#reis

Cada any pel Pont de la Puríssima, Olot comparteix la seva passió pel món del pessebre amb els visitants. Terra de grans pessebristes i on la tradició de fer el pessebre està ben arrelada, la ciutat dóna el tret de sortida a la seva renombrada Mostra de Pessebres, que té per objectiu divulgar el fet pessebrístic, i a la Fira del Pessebre, una fira especialitzada en figures i materials de qualitat per al pessebre.

La mainada del nostre país ha ideat les estratègies més variades per atraure als Reis d'Orient cap a la seva població la nit del 5 al 6 de gener. La construcció de fanalets de paper, l'encesa de torxes amb plantes aromàtiques i l'arrossegament de llaunes buides són algunes de les pràctiques festives més populars per aconseguir que els Reis deixin els seus regals.

El repertori de cançons amb què la canalla espera l'arribada dels Reis d'Orient és força extens. Tot i que moltes d'aquestes cançons de la nostra tradició popular parteixen d'un mateix patró, les lletres i tonades que serveixen per donar la benvinguda als tres Reis tenen moltes variants.

Els trets més característics de la Cavalcada de Reis d'Igualada, una de les més antigues del país, són el seu tarannà assistencial, la presència del Patge Faruk, les espectaculars carrosses i el lliurament dels regals balcó a balcó a través d'unes llargues escales de fusta.

L'escenificació de l'arribada de Ses Majestats els Reis d'Orient d'Alcoi és una de les més completes i riques de totes les que es fan al país i la seva seqüència ritual i molts dels seus elements han estat i encara són un model a seguir per a moltes altres poblacions.

Cada 5 de gener al vespre, els habitants de la Riera de Gaià surten als carrers armats amb unes torxes d'espígol anomenades "falles" que encenen amb l'objectiu d'atraure els Reis cap al poble. L'olor que desprèn l'espígol i el resplendor i calor del foc faran que els Reis no passin de llarg i que deixin els regals a les cases.

El 5 de gener a la nit, les finestres i balcons de la Pobla de Montornès són plenes a vessar. Hi ha famílies senceres amb els seus infants que, amb les cares plenes d'il·lusió, esperen que els patges dels Reis d'Orient els entreguin, a través d'unes llargues escales, les joguines que han demanat.

Cada 5 de gener, els xiquets i xiquetes de Vilaplana recorren amunt i avall els carrers i places del municipi arrossegant rastres de llaunes buides amb l'objectiu de fer el màxim de xivarri possible perquè els Reis d'Orient no passin de llarg i deixin els seus regals.

Un soroll eixordador d'esquelles recorre la Pobla de Lillet cada 5 de gener, vigília de Reis. S'hi celebra l'Esquellada, una singular i ancestral tradició sonora que serveix per cridar i per atraure als Reis d'Orient cap al poble.

Una de les característiques distintives de la Nit de Reis de Taradell són les atxes de barballó que els taradellencs encenen per tal de guiar als Reis d'Orient fins al seu poble. El foc i el fum d'aquestes grans torxes contribueixen a crear un ambient màgic per a rebre els Reis.

La festa se celebra amb l'arribada del vaixell il·luminat dels Tres Reis d'Orient que, després d'un llarg viatge per mar, desembarquen a la platja del poble on són rebuts per centenars de nens i nenes que els esperen, plens d'il·lusió, amb els seus fanalets encesos.

La presència del patge xiu-xiu, la lectura d'un pregó de benvinguda a l'Ajuntament, el repartiment de regals municipals a tots els nens i nenes del poble i l'ofrena d'or, encens i mirra que fan els Reis davant un retaule vivent del naixement del nounat són alguns dels elements d'aquesta Cavalcada de Reis.

Una ambientació musical, la presència de diàlegs i una estructura clàssica -amb un recorregut guiat per un 'vell pastor' que va comentant els quinze quadres escènics-, són els components bàsics d'aquest Pessebre Vivent.

Des de l'any 2004, pensant en les festes de Nadal i Reis, la Plataforma per la Llengua organitza una celebració destinada als nens i nenes i als seus pares amb l'objectiu de conscienciar sobre la importància de promoure l'ús de la llengua catalana també en els jocs i joguines.

El Mag Maginet, patge i emissari dels Tres Reis d'Orient a Cornellà de Llobregat instal·len cada any un campament oriental amb l'objectiu de recollir les cartes dels nens i nenes i de donar pistes de com serà la sempre enigmàtica arribada de Ses Majestats a la ciutat.

Els racons de les cases mig enrunades i sense sostre de l'antic poble de la Masia de Castelló reneixen cada any per Nadal amb un dels Pessebres Vivents més atípics de Catalunya. Un recorregut lliure, sense temps ni presses, que permet la interacció amb uns actors que transmeten els coneixement associats als oficis tradicionals que s'havien fet al poble en són els principals atractius.

Perquè Ses Majestats els Reis d'Orient puguin repartir tots els regals la nit del 5 de gener, abans hi ha hagut d'haver algú que realitzi tots els preparatius perquè la festa sigui un èxit. Aquest algú, a Igualada, és el patge Faruk, que el 28 de desembre arriba de l'Orient i l'1 de gener recull les cartes de tots els infants.

La vespra de reis, el dia 5 per la vesprada, els xiquets d'Alcàntera recorren els carrers del poble amb pots i llaunes lligades amb fils, arrastrant-les pel terra per fer tant de soroll com puguen per a que els Reis els escolten i no s'obliden de dur-los els regals.