#focs
Articles

Moltes poblacions catalanes celebren, la nit del 14 de maig, una revetlla popular que inclou l'encesa de petites fogueres davant les cases i als barris. Són els Focs de sant Isidre, celebrats al Lluçanès, Osona i Ripollès, una pràctica pagesa de protecció dels camps acabats de sembrar que podria ser un precedent dels actuals focs de sant Joan.

L'enclavament catalanoparlant més oriental de tot el domini lingüístic celebra la seva festa major per Sant Miquel, patró de la ciutat. La festa, coneguda també com a Nit de Sant Miquel, es caracteritza per acollir concerts d'una àmplia varietat d'estils musicals, des del jazz al rock o el cant tradicional alguerès.

La festa major de Blanes es celebra pels volts del 26 de juliol, diada de Santa Anna, patrona de la vila. Les celebracions duren diversos dies entre el cap de setmana anterior i el següent i tenen com a acte estrella el Concurs de Focs d'Artifici de la Costa Brava conegut popularment com a 'Focs de Blanes'.

La Processó de la Tramuntana és un romiatge festiu celebrat en honor de la Mare de Déu de Requesens, una divinitat cristiana que està emparentada amb aquest vent fred, fort i impetuós que bufa a les comarques del Rosselló i Empordà.

Sant Julià de Cerdanyola acull, durant el vespre i la nit de Nadal, la festa de la Fia-Faia i l'Endreça de cases, una de les celebracions festives més importants de l'any al municipi. La jornada, que compta amb dos moments ben diferenciats, visualitza que aquesta és una nit especial per a tothom.

Cada 24 de desembre al vespre, els xiquets i xiquetes de Relleu van per els carrers amb unes torxes d'espart anomenades "aixames". Primer passen per les cases demanant les estrenes i cantant cançons nadalenques i al final, a la plaça major, encenen les torxes que fan rodar perquè no s'apaguin.

Cada penúltim cap de setmana de juliol, Sant Vicenç dels Horts celebra la seva festa major d'estiu amb el Mamut Venux, una espectacular peça del bestiari de foc que té el seu origen en les importants restes prehistòriques que es van trobar a la vila.

En sortir de la missa del gall, els organyesos no se'n van a fer cagar el tió, sinó que presencien amb admiració la representació del ball del Cavallot i la Balladora, així com la cremada del carro posterior, seguida d'una profitosa xocolatada i una cantada de cançons que dura fins gairebé les dues de la matinada.