Lluna gairebé plena 
La Momerota i la Momeroteta
Aparteu les criatures!
Mataró (el Maresme)
Vegueria de Barcelona
Diferents moments de l'any
(Publicació: 23.07.2023 )
La Momerota és una peça del bestiari festiu de Mataró que té fesomia de bou i cos de mulassa. L'estructura interna de la figura és de ferro, el cap és de cartró i duu un vestit de vellut vermell amb l'escut de la vila. La seva testa és coronada per dues banyes amb punts de foc que tiren carretilles i titanis, i els seus ulls revelen el caràcter entremaliat, subversiu i transgressor que la caracteritza.
Aquesta bèstia participa activament de la Festa Major de Mataró (les Santes), la festa de Sant Jordi, Carnestoltes i les festes dels barris de la ciutat. Empaita menuts i grans durant les cercaviles i amb les seves espurnes socarrima a les autoritats presents al balcó de l'ajuntament el dia d'inici de la Festa Major.
La Momerota va sorgir per iniciativa popular, com a continuadora d'una tradició carnavalesca pròpia del Maresme i en el marc del procés de recuperació de les celebracions festives que va viure la vila de Mataró a partir de 1975. La figura, que va ser construïda per l'artista Boris Ruiz, va ser presentada oficialment el 25 de juliol de 1979 i va passar a formar part del patrimoni de la ciutat dos anys més tard.
La colla de la Momerota està formada per uns quaranta portadors i portadores, coneguts amb el nom de 'momeroters'. Van vestits amb una bata ampla de ratlles fines, blanques i marrons clars, faixa marró del mateix to, pantaló negre, espardenyes tradicionals d'espart de vetes negres sobre fons blanc i una boina negra al cap. Els momeroters tenen un protocol d'actuació ben delimitat i cada 28 de juliol elegeixen cap de colla.
La Momerota, que va sempre acompanyada pel so de les gralles i els tabals d'uns vint músics, disposa d'un ball propi creat per Montse Calsapeu. Es tracta d'una successió de saltirons, petites i mitges voltes, desplaçaments i culejades que es rematen amb un giravolt final format per uns moviments en cercle progressivament accelerats. Al final del ball carrega les banyes amb carretilles i fa una volta de foc dirigida a les autoritats que hi ha al balcó.
La Momeroteta
La Momeroteta o Momerota petita és l'única filla reconeguda de la Momerota i hom creu que el gegant Robafaves en podria ser el pare. Aquesta petita peça de la imatgeria festiva ha esdevingut amb els anys la figura preferida de tots els infants mataronins.
La Momeroteta va sorgir tres anys després del naixement de la Momerota, de les mans de l'artista mataroní Boris Ruiz i es va presentar públicament durant les Santes del 1982.
Com la seva mare, la Momeroteta està feta de ferro, vellut i pasta de paper i té un punt de foc a cada banya. També té ball propi i va acompanyada de mitja dotzena de grallers i vint nens i nenes, petits portadors amb vestits idèntics als dels grans. Els momeroterets i mometeretes tenen costums propis, com batejar als nous membres a la bassa de Sant Josep cada 28 de juliol i l'opció de passar a la colla de la Momerota en fer-se grans.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Colla de la Momerota
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Colla de la Momerota i Momeroteta de Mataró
http://www.momerota.org
C/ Colon 69 Edifici de Can Marfà
08301 Mataró
momerota(ELIMINAR)@hotmail.com
Per saber-ne més
Articles
El bou
Jan Grau i Martí
Revista Gegants
En general es dona per acceptada la teoria que el bou del bestiari festiu és un element...
Vídeo / DVD
Camell confidencial. El costat humà
Oriol Roig i Bertran
Amics del Camell
Aquest DVD, produït pels Amics del Camell en col·laboració de l'Ajuntament de Molins de Rei i la...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Vaca Xula de Vacarisses (el Vallès Occidental)
- constrïda pel Taller del Drac Petit d'en Jordi Grau Martí de Terrassa amb cartró i resina.poxy. Estructura de fusta i brodats obra de Conxita Font.
Bou de Reus (el Baix Camp)
- és un animal festiu d'animació i de foc construït el 2004 per l'escultor Manel Llauradó. Participa durant les festes de Sant Pere i de Misericòrdia a la ciutat de Reus tot i que no és estrictament del Seguici Festiu de Reus.
Bou de Foc del Vendrell (el Baix Penedès)
- la figura va ser construïda l'any 1986 amb una estructura de fusta recoberta amb pasta de paper per un grup de joves (Salvador Arroyo, Pau Arroyo, Jordi Arroyo, Josep Sivill i David Pérez), alguns dels quals havien realitzat, el 1980, el Drac del Vendrell....
Bous del barri de Sant Ferriol d'Olot (la Garrotxa)
- el barri de Sant Ferriol d'Olot té dos bous, el vell, que va ser creat als anys 70 amb la idea de ser una figura que empaités a la gent durant les cercaviles, i el bou nou, que duu barretina, llança aigua per la...
Vaca del barri de Sant Ferriol d'Olot (la Garrotxa)
- creada l'any 2019 per l'escultora olotina de renom internacional Rosa Serra, que ha optat per una figura en posició vertical, d'uns tres metres d'alçada i amb les taques de molts de colors, perquè l'objectiu de l'escultora ha estat fer una vaca molt alegre i...
Bou de Figueres (l'Alt Empordà)
- és de color marró, amb unes banyes i una cua llargues. Porta una faldilla de roba de color granat amb ribets grocs. A sobre el llom hi porta una banda de roba negre amb el logotip. Porta un collar amb una esquella grossa penjada...
Bou tradicional de Valls (l'Alt Camp)
- a Valls el bou és documentat des de l'any 1764, en una crònica on es relata la sortida extraordinària dels diversos balls i elements festius per acompanyar el retorn de la Mare de Déu del Lledó al seu santuari, amb motiu de la festa...
Bou de Valls (l'Alt Camp)
- element festiu del seguici popular de Valls recuperat pel Casal Popular La Turba i l'AAEET. Segons documenta el Llibre de la Mare de Déu del Lledó, el 27 de maig de 1764 van sortir en cercavila "la mulassa, el dragó, l'osu i el...
De la mateixa població
