Processó de la Tramuntana
La festa del vent del Nord
Diverses poblacions
Entre maig i juny
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 25.02.2011 | Actualització: 07.03.2025)
Manel Carrera i Escudé
Breu història de la processó
La Processó de la Tramuntana té els seus orígens en el romiatge que, almenys a partir del segle XVII, es feia amb sortida a Figueres i arribada al Santuari de la Mare de Déu de Requesens. Durant el recorregut, que té uns 26 km de distància, la processó incorporava gent dels pobles de l'Alt Empordà per on passava, com Cantallops, Sant Climent Sescebes o Mollet de Peralada. Es feia en una data variable entre els mesos d'abril i juny, durava tres dies, hi participava una gran quantitat de gent i incloïa, a banda de la caminada i la vetlla al santuari, l'encesa d'una gran foguera que era corresposta amb una altre que s'encenia des de Figueres.
L'objectiu de la processó ha estat sovint font de controvèrsia: mentre hi ha qui pensa que es feia amb l'objectiu de buscar la tramuntana perquè els 'sincerés' o fes granar els cereals, o perquè assequés els camps anegats per l'aigua d'unes inundacions, també hi ha qui pensa que s'hi anava precisament per demanar protecció davant els efectes perversos que aquest vent provoca al camp.
La tramuntana, vent popular
Sigui com sigui, la festa -com el seu nom indica- està relacionada amb la Tramuntana, un vent del nord i molt fred -popularment conegut per Joan de França, la Maria de França o senzillament la Gavatxa- que aixeca passions tant entre els seus detractors com entre els seus partidaris. La Tramuntana ha estat des de sempre un vent que ha inspirat respecte i temor, especialment als pagesos i pescadors, que el veuen amb mals ulls, com un enemic pels seus camps. En canvi, per d'altres, la tramuntana asseca i neteja de forma molt beneficiosa l'entorn i alhora afiança un gran sentiment de pertanyença a un territori, al 'nosaltres' empordanès. També és lloada per poetes i tots aquells qui practiquen algun esport relacionat amb el vent.
La llegenda popular explica que la tramuntana surt d'un forat -petit- situat en un indret indeterminat dels Pirineus - entre el Santuari de Requesens i les Salines- i que és activada i aturada per algú que, quan ho creu convenient, obre i tanca el forat, porta de sortida del vent. D'aquí l'expressió popular 'Que algú tanqui la porta!' que se sent quan bufa la tramuntana.
Amb l'arribada del Cristianisme, la nova religió associa la Mare de Déu (la Mare Terra) amb aquest vent i li dedica una capella molt aprop d'un dels llocs d'on es diu que prové: l'emplaçament natural on ara hi ha el Santuari de Requesens.
Les processons de la Tramuntana, avui
Avui, la processó des de Figueres ha desaparegut, i de la Processó de la Tramuntana només en queden dos romiatges parcials, des de dos pobles propers al santuari. En primer lloc la processó que fan des de Mollet de Peralada fins a Requesens cada Dissabte de Pasqüetes. I, en segon lloc, l'Aplec-Romiatge que cada 24 de juny, dia de sant Joan, fan els habitants de Cantallops fins al santuari, un trajecte d'uns sis quilòmetres a peu que té com a recompensa un dinar col·lectiu, sardanes i el cant dels goigs.
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Contacte
Ajuntament de Cantallops
http://www.cantallops.cat
C/Escoles, 12
17708 Cantallops
972 554 885
ajuntament(ELIMINAR)@cantallops.cat
Per saber-ne més
Llibres

La tramuntana
Diversos autors
Diputació de Girona i Fundació Caixa Girona
La tramuntana és el vent amb més significat de les comarques gironines. La seva presència...

Elogi i refutació de la tramuntana
Xavier Febrés i Verdú
Diputació de Girona
El protagonista d'aquest llibre és la tramuntana, un vent característic i singularitzador, capaç...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Processó de la Tramuntana a Requesens (l'Alt Empordà)
- processó que fan des de Mollet de Peralada fins a Requesens cada Dissabte de Pasqüetes.
Romeria de Sant Francisco a La Fatarella (la Terra Alta)
- una celebració popular que té lloc cada any el primer dissabte després de Pasqua. Es tracta d'una processó des del municipi fins a l'ermita de Sant Francisco, situada a 12 quilòmetres. Els participants surten a punta de dia amb el repic de campanes i...
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
