Els Pastorets

Breu història dels Pastorets de Berga

Fins ara no s'ha pogut esbrinar amb exactitud des de quan es representen els Pastorets a Berga, tot i que sembla que, si hi havia Patum per Corpus, també hi degué haver algun tipus de celebració per Nadal. En el que els historiadors si que estan d'acord és que en aquesta tradició de teatre popular es produeix un canvi substancial quan Josep Coma, aleshores director de la secció de teatre del Foment Catòlic, va a veure els Pastorets d'en Frederic Soler 'Pitarra', estrenats el Nadal de 1891 a Barcelona amb el nom de 'El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga [drama sacre en cinc actes]'.

Comas va convèncer als seus companys d'importar el text dels Pastorets de Barcelona (en català) a la capital del Berguedà. L'any 1900 es representen per primera vegada a Berga Els Pastorets amb el text d'en Pitarra i una música pròpia i, des d'aleshores, s'han escenificat així de forma ininterrompuda, amb l'excepció dels tres Nadals de la guerra de 1936-1939.

Els Pastorets actuals

Els principals elements d'Els Pastorets de Berga actuals, a banda del text, la música i de l'entrega de tots els que hi actuen, són els escenaris en què transcorre l'obra i les garrofes, uns versos satírics que repassen l'any a la ciutat.

Els Pastorets de Berga transcorren entre uns decorats que no tenen res a veure amb els indrets bíblics, sino que reprodueixen alguns dels indrets naturals més característics de la comarca: el Pi de les Tres Branques, el Pedraforca, el temple de Sant Quirze de Pedret o la Font del Guiu; i també alguns indrets de la ciutat, com la medieval plaça de Santa Magdalena. També cal destacar que l'escenografia d'Els Pastorets berguedans compta amb el rostre d'un monstruós drac, porta de l'Infern.

Les garrofes

Un dels elements més característics d'Els Pastorets de Berga, potser el més important, són les garrofes. Les garrofes, un mot que etimològicament també significa 'mentides', és el conjunt de versos rimats -concretament 44 quartetes- pronunciats per un dels personatges principals dels Pastorets, el pastor Garrofa, explicant tot allò que ha pogut observar durant la seva estada a l'Infern. En l'actualitat, les garrofes són el moment en què es fa un repàs satíric a fets i personatges de la vida social i política en clau internacional, nacional i, especialment, local.

Ara bé, tot i que a Berga és on les garrofes mantenen més vigència (fins i tot s'han exportat en d'altres pobles de la comarca), aquesta mostra de literatura popular no és originària de la capital berguedana. Les garrofes són originàries de Barcelona, ciutat d'on, paradoxalment, han desaparegut. Efectivament, en el text original de Serafí Pitarra d'Els Pastorets de 1891, ja hi apareixien les 44 garrofes que feien una crítica mordaç de la Barcelona de finals del segle XIX. Berga es va fer seves les garrofes i va adaptar-les a la vida quotidiana de la ciutat.

Les garrofes que el pastor pronunciarà durant els Pastorets s'elegeixen cada any d'entre les que es presenten en un Concurs de Garrofes que es fa des de l'any 1973 i que està obert a tothom. Les garrofes guanyadores s'escullen en un 50% a través d'un jurat d'experts i en l'altre 50% en el marc d'una votació popular que té lloc durant el Sopar de Garrofes, un sopar que es fa la setmana abans de Nadal i durant el qual es llegeixen totes les obres presentades a concurs.

Tot i que les garrofes de Berga no són tot lo populars que hom desitjaria, han esdevingut una crònica dels principals esdeveniments socials i polítics d'una ciutat que tanca l'any amb bones dosis d'humor, ironia i sàtira.

Text: Redacció festes.org, amb informacions d'Albert Rumbo

Imatges: Pastorets de Berga