Les festes de la verema

La verema

Des de finals d'agost i fins a mitjans d'octubre, a tots els municipis dels territoris de cultura catalana on hi ha conreu de la vinya es realitza la verema, és a dir, les tasques de recol·lecció del raïm. Milers de persones -amb l'ajuda d'estris diversos- treballen fins que el sol es pon en les tasques de la collita d'un dels fruits més preuats a casa nostra, que serveix de base per a l'elaboració dels diferents tipus de vins.

Els veremadors i veremadores celebren amb festes diverses tant l'inici, com el desenvolupament i la fi d'aquestes tasques de recol·lecció del raïm. Aquestes celebracions sovint tenen lloc a l'interior dels masos i finques i amb caràcter privat. D'altres, en canvi, s'han col·lectivitzat i popularitzat obrint-se a la resta de vilatans amb l'objectiu de compartir l'alegria de l'inici o la fi del treball al camp. Fins i tot en alguns casos, es desenvolupa com una festa destinada a atraure turistes i s'hi poden veure un munt d'actes relacionats amb l'univers de la vinya i el vi. Totes aquestes festes s'anomenen genèricament 'Festes de la Verema', 'Festes del Most', 'Festes de la vinya', 'Festes del Vi', etc

Tot i que cada celebració és diferent, podem trobar alguns elements comuns, presents a totes elles:

Collites i trepitjades populars de raïm

En alguns indrets organitzen veremades populars durant les quals pot participar tothom qui ho desitgi. A Raïmat (el Segrià) fan una 'Veremada Típica' on es fan les tasques de collir el raïm tal i com es realitzaven tradicionalment, amb els vestits i estris d'època. A Alella (el Maresme), on es fa una de les primeres festes de la verema del país, es permet al públic assistent realitzar la tasca de collir el raïm en una vinya especialment destinada a aquesta activitat.

Les trepitjades o aixafades populars de raïm són un dels actes amb més èxit d'aquestes festes. Els participants, de forma individual o col·lectiva (agafats en parella o més), premsen el raïm amb els peus descalços i sovint a l'interior de grans cups fets per a l'ocasió. Les que es realitzen amb la modalitat de concurs consisteixen en competir per veure qui aconsegueix extreure la major quantitat de most. A Verdú (l'Urgell), d'aquesta trepitjada de raïm amb els peus que fan durant el 'Bacus', la seva festa del vi i la verema, en diuen La Piada i dels que hi participen piadors. A Raïmat (el Segrià) són els més menuts qui fan la xafada i el guanyador s'endú de regal tantes botelles de vi Raïmat com l'equivalent al seu pes.

Demostracions de l'ofici i tast de vins

En el marc d'aquestes festes, també es fan demostracions de les feines que cal fer abans d'iniciar la verema, com la neteja i estubada de les bótes, la construcció de cups o la pesada del raïm amb la romana. En moltes localitats el raïm que s'utilitzarà en els diversos actes arriba a la plaça en carros i carruatges engalanats per a l'ocasió i moguts amb l'ajuda de cavalls i mules. El raïm, que ha estat cedit per a la festa per algun dels veremadors participants, sovint és dut en portadores, uns recipients de fusta especialment dissenyats per a les activitats de la verema. També s'hi mostren les feines que es fan després d'haver collit el raïm, com arreglar les bótes o premsar el raïm.

Un dels actes que és a l'origen d'aquestes festes, i un dels seus al·licients més importants, són l'exposició i els tast dels vins, que serveix perquè els visitants puguin degustar les diferents modalitats de vins i conèixer la qualitat de la collita. Per això sovint es fan degustacions i tasts populars de vins, mostres de vins i caves, on es poden assaborir els vins de la localitat on es celebra la festa, els de la zona amb Denominació d'Origen, etc

En alguns indrets es fa la benedicció del most nou abans de ser tastat. A Pau (l'Alt Empordà) primer es fa la premsada del most nou i després un mossèn el beneeix primer i ofereix als assistents després.

Balls, danses i cançons

En moltes localitats s'organitzen balls populars que tenen el seu origen i estructura en les danses que antigament es ballaven per celebrar la fi de les tasques de la collita. Alguns són balls propis de la festa de la verema, com el 'Ball de la Verema' de Cubelles (el Garraf), però d'altres treuen els seus balls tradicionals, especialment el Ball de Cercolets, un tipus de dansa gairebé exclusiu de contrades vinícoles, que té el seu origen en les festes i cerimònies de les veremes i amb el qual es creu que simulava la construcció d'una bota, que els dansaires feien amb l'entreteixit de llurs cèrcols.

En alguns pobles es canten cançons de verema, de les que el nostre país en té una abundant tradició. Es poden sentir mentre es fa la collita o després, durant els actes de la festa oberta al públic. A Pau (l'Alt Empordà) s'han recuperat les velles cançons de verema i a Binissalem (Mallorca) es canten les 'Glosses', amb un alt contingut sarcàstic.

Jocs, concursos i batalles

Després de les feines de la collita es fan tot tipus de jocs i concursos. A Sant Fost de Capsentelles (el Vallès Oriental) fan la 'cursa de portadores amb raïm' consistent en córrer, d'una banda a l'altra de la plaça, carregant una portadora amb 70 kg de raïm i l'ajuda de dos pals de fusta o semalers. A Sant Pere de Riudebitlles (l'Alt Penedès) s'hi fa un concurs amb tot tipus de proves de força: arrossegament de tractors, llançament de ceps, càrrega del remolc, prova del porró gegant, arrancada de ceps, etc. En d'altres indrets s'han recuperat el jocs per a la mainada que antigament es feien després de la verema.

A Binissalem (Mallorca) celebren una multitudinària 'Batalla de Raïm' amb tot el raïm que ha sobrat de la collita. Els joves es reuneixen en un descampat a les afores del poble i s'enfronten festivament llançant-se raïm els uns contra els altres.

Reconeixements i entrega de premis

En el marc d'algunes d'aquestes festes s'entreguen premis i reconeixements a aquelles persones que han destacat durant l'any dins el sector vinícola i als veremadors que mereixen ser reconeguts pel seu esforç en la veremada de l'any en curs. En molts indrets, s'escull el 'Rei i la Reina de la Verema', que es vesteixen per a l'ocasió. En d'altres es proclama la Pubilla i l'Hereu, que en alguns casos són obsequiats i reben el seu equivalent de pes en ampolles de vi. A Cubelles (el Garraf), entreguen el premis Pàmpols de Plata a aquelles persones que mereixen un reconeixement per la seva implicació amb el sector.

Altres activitats

És costum que aquestes festes s'hagin anat vestint amb altres activitats complementàries. Les que més gent congreguen són els àpats populars al carrer, com els esmorzars de pagès o els sopars a la fresca. Alguns d'aquests àpats multitudinaris tenen menges pròpies, com els 'fideus des vermar' de Binissalem (Mallorca). També es realitzen trobades d'índole diversa, d'entre les que cal destacar per la seva recent expansió, les trobades de col·leccionistes de plaques de cava. Moltes d'aquestes festes incorporen també altres espectacles. A Verdú (l'Urgell), per exemple, és tradicional que durant les festes de la Verema s'hi faci una trobada de puntaires i una ballada de sardanes.

D'entre les activitats més curioses hi ha la Pujada del Ruc al campanar, que té lloc durant la Festa del Most de la Granada (l'Alt Penedès) i la Font del Vi, que raja durant les Festes de la Verema de Sitges (el Garraf).