Esquellada de Reis

Els renous hivernals

En algunes poblacions catalanes és tradició, en diferents moments de l'Hivern (per Nadal, per Reis, per Sant Antoni i fins i tot per Carnaval) realitzar sorolloses cercaviles amb esquelles, esquellots i campanes d'animals de tot tipus de mides i formes, així com amb corns, i pots i llaunes buides. Els estudiosos les vinculen a ancestrals cerimònies per allunyar els mals esperits i atraure els bons.

Per Reis, són moltes les poblacions catalanes, especialment aquelles més amagades de les grans vies de pas, on la canalla surt al carrer a fer tant xivarri com sigui possible amb l'objectiu d'atraure l'atenció dels Reis d'Orient.

Als pobles on tradicionalment hi ha hagut bestiar, aquests renous de Reis s'han fet amb les esquelles, les campanes més o menys cilíndriques, que duen penjades bous, cabres, vaques i altres animals que guien un ramat i de les que n'hi ha a cada casa algun exemplar vell. En moltes d'aquestes festes s'utilitzen els esquellots, unes esquelles més grans del normal que també s'utilitzen en d'altres ocasions, com en els esvalots que es fan davant les cases dels vidus quan se sap que es torna a casar, per tal de fer soroll i anunciar a tothom la notícia.

L'Esquellada de Reis de la Pobla de Lillet

L'Esquellada o Esquetllada de la Pobla de Lillet té lloc cada any el 5 de gener, vigília de Reis, en aquest petit municipi del Berguedà, situat entre els marges del riu Llobregat, Arija i Regatell, a la Vall de Lillet.

L'Esquellada consisteix en una sorollosa cercavila en què els infants del poble, carregats amb grosses esquelles que duen penjades al coll o entre les mans, es passegen alegrement pels carrers i places del poble fent tant xivarri com poden. Els infants van a cercar els Reis d'Orient, amb l'objectiu i l'esperança que els sentin i no s'oblidin d'ells, que no passin de llarg i ses Majestats puguin, d'aquesta manera, deixar el seus regals a les cases.

Hom creu que els Reis no passen per les cases d'aquells nens i nenes que no participen d'aquesta sorollosa tradició i, per això, són molts els que de bon matí, ja fan dringar les seves campanes, moltes d'elles autèntiques relíquies heredades dels seus pares, avis i rebesavis. Els nens i nenes, acompanyats pels seus pares, fan sonar les seves esquelles i borrombes tant fort com poden i canten nadales durant el seu trajecte, produint així el gran soroll eixordador que aquest dia recorre el poble.

L'Esquellada, que s'havia perdut i que es va reimplantar pels volts de l'any 1995, forma part de la seqüència ritual de la Festa dels Reis d'Orient. Dies abans de la Diada de Reis, arriba el Missatger de SS. Majestat al poble, una arribada que té la particularitat que és l'única de tot el berguedà en què el patge reial arriba damunt d'uns preciosos camells ben guarnits. El patge recull les cartes del nens i fa d'intermediari entre ells i els Reis.

Tradicionalment, els Reis havien arribat a la Pobla de Lillet en cavall (cada rei amb un cavall del mateix color que ell), tot i que modernament utilitzen carrosses ben guarnides, encapçalats per la carrossa que duu l'estrella. Una munió de gent els espera a les fosques i els nens i nenes duen fanalets de paper encesos per guiar-los i mostrar-los el camí correcte.

Una vegada arribats al poble, els Reis són rebuts a la Casa de la Vila per les autoritats des d'on efectuen una salutació general. Tot seguit inicien el recorregut o cavalcada pels carrers, passant pel temple parroquial, on fan l'adoració del Nen Jesús, així com per la residència d'avis i al Casal, on es fa un repartiment popular de joguines. I des d'allà, tota la nit, ja amb els infants ben adormits, recorren el municipi amunt i avall passant casa per casa a deixar tots els seus regals.

(Text elaborat amb informacions de Lluís Gonzàlez)