Lluna gairebé plena 
Festa major
Montblanc (la Conca de Barberà)
Vegueria de Tarragona
pels volts del 8 de setembre
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 15.09.2006 | Actualització: 31.03.2025)
Ramper (Ajuntament de Montblanc)
La llegenda
La tradició local explica que la princesa grega Irene de Làscaris portava una imatge de la Mare de Déu des de Salou fins a Saragossa i que, en el seu pas per un turonet proper a Montblanc, els bous del carruatge on hi havia la Mare de Déu no van voler avançar més. El fet va ser interpretat com la voluntat de la Mare de Déu de romandre en aquell indret precís, i anys més tard, el 1296, la mateixa princesa sol·licità llicència a Jaume II per tal de poder-hi construir un convent. El convent, que va arribar a ser el segon més visitat de Catalunya i va rebre grans privilegis per part de papes i reis, ha patit els efectes de guerres i saquejos, però s'ha conservat l'activitat monàstica fins als nostres dies.
De l'advocació a la festa major
Des de l'establiment del convent, les monges clarisses i part de la població de Montblanc veneren la imatge de la Mare de Déu de la Serra que, amb els anys, esdevé patrona de la vila. L'any 1643, hom atribueix a la Mare de Déu la fi d'una terrible sequera i des d'aleshores cada any Montblanc dedica a la Mare de Déu la Festa Major d'estiu. Abans d'aquesta data, el patró havia estat sant Maties, a qui encara avui es dediquen unes importants fires al maig.
Les festes de la Coronació
Coronada canònicament el 1906, la Mare de Déu de la Serra és objecte, cada 25 anys, d'unes festes extraordinàries que es caracteritzen per la solemne processó de trasllat de la imatge de la mare de Déu de la Serra des del santuari fins a la parròquia. L'any 1931 es va celebrar el 25è aniversari de la Coronació, el 1956 el 50è, el 1981 el 75è i el 2006 va ser l'any del Centenari de la Coronació.
Actes de la Festa Major
La vigília al migdia hi ha repic de campanes i cercavila d'inici de les celebracions, amb els gegants i els nans, i al vespre, es fan les completes i el cant de la salve a l'església parroquial, amb la presència de les autoritats. A la Mare de Déu se li canta:
Feu florir la nostra terra,
Amb escreix de sol i neu.
Mare de Déu de la Serra,
Mare del poble de Déu.
El dia central de la Festa Major de Montblanc és, des de l'any 1930, el 8 de setembre. Aquest dia l'epicentre de les celebracions és la plaça major i el Santuari de la Serra, on es celebra l'ofici solemne. La festa es caracteritza per l'actuació dels elements i grups del Seguici Popular a la plaça major, format per les Timbales, els Gegants, els Nans, la Banda de Música Mare de Déu de la Serra, el Ball de Bastons (documentat ja des del segle XVIII), els Dimonis de Montblanc, el Drac i la Mulassa (recuperats el 1981, tot i que són documentats des del segle XIV), l'Àliga, les Gralles i els Torraires (la colla castellera de Montblanc, documentada almenys des del 1860). Antigament la Festa Major havia comptat amb el Ball d'en Serrallonga, que encara es va interpretar l'any 1956.
Una de les característiques de la Festa Major de Montblanc és que els carrers s'engalanen per a l'ocasió, amb guarnits fets de paper, roba, elements vegetals vius i altres materials. Hi ha carrers que són encatifats amb dibuixos de tots colors i d'altres que són il·luminats de nit.
Segons explica l'Ismael Balanyà al seu llibre 'Llibre verd de Montblanc', antigament cada dia de la festa major, el 8, 9 i 10 de setembre sortien els grallers a fer matinades, es repetia la cercavila de gegants i nans i fins al migdia hi havia sardanes a la plaça major. A la tarda i a la nit, en un envelat es feia un ball durant el qual es rifaven toies i ramallets.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Ajuntament de Montblanc
https://www.montblanc.cat/
Plaça Major, 1
43400 Montblanc
977 86 00 09
info(ELIMINAR)@montblanc.cat
Per saber-ne més
Llibres
El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió
Joan Cuscó i Clarasó, Josep Crivillé i Bargalló
DINSIC Publicacions Musicals, S.L
El volum, que commemora els 15 anys de la colla Gaiters de l'Aguilot, inclou onze partitures per a...
De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (1959-2020)
Toni Bellón Climent
Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
Les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí foren declarades Patrimoni de la Humanitat el...
Teatralitat, joglaria i danses festives a la ciutat de Tortosa (i a la seua àrea d’influència històrica)
Raül Sanchis Francés
Fundació Privada Duran&Martí
L’objecte d’aquesta publicació són tant les celebracions efímeres i extraordinàries com les...
Maria a Catalunya. Les 41 comarques i les seves patrones
Joan Bellmunt i Figueras
Pagès Editors S.L
La idea d'aquest llibre va sorgir de l'Acadèmia Mariana de Lleida amb motiu del certamen marià de...
El Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc
Diversos autors
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà
LLibret informatiu sobre el conjunt monàstic de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, amb...
Músiques i rituals de les festes a la Mare de Déu de la Salut
Edgar Cano
Rivera Editores
Totes les peces tradicionals per a dolçaina procedents de las festes de la Mare de Déu de la...
Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major
Jaume Cuadrench i Bertran
Solsona Comunicacions S.L
L'edició d'aquest llibre és el resultat d'un llarg procés de recerca que el seu autor va dur a...
Solsona, la Festa Major
Noemí Vilaseca
Ajuntament de Solsona i Lunwerg Editors
Aquesta obra, coeditada per l'Ajuntament i Lunwerg Editors, té l'objectiu de captivar tant els...
Jardín de María, plantado en el Principado de Cataluña (Girona, 1772)
Narcís Camós
Diputació de Girona
Aquest llibre és la versió facsímil de "El Jardín de María plantado en el Principado de...
Santa Maria de la Gleva patrona de la plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià
Antoni Pladevall Font
Montblanc-Martín
Música per a una festa
Miquel Villalonga Coll
Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Fent-se inimaginable una Festa Major sense música, hi ha una sèrie de tonades i instruments que...
Devocions marianes populars. El Solsonès
Joan Bellmunt i Figueras
Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars a El Solsonès, amb informació...
600 anys Corre de Bou
Diversos autors
Ajuntament de Cardona
Programa de la Festa Major de Cardona de l'any 2009, l'any que feia 600 anys de la primera...
El Ball Pla d'Olot
Alexandre Cuéllar i Bassols
Llibres de Batet
Un dels actes més característics i també més controvertits de les Festes de Tura -actualment ja...
Més d'un segle de cartells de festes del Tura d'Olot (1859-1998)
Diversos autors
Ajuntament d'Olot. Comissió de festes
Aquest llibre, escrit conjuntament per Antoni Monturiol i Magda Pujolràs, va dels cartells de les...
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre història i llegenda
Carme Plaza Arqué
Edicions Cossetània
El monestir de la Serra presideix des d'un petit turó la vila medieval de Montblanc. Fou fundat el...
Les sortides de les marededeus de la Serra de Montblanc (1687-2016) Devoció i festa
Josep M. Porta i Balanyà
Edicions Cossetània
El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la seva patrona, la Mare de...
Festa a la Ribera: les festes d'Algemesí
Josep Antoni Domingo i Borràs
Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura
Llibre que recull totes les celebracions festives de l'any a la ciutat d'Algemesí: les de l'Hivern...
Festes de Gràcia. Cent anys
Josep Portella Coll
Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Aquest llibre, editat per iniciativa del Col·lectiu folklòric de Ciutadella en motiu del...
Llinars és festa! Músiques i elements festius de la vila
Diversos autors
Colla gegantera La Patufa
Aquest llibre, escrit per Arnau Guardi i amb un disseny gràfic de Marc Viamonte, repassa d'una...
La nostra cultura popular. Picassent (comarca de l'Horta)
Enric Romaguera i Belenguer
Ajuntament de Picassent
Aquest llibre és una obra indispensable per conèixer Picassent i la seua gent i inclou abundant...
Audio / CD
Pasdobles d'en Joan Roure i Jané. Diades de Corpus i Festa Major de Solsona
Orquestra Patinfanjàs
CK Music
Enregistrament dels pasdobles compostos pel mestre solsoní Joan Roure i Jané que s'interpreten...
Festa Major de Solsona
Cobla La Principal de la Bisbal
Audiovisuals de Sarrià
Enregistrament en directe de la música dels ballets dels diferents elements folklòrics de la...
Danses i entremesos de la Garrotxa. Volum II
Cobla Cadaqués
Àudiovisuals de Sarrià - CCTP Marboleny
Disc compacte + llibret amb textos de Manuel Cubeles i el GRFG. Conté les músiques i les...
Música, tradició i patrimoni. La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí
Diversos autors
Escola Musical de Tabal i Dolçaina (EMTiD)
Sota la direcció de Xavi Richart i textos d'Andrés Felici, aquest doble CD i llibret és, en...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Festa major de Tremp (el Pallars Jussà)
- se celebra el 8 de setembre en honor a la Mare de Déu de Valldeflors. Durant els dies compresos entre el 7 al dia de 11 de setembre Tremp ofereix a tots els seus visitants un variat programa d'actes que va des de actes...
Festes de la Mare de Déu de la Salut a Maria de la Salut (el Pla de Mallorca)
- amb processó de la verge i activitats diverses els dies anteriors (corregudes de "joies", cursa de caragols, correfocs, bandera que fa fideus, etc)
Festes de la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real (la Plana Baixa)
- els orígens de les festes de la Mare de Déu de Gràcia es remunten al segle XVIII. Unes febres afecten el poble durant l'any 1757 i aquest demana la intersessió de la Verge perquè finalitze l'epidèmia. El mateix any, l'Ajuntament de Vila-real acorda celebrar...
Festa major a Sant Quirze del Vallès (el Vallès Occidental)
- se celebra cada any a principis de setembre. Representatius de la Festa Major de Sant Quirze són els seus gegants, els capgrossos i la Colla de Diables. Dos dels gegants representen els patrons del municipi Sant Quirze i Santa Julita, i l'altre, el recentment...
Festa major de Castell d'Aro (el Baix Empordà)
- en honor a santa Maria, pels volts del 8 de setembre, que és un dels dos festius locals del municipi. És una de les festes més populars dintre del calendari festiu de la Vall d'Aro, assolint any rere any un gran èxit de públic...
Festa major de Piera (l'Anoia)
- en honor a Santa Maria. La vigília, 7 de setembre, pregària a Santa Maria i missa de vigília a l'església parroquial de santa Maria i cinema a la fresca. El 8 de setembre, diada de la Festa Major, al matí, missa solemne concelebrada a...
Festa major de Breda (la Selva)
- en honor a la Mare de Déu, patrona del poble. Amb cercavila de gegants, correfoc (infantil i adult), pregó, teatre, concerts, etc. El dia 8, botifarrada popular, missa solemne musicada, sardanes, activitats infantils i ball de nit, etc. Els dies oficials de celebració són...
Festa major de Can Moriscot a Corbera de Llobregat (el Baix Llobregat)
- festa que ja ve de molt antic, on solien assistir-hi els veïns de les masies properes que ballaven al so del flabiol i el tamborí. La festa s'inicia amb una solemne missa a la plaça amb una antiga Mare de Déu. Tot seguit festa...
Festes de la Mare de Déu de Loreto a Mutxamel (l'Alacantí)
- entre el 7 i el 12 de setembre els veïns de Mutxamel viuen amb emoció unes festes que ja se celebraven en 1843. Els festers de Mutxamel rendixen homenatge a la seua patrona, la Mare de Déu del Loreto, pel miracle obrat l'any 1597...
Festa major i Ball de Cantirets de Palafolls (el Maresme)
- dedicada a la Mare de Déu de Palafolls, la imatge de la qual fou trobada per uns pastors entre uns matolls. El dia de la festa és tradició fer-hi el "ball de cantirets", un ball executat amb càntirs de vidre, com una almorratxa. Cada...
Festes patronals de la Mare de Déu del Puig de Santa Maria (l'Horta Nord)
- les festes se celebren al voltant de la primera setmana de setembre en honor a la Mare de Déu del Puig, una de les figures d'una mare de déu trobada més antigues del País Valencià. Segons la tradició fou trobada per les tropes...
Festa major de la Mare de Déu de la Gleva (Osona)
- al voltant de la festivitat de les marededéu trobades, el 8 de setembre, el Santuari de la Gleva celebra la Festa major. Es tracta, com el mateix nom indica, de tot un seguit d'activitats festives i també religioses que se celebren a tota la...
Festes de la Mare de Déu de L'Olivar a Alaquàs (l'Horta Sud)
- festes patronals d'aquest poble, que se celebren entre el 5 i el 8 de setembre en honor a la patrona d'Alaquàs. El 5 de setembre -Sant Miquel- al vespre, Pujà i Cordà de Sant Miquel, el 6 de setembre al vespre, Cordà Infantil, el...
Moros i Cristians de Villena (l'Alt Vinalopó)
- són les festes en honor a la patrona de la ciutat valenciana de Villena , Nostra Senyora de les Virtuts. Se celebren del 4 al 9 de setembre i estan reconegudes com d'Interès Turístic Nacional. El seu origen està en 1474, quan la Verge...
Festa major dels Blaus i Vermells de Llinars del Vallès (el Vallès Oriental)
- dedicada a la Mare de Déu del Prat, patrona de vila, se celebra pels volts del 8 de setembre, amb una gran quantitat d'actes, d'entre els que destaquen el següents. El primer dia de la Festa Major: arribada del gegant boig i l'esparriot, seguici...
Festes majors de Picassent (l'Horta Sud)
- dedicades a la Mare de Déu de Vallivana, patrona del municipi (8 de setembre) i al Sant Crist de la Fe (9 de setembre). El 8 de setembre és el dia de la patrona, el dia en què milers de veïns i veïnes ixen...
Festa major d'Agramunt (l'Urgell)
- se celebra el cap de setmana més proper a l'1 de setembre (el cap de setmana abans del 8 de setembre) i està dedicada a la Mare de Déu del Socors. Dijous hi ha pregó, cercavila, pal de picantó (pujada a un pal ensabonat)...
De la mateixa població
