El Misteri d'Elx

L'escenificació del Misteri d'Elx, un drama sacre d'arrels medievals cantat en llengua catalana, és una de les representacions religioses més antigues i complexes que encara perviuen. La participació massiva d'actors i cantors vocacionals i la impressionant posada en escena, l'han convertit en un dels màxims exponents del seu gènere.

Els dies 14 i 15 d'agost els voltants de la Basílica de Santa Maria d'Elx es fan petits. Milers de persones es congreguen a la zona per presenciar l'esdeveniment festiu més important de la població: la representació teatral del drama sacro-litúrgic que escenifica la mort, assumpció i coronació de la Verge Maria.

Els Misteris, peces fonamentals del teatre religiós europeu d'origen medieval, també s'havien escenificat a poblacions com Igualada, Tortosa, Mallorca, València, o a La Selva del Camp (on encara es fa), però a Elx s'ha representat sense interrupció des de mitjans del segle XIV fins a l'actualitat i malgrat les prohibicions oficials derivades del Concili de Trent, s'ha mantingut com a fenomen social de gran envergadura.

El valor artístic i musical del drama il·licità és excepcional, no només per la bellesa original de les seves melodies sinó també per les magistrals modificacions polifòniques que es feren en els segles posteriors. Cada any, uns 150 intèrprets representen i canten la Festa amb uns coneixements transmesos de pares a fills.

Una altra de les particularitats de l'esdeveniment és que es tracta de l'única dramatització d'un tema religiós representat dins d'una església, concretament a la creuera de la basílica, al peu d'una gran cúpula de vint metres d'alçada que fa les funcions de cel.

La Festa, pas a pas

El dia 13 d'agost, per anunciar la proximitat de la representació, es fa l'anomenada Nit de l'Albà, una autèntica festa de pólvora en la qual es llancen milers de coets des dels terrats de les cases, mentre que als carrers i places de la vila s'encenen centenars de coets carretilles.

La representació de l'obra, els dies 14 i 15 d'agost, es divideix en dues parts conegudes com la Vesprà i la Festa. La primera jornada s'inicia amb la cantada de les vespres de l'Assumpció i una processó cap a la Basílica de Santa Maria. La Verge desfila envoltada per Maria Salomé, Maria Jacob i sis àngels. Després, una vegada finalitzada la petició de Maria, arriba un dels moments culminants: les portes del cel s'obren de bat a bat i comença a baixar un núvol amb un xiquet que fa d'àngel, cantant una bella melodia. Sona l'orgue, toquen les campanes i a fora es llancen coets per celebrar l'aparició.

La segona part comença després del cant de les vespres de l'Assumpció i representa la coronació i la mort. El seguici d'actors surt des de l'Ermita de Sant Sebastià i es dirigeix a la porta major de Santa Maria. Mentre les Maries es queden a l'inici del corredor, els apòstols pugen al cadafal i besen els peus a la Verge jacent. L'últim que entra és Sant Pere que vesteix una capa pluvial blanca. Al centre del cadafal es distingeix la sepultura de Maria: un gran escotilló rodejat per una balustrada.

Per a la població d'Elx també són importants els actes previs a la representació com la Prova de Veus, que es fa el dia 6 d'agost; la Prova de l'àngel, el dia 10, on s'escull l'infant que baixarà en l'aparell aeri o els assajos generals, oberts al públic, que es fan els dies 11, 12 i 13 del mateix mes.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Institut de Turisme d'Elx i Patronat del Misteri d'Elx