Les Santes

Les Santes, Festa Major de Mataró

La festa major de Mataró coincideix cada any amb l'última setmana de juliol i es fa en honor de les santes Juliana i Semproniana, filles de la romana Iluro i devotes seguidores de Sant Cugat.

Antigament, la celebració es feia a mitjans d'agost i estava dedicada a la Mare de Déu, però amb el temps l'arrelament popular de les Santes va anar desplaçant les dates de l'antiga festa major.

L'epicentre de la festa és el 27 de juliol, dia de les matinades, del toc d'ofici amb les campanes de la basílica de Santa Maria i de l'ofici dedicat a les Santes. Prèviament, una comitiva, amb l'alcalde i les autoritats, enfila La Riera acompanyats per totes les comparses institucionals i l'Herald, les Trampes, els Macers i els Guàrdies de Gran Gala, acompanyats per l'Agrupació Musical Maresme.

La Missa de Les Santes compta amb la interpretació de la Missa de Glòria del mataroní mossèn Manuel Blanch en honor a les patrones de Mataró, considerada una de les joies de la música religiosa del segle XIX.

Devoció gegantera

Mataró és una de les ciutats de Catalunya amb més gegants per metre quadrat. Totes les associacions, els esplais, les escoles i les institucions, tenen un gegant o geganta que els representa. En total hi ha més de setanta figures desplegades per tota la ciutat i no hi ha festa de barri o carrer que no inclogui, en els actes programats, una cercavila amb l'activa participació d'aquests personatges.

Així doncs, a la festa de Les Santes els gegants, i especialment els de la família Robafaves, els magnífics gegants oficials de la ciutat, tenen el màxim protagonisme. Participen en la Crida a la Festa i el Desvetllament Bellugós el dia 25; a La Gegantada del dia 26, un dels actes centrals de tota la festa major; a l' Anada a l'Ofici i la Cercavila de la Diada de Les Santes el dia 27; a la Postal de Gegants, una foto de família amb gegants convidats; i també són els encarregats de l'Anem a Tancar, la darrera de les jornades festives.

En Robafaves, un dels gegants més famosos i espectaculars de la gran família gegantera catalana, és un personatge alt i gros, que representa i enalteix la figura del rei Jaume I el Conqueridor. Porta un vestuari de guerrer medieval -casc, capa, cota de malles i espasa- i té el pit engalardonat amb medalles.

El seu nom popular de 'Robafaves' prové d'una llegenda local ben curiosa. Segons s'explica, quan els portadors del gegant tornaven a casa després d'un dia de ball van anar a robar faves a un camp proper i les van amagar sota la panxa del gegant. Quan van entrar a la vila una autoritat els va obligar a ballar i el gegant va començar a treure faves a dojo per sota del vestit. A partir d'aquell moment el nom Robafaves va quedar identificat a la figura del gegant.

El foc i l'aigua de Les Santes

El foc també ocupa un paper destacat en el transcurs de la festa de les Santes. Les figures de foc surten en tres ocasions assenyalades: l'Escapada a Negra Nit, la Passada de les Diablesses i el Correfoc.

En aquests actes regna la Momerota, una figura que representa un animalot amb pirotècnia a les banyes. Quan surt, la bèstia balla en una successió de salts, voltes i culejades que deriven en moviments circulars cada cop més accelerats. Al final, la bèstia s'encabrita i encén les carretilles o sortidors que porta a les banyes.

En poc temps, les Diablesses s'han convertit també en un grup força important de la festa mataronina. Es tracta d'una colla de diables integrada per 30 noies, nascuda l'any 1985, que destaca pel seu magnífic vestuari amb motius al·legòrics cosits a la capa, caputxa negra i unes grans banyes de fibra de vidre. Elles, amb les carretilles, els titànics o inclús la pirotècnia xinesa són, durant la nit, les reines de la festa.

Altres actes destacats de les festes són els focs del dia 27 i la Xeringada, una batalla festiva amb xeringues de plàstic plenes d'aigua que fa les delícies dels més petits.

Les Santes per als més petits

Des de fa uns anys, les Santes compta amb un dia dedicat els més petits. El 26 de juliol se celebra la Tarda Guillada, una reproducció dels actes de la Nit Boja per als més petits, que comença amb la cercavila De Parranda, segueix amb el berenar de la Convidada, el correfoc Correguspira i la Ruixadeta.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Ajuntament de Mataró, Rafael López-Monné (portada), Pere Masramon