Caramelles del Roser

De confraria assistencial a entitat de cant coral

L'actual colla de cantaires és hereva de la Confraria del Roser, una organització assistencial fundada l'any 1590 que actuava en benefici del seus socis, a mode de mútua asseguradora, en cas de necessitat. A diferència d'altres confraries de la mateixa època, però, la Confraria del Roser de Sant Julià de Vilatorta era una organització no gremial, oberta a tothom. La confraria tenia l'encàrrec d'organitzar diverses festes al llarg de l'any, però la més gran i sonada es feia per Pasqua, amb la sortida dels grups corals a cantar els Goigs del Roser.

Al llarg de tots aquests anys l'entitat ha canviat molt i avui és una organització culturals que té per objectiu fer recerca, difondre i assegurar la continuïtat d'una tradició única dins el mapa del cant coral català.

En l'actualitat la colla caramellaire del Roser està formada per entre 30 i 35 cantaires, acompanyats per entre 8 i 10 músics, que fan sonar els seus instruments de vent, i els cistellaires, que tenen per missió recollir els donatius que la gent els dóna.

Caramelles a Sant Julià de Vilatorta

Els actes comencen Diumenge de Resurrecció al matí, quan el grup de Caramellaires del Roser ronden pels carrers de Sant Julià de Vilatorta. Antigament els caramellaires anaven per les masies i cases de pagès de les afores del poble a cantar 'Els Goigs de les Noies' i hi feien una berenada, però avui el recorregut es fa per la part antiga de Sant Julià.

La comitiva està encapçalada per la Bandera del Roser i dues fileres de caramellaires, una a cada banda del carrer, vestits amb una capa negra, el barret de copalta també negre i el llaç de color vermell. Cadascú subjecta amb la mà el Bordó, un bastó de fusta que té una plaqueta amb l'estampa de la Mare de Déu del Roser al davant i el text dels goigs al darrera. A continuació hi van els músics que fan sonar llurs trompetes habillats amb una capa llarga i un barret de copalta de color morat i un llaç blau marí. El seguici també inclou diversos infants que duen bastons tornejats amb un gran pom de flors al cim i cintes de colors i els Cistellaires, vestits de vellut, faixa, barretina i espardenyes, que són els encarregats de recollir les donacions que fan els vilatans a cada casa. Els cistellaires duen la típica cistella de caramelles, dalt d'una perxa, que amb una corda i una corriola fan servir per arribar a balcons i finestres.

En molts indrets del poble, els vilatans treuen taules i cadires amb menjar i beure pels cantaires, que els recompensen amb una caramella, cants primaverals de salutació dedicats a les noies. Des de l'any 2006 el grup torna a cantar les tradicionals corrandes, cançons semi-improvisades dedicades a elogiar alguna cosa bona o bé a fer crítica sobre determinats aspectes de la vida política, social o cultural del poble i del país. Les corrandes es canten a les places o a les cruïlles de carrers, mentre que les caramelles es canten davant les cases.

Es tradició que cada any l'entitat estreni en societat una caramella nova, que el grup comença a assajar després de Nadal.

(Text elaborat amb informacions de Santi Riera)