Cantades de caramelles

L'esclat coral de la Primavera

Diverses poblacions

Dilluns de Pasqua

Les Caramelles
Les Caramelles
Els cascavells formen part de la indumentària de moltes colles
Els cascavells formen part de la indumentària de moltes colles
Ballesta fent arribar una flor
Ballesta fent arribar una flor
Els balls amb les mosses a Callús
Els balls amb les mosses a Callús
Les caramelles d'Ardèvol. Foto: Som Segarra
Les caramelles d'Ardèvol. Foto: Som Segarra
Caramelles de Sant Julià de Vilatorta. Foto: Associació Caramelles del Roser
Caramelles de Sant Julià de Vilatorta. Foto: Associació Caramelles del Roser
El final de la solemnitat pròpia de la Setmana Santa i l'inici del temps de Pasqua es viu a bona part de les terres catalanes amb música i cants corals: les tradicionals caramelles. Els carrers de moltes poblacions s'omplen de flors i de grups de cantaires itinerants que aborden temes tan diversos com la religió, la sàtira i el festeig.

Entre els segles XVI i XVII, a molts països d'Europa, es va popularitzar el costum que grups d'homes sortissin a cantar pels carrers a l'inici de la primavera o durant el final de la Setmana Santa i els primers dies de Pasqua. A Catalunya eren especialment assenyalades les trobades de cantaires del dilluns de Pasqua Florida en què es cantaven tot tipus de peces satíriques al·lusives a temes relacionats amb aspectes de la vida social de cada vila.

Amb el temps, la temàtica tractada en les cançons, moltes vegades mal digerida per les autoritats civils i religioses, va anar modificant-se per centrar-se en aspectes més estrictament religiosos com la solidaritat entre germans o les expressions d'alegria per la resurrecció de Jesucrist.

De tota manera, les caramelles -mot associat a instruments de vent fets de canya i precursors dels actuals clarinets- sempre han mantingut un to ambigu en el que l'exaltació litúrgica conviu amb el festeig, la galanteria i la broma.

En la tradició rural, on la festa de les caramelles ha estat conservada més temps, la colla acostuma a seguir una ruta casa per casa, parant davant d'alguns immobles per fer una cantada. A canvi rep obsequis de tota mena. Abans era tradició donar un anyell als cantaires però en l'actualitat es més comú donar ous, dolços o diners.

El mapa caramellaire

De grups de caramelles hi ha centenars a tot el principat i a cada municipi trobem diferents formes d'organització i posada en escena dels cants. Súria, Reus, Avià, Gelida, Solsona, Flix o Tàrrega són algunes de les places grans de les caramelles.

A la vila de Callús (Bages), per exemple, hi ha una gran tradició i la festa és molt viscuda. Per Pasqua els cants de les colles s'acompanyen amb la típica ballesta, eina que es fa servir per donar flors a totes les persones que es troben al carrer o mirant des del balcó. A més dels cantaires, surten les anomenades 'lloques', que són les encarregades de recollir els donatius i també reparteixen flors.

A Ardèvol (la Segarra), les cantades són un autèntic tresor patrimonial i segueixen estrictes pautes ritualitzades. L'agrupació està formada per una cinquantena de cantaires, acompanyats per banderes, bombos i platets, que escenifiquen 'l'anada a la masia', un acte ple de símbols que parlen sobre la vida i l'estructura social del poble.

Les caramelles més antigues són les de St. Julià de Vilatorta (Osona), amb una vida documentada d'almenys 400 anys. S'anomenen Caramelles del Roser i han sabut preservar i potenciar totes i cadascuna de les característiques que les fan úniques a casa nostra. La comitiva la formen dues fileres de caramellaires que, amb aire pausat i solemne i vestits amb la Capa Negra, el Barret de Copalta Negre i el Llaç de color vermell, van recorrent els carrers i places del poble tot cantant els Goigs del Roser.

En àmbits urbans les caramelles tenen un aire més modern. A Barcelona, per exemple, tenen poc més de cent anys de vida. Van ser introduïdes per Anselm Clavé amb una intenció més aviat festiva i lúdica que religiosa i van arrelar en molt poc temps, sobretot entre les classes populars de la ciutat.

Has detectat algun error? Avisa’ns!

Els cascavells formen part de la indumentària de moltes colles
Els cascavells formen part de la indumentària de moltes colles
Ballesta fent arribar una flor
Ballesta fent arribar una flor
Els balls amb les mosses a Callús
Els balls amb les mosses a Callús
Les caramelles d'Ardèvol. Foto: Som Segarra
Les caramelles d'Ardèvol. Foto: Som Segarra
Caramelles de Sant Julià de Vilatorta. Foto: Associació Caramelles del Roser
Caramelles de Sant Julià de Vilatorta. Foto: Associació Caramelles del Roser

Galeries d'imatges

Banner Cançons per fer cagar el tió

Per saber-ne més

Llibres

Banner Cançons per fer cagar el tió

També et podria interessar

De la mateixa categoria

De la mateixa població

Banner Recull de Cançons de Bateig