seu voltant s'organitza una setmana plena d'activitats relacionades amb la vida en aquell temps que cada any atrau milers de visitants.

Cada Dimecres Sant Altafulla recrea, mitjançant una sèrie d'escenes teatralitzades pels habitants del poble, diversos episodis dels darrers moments de Jesucrist a la terra. El Camí de la Creu d'Altafulla és un Via Crucis Vivent amb narració dramatitzada a partir d'un text dels Evangelis.

L'escenari natural de la Penya del Corb és el marc incomparable on cada any es fa realitat el vell somni de poder passejar-se pel pessebre de molsa, entre boscos i rius, envoltats de penya-segats i de fogueres amb pastors i rabadans que dormen al ras. S'hi escenifica el Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat, un dels pessebres pioners en aquest tipus de teatre religiós.

Una escenificació parlada, la interpretació de danses populars, l'ús de decorats monumentals i, sobretot, l'ambientació de les escenes a través d'una música especialment composada per a l'ocasió, són les característiques diferenciadores del Pessebre dels Prats de Rei, que es pot visitar del 24 de desembre al 14 de gener.

Durant 10 dies l'antiga vila de Sant Andreu de Palomar celebra la seva Festa Major, una de les manifestacions festives populars més importants de la ciutat de Barcelona. Destaca per les seves cercaviles dels grups de cultura popular i per l'escenificació de l'antic drama sacre de la Vetlla de Sant Andreu.

Pels volts del segon diumenge de novembre, la vila turística de Benidorm celebra les seves festes patronals en honor a la Mare de Déu del Sofratge. Processons, solta de vaquetes i l'escenificació de l'esdeveniment que va donar origen a la festa són alguns dels seus actes destacats.

Vilanova disposa d'una extensa tradició en la representació d'obres teatrals de temàtica nadalenca. Una gran participació popular, una música feta per a l'ocasió per compositors locals i uns decorats propis són alguns elements d'aquesta gran escola de formació teatral que són Els Pastorets vilanovins.

Els Pastorets de Berga, una tradició centenària sense la qual no s'entendria el Nadal berguedà, es caracteritzen per ser dels pocs que mantenen la representació d'en Serafí Soler 'Pitarra' i per incloure les garrofes, un conjunt de quaranta-quatre versos que fan un repàs satíric a la vida social i política de la ciutat.

La vila de Viladrau -coneguda per ser refugi d'intel·lectuals, de gent adinerada però també de bruixes i bandolers- acull durant un cap de setmana la Fira de la Castanya, que gira al voltant dels productes artesans que s'elaboren a partir de les castanyes i que és famosa per l'escenificació d'una obra de teatre popular musicada: la Càfila del Cavaller d'Espinzella.

Principal celebració popular de la Setmana Santa a Sant Hilari Sacalm, el Via Crucis Vivent és un drama sacre escenificat per la gent del poble mitjançant el qual es representen, a l'aire lliure i en moviment, les darreres dotze hores de Jesucrist al món, des que fou condemnat per Ponç Pilat fins que mor clavat a la creu.

De totes les representacions sobre la Passió de Jesucrist que es fan per Setmana Santa a casa nostra, la que fan a l'Orfeó Popular Olotí és una de les més originals. Coneguda amb el nom de Christus, la Passió olotina combina magistralment poesia i plàstica.

A Balaguer, l'escenificació de la Passió no té lloc a l'interior d'un teatre sino a l'entorn natural del Santuari del Sant Crist de Balaguer i les runes del Castell Formós. S'hi representen dotze quadres escènics no dialogats de la vida de Crist i els espectadors en poden ser participants actius.

A la Catedral, a dos quarts d'onze de la nit, la representació del retaule de Santa Tecla marcarà un altre dels punts singulars dins la seqüència ritual de la festa. Aquesta obra d'enginyeria musical i coreogràfica, sense text, compleix 15 anys, i segueix complint amb la funció d'apropar el martiri de la Santa als tarragonins que omplen la Seu, i senten Santa Tecla a tocar.