Festa major
La festa dels Cans i les Ovelles
Canovelles (el Vallès Oriental)
Vegueria de Barcelona
Tercer cap de setmana de juliol
(Publicació: 06.06.2007 )
Els Cans i les Ovelles
L'organització de la Festa Major de Canovelles està inspirada directament en el model de la festa major de Granollers, basat en l'enfrontament festiu entre dues colles, els Blancs i els Blaus. El consistori, amb l'objectiu de dinamitzar la festa, va decidir importar el model festiu de la capital de la comarca, una decisió que al cap dels anys s'ha vist que havia estat encertada.
Dues són però les peculiaritats del model de Canovelles. La primera és que el model canovellí no conté el component competitiu entre les colles. Les colles no rivalitzen en l'organització dels actes, sinó que la gent simplement participa dels actes en un o altre bàndol. La segona particularitat és el color i el nom de les colles. Els canovellins viuen activament la festa major vestits o bé de blau (els anomenats Cans) o bé de groc (els anomenats Ovelles). Totes les entitats (esportives, socials, culturals, veïnals...) estan enquadrades dins dels Cans o les Ovelles, sense que, fins l'actualitat, n'hi hagi hagut cap que s'hagi volgut passar de bàndol. Les noves entitats que van sorgint, també es van definint en funció d'uns o d'altres interessos. Sigui com sigui, tant el grup dels Cans com el de les Ovelles estan força equilibrats, sense que hi hagi hagut una planificació prèvia. D'aquesta manera, uns i altres, immersos en un ambient de companyonia, participen en la majoria d'activitats de la festa, responent a la crida feta per l'ajuntament.
La seqüència ritual
El primer preludi de la festa té lloc el dissabte anterior a la celebració pròpiament dita. A la tarda Cans i Ovelles s'enfronten en un campionat de futbol, que culmina amb un sopar de totes les colles i la presentació del vídeo de l'any anterior. I és que cada any tota la festa major s'enregistra en vídeo, s'edita i, l'any següent, es recorda com va ser la passada. Havent sopat es fa el Joc de les Colles.
El dijous anterior al cap de setmana de la festa comença amb un altre dels actes consolidats de la festa: el Concurs Popular de Truites de Patates, que és organitzat pel Club d'Escacs de Canovelles. Des del 2006, el dijous de festa major compta amb una nova modalitat d'acte festiu, un correbou de foc. Es tracta d'una modalitat de correfoc que combina el millor dels correfocs i dels correbous i en què dues bèsties fetes amb cartró pedra i polièster, un bou i dues vaquilles, persegueixen, plenes de foc, a tots els que s'hi posen davant.
Divendres té lloc un dels plats forts de la festa: el Cercavila de Festa Major amb els Cans i les Ovelles, i durant el qual desfilen totes les entitats culturals i socials de Canovelles, amb els seus elements festius diferenciadors. Tot seguit té lloc el pregó, el correfoc infantil de la colla de Diablots de Canovelles i el ramat de Canovelles i el correaigua. A la nit té lloc el correfoc gran, que omple de foc el municipi.
Dissabte al matí hi ha el cercavila amb el ball de bastons i un multitudinari Vermut Solidari, amenitzat amb música en directe, serveix per recollir diners per a alguna ONG local. A la tarda, es fa una trobada de gegants a la nit, grans i petits, Cans i Ovelles, esperen delerosos el Correaigua, que només s'ha deixat de celebrar els anys que hi ha hagut sequera. El principal animador d'aquest correaigua és el Burricorni de Canovelles, una de les poques bèsties d'aigua que hi ha a Catalunya. Inspirat en una llegenda local, el Burricorni és un especímen de la fauna fantàstica que té la potestat de remullar a bastament a tothom que trobi pel davant gràcies a un dipòsit de 600 litres d'aigua que duu al seu interior. Malgrat que el Burricorni surt en el Correaigua i en la Catxarrada, l'animal surt, sense previ avís, en d'altres moments de la festa per remullar a tothom.
Diumenge, les puntaires de Canovelles organitzen, des del 1992, la Trobada de Puntaires Cati Benet, una trobada que aplega més de 250 puntaires d'arreu de Catalunya. El mateix diumenge té lloc una de les activitats amb més renom arreu de la comarca: la Catxarrada. Tothom qui ho desitgi, pot portar els trastos o instruments que vulgui per tal de fer el màxim de soroll possible en una cercavila que treu de polleguera qualsevol amant del silenci i que provoca que molta gent llanci aigua des dels balcons als participants.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Ajuntament de Canovelles i Manel Carrera i Escudé
Has detectat algun error? Avisa’ns!







Contacte
Ajuntament de Canovelles
https://www.canovelles.cat/
Plaça Ajuntament, s/n
08420 Canovelles
93 846 45 55
ajuntament(ELIMINAR)@canovelles.cat
Per saber-ne més
Llibres

Les Santes amb lletra i música
Angelona Cruzate
Associació Cultural i 15!
Llibre que vol contribuir a donar a conèixer el bestiari de Les Santes, la Festa Major de Mataró....

No n'hi ha prou!
Dani Àlvarez
Associació Cultural i 15!
Aquest llibre vol donar a conèixer -a mode de guia, d'una manera didàctica- la Festa Major de Les...

La Pedra del Diable
Diversos autors
Ajuntament de Parets, Regidoria de Cultura
El còmic, il·lustrat per Martí Torras i amb textos del poeta barceloní Miquel Desclot (creador...

Les Santes. La festa major de Mataró
Nicolau Guanyabens i Calvet
Arola Editors
Les Santes són la festa gran de la ciutat de Mataró. Rescatades de la letargia oficialista amb...

La gralla a Torredembarra i la tradició musical a la vila
David Morlà Gómez
Grallers de la Torre
Aquest llibre se centra en la història de la gralla i dels grallers a Torredembarra, la presència...

Museu Ceràmica Manises
Diversos autors
Museu Valencià d'Etnologia
La publicació ha estat elaborada per especialistes, entre ells la directora del Museu i...

Art i festa. Els cartells de Les Santes de Mataró
Diversos autors
Editorial Efadós
El Museu Arxiu de Santa Maria atresora una gran col·lecció de cartells anunciadors de la festa de...
Articles
Les Santes de Mataró: un model encara per consolidar
Antoni Maria Vidal i Federico
Festes.org
A finals dels anys 70 i primers dels 80 es forjava a la nostra ciutat un canvi radical, m'atreviria...

Ha ballat el Gegant Robafaves de Mataró
Jordi Bertran Luengo
Festes.org
No eren les Santes a Mataró, però el Gegant Robafaves va ballar dilluns 30 de maig, al matí, com...
Audio / CD

Tocs i músiques de Les Santes. Recull de tonades tradicionals de la Festa Major de Mataró
Diversos autors
Tram
Un recull de les músiques d'aquesta festa , ideat i coordinat pels grallers Garrofers A.C.P i...

La Dormida. Gegants i nans de la ciutat de Mataró
Diversos autors
Ajuntament de Mataró. Patronat Municipal de Cultura
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Festa major d'Olesa de Bonesvalls (l'Alt Penedès)
- el tercer cap de setmana de juliol. Els dies anteriors, ball de vetlla, correfoc i pregó, amb lectura de versots a càrrec dels diables. Dissabte, repic de campanes, cercavila amb els grups de cultura popular local (el gegants van ser estrenats l'any 1986, diables,...
Festa major de Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat)
- té lloc el darrer cap de setmana de juliol. En destaca un ampli programa d'activitats culturals, socials i esportives com el tradicional sopar de germanor als carrers del poble, balls, concerts, sardanes, havaneres, baixada d'andròmines...