Dijous Gras
El Dijous Llarder, botifarra menjaré!
Diverses poblacions
Dijous anterior al Dimecres de Cendra
Redacció festes.org (Publicació: 19.02.2007 | Actualització: 05.03.2025)
Diversos autors
Els tres darrers dijous abans de la Quaresma són coneguts com els tres dijous gormands: el del compares, de les comares i el Dijous Llarder. En l'actualitat els dos primers no tenen celebracions festives associades, tot i que antigament durant aquests dies els padrins i les padrines es convidaven, respectivament a suculents àpats. El Dijous Gras o Llarder està en aquesta mateixa línia de convit i celebració gastronòmica, majoritàriament dins l'àmbit familiar, però també en l'espai públic. Avui és el dia de l'any en què moltes llars mengen truita de botifarra, coca de llardons i botifarra d'ou per esmorzar, per dinar o per sopar, així com altres àpats resultants de la combinació dels ous amb la carn, una reminiscència dels greixosos àpats que tenien lloc quan, per Quaresma l'abstinència era obligada per a tothom.
Algunes dites populars recullen aquesta relació entre Dijous Gras i la carn i els ous:
Dijous Gras, botifarra menjaràs
Dijous Llarder, botifarra menjaré
Pel Dijous Gras, carn fins al nas
Dijous gras, coques de llardons
Tot aquest desfici carnal comença amb un àpat extraordinari, a base de carn de porc, ous, llom, orella, cansalada, ventre i botifarra. La farsa dels funerals del porc, habitual de recitar el Dijous Gras, escarneix el sacrifici del porc per fer-ne vianda:
De vianda en queda prou
per les Carnestoltes;
us deixo tot el meu cos,
botifarres moltes;
també us deixo lo poltruc,
menjau's el que jo no puc:
procureu viure amb salut,
després feu-me absoltes.
Antigament, per Dijous Gras era tradició que els escolars, des de Cap d'Any fins el Dijous Llarder, recollissin tots els diners que podien. Avui trencaven la guardiola i anaven a fer un bon berenar amb els companys, a base de truita amb botifarra i formatge per postres.
Actualment, les escoles de tot el país continuen amb aquesta tradició, realitzant petites excursions a parcs o jardins propers al centre educatiu i fent-hi un bon àpat en comú. Així mateix, també és habitual que se celebrin concursos de truites entre els alumnes, premiant la que té millor gust, millor presència, major originalitat... També són moltes les poblacions catalanes que celebren concursos de truites i jornades gastronòmiques amb la carn de porc i els ous com a protagonistes.
Joan Amades comenta que, a finals del segle XVIII, pel Dijous Llarder, era habitual que els venedors del mercat simulessin batusses alineats en dos grans grups. D'una banda, els carnissers, budellers, tripaires, cansaladers, pollaters i ouaires, aquells qui venien les menges prohibides durant la Quaresma; de l'altra, els venedors de carn magra, peixaters, marmanyeres, verdulaires i fruiters. Els dos grups de comerciants s'esbatussaven simbòlicament en el que era una fidel plasmació de la tensió existent entre el Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma.
A Mallorca és costum menjar ensaïmades casolanes el Dijous Gras, fetes amb molt de llard i farcides amb carn de porc. A l'Alguer, per contra, el dia d'avui s'anomena Dijous Raiolu (una evolució de lardiolu, és a dir, llard), en què és habitual menjar la típica olla podrida, un plat que en l'actualitat s'ha convertit en un dels símbols gastronòmics de la ciutat catalana de Sardenya.
El Dijous Gras és també el dia en què, en molts poblacions s'escenifica l'arribada del Rei Carnestoltes, el dia assenyalat en què pronuncia el seu discurs incitant a la gresca i la gatzara. El període festiu que comença amb el Dijous Llarder trenca totalment amb les rutines de la vida quotidiana, subvertint l'ordre establert fins el moment, tant en l'àmbit gastronòmic com el social o el sexual.
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Per saber-ne més
Llibres

La cuina de les Terres de l'Ebre. Receptes tradicionals del Baix Ebre, del Montsià i de la Terra Alta
M. Carme Queralt i Tomàs
Edicions Cossetània
Receptes recollides de la tradició oral de la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià. La seva...
Articles

El Xató de Carnaval de Vilanova i la Geltrú. Com es fa, com es menja, el nom de la cosa
Bienve Moya i Domenech
Festes.org
Durant les vigílies d'aquestes dies hom sol convidar a sopar a casa els amics o se surt de...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Fogasseta a Xerta (el Baix Ebre)
- el dijous llarder té també una significació especial a municipis del Baix Ebre, com Aldover i Xerta: és tradició menjar la fogasseta, un pa rodó farcit amb truita de carxofes, alls tendres i salsitxes. en el cas de Xerta, cada any nombroses famílies del...
Baldanada popular a Tortosa (el Baix Ebre)
- a Tortosa pel Dijous Llarder és tradició pujar a l’ermita de Mig Camí (si pot ser millor a peu) i fer un bon berenar basat en un entrepà de baldana, producte típic tortosí. La baldana és una botifarra o embotit curt, fet d'arròs, ceba,...
L'olla podrida de l'Alguer (l'Alguer)
- a l'Alguer durant aquesta diada era tradició la cocció de l'olla podrida, un plat que en l'actualitat s'ha convertit en un dels símbols gastronòmics de la la ciutat de Sardenya.
Festa de les Cassoletes a Otos (la Vall d'Albaida)
- es celebra el dijous anterior al Dimecres de Cendra.
Dijous llarder o jarder a Amposta (el Montsià)
- festa gastronòmica que es celebra el dijous anterior a l'inici del carnaval. Alguns homes, dones, joves i xiquets surten a "enjardar", a menjar un entrepà de truita amb salsitxes. Actualment, aquesta tradició ja no té tanta importància i només algunes mares que treballen a...
Dijous de les Llardufes a Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà)
- en clara referència amb el greix dels porcs.
La Fogasseta a Aldover (el Baix Ebre)
- se celebra un dinar de germanor amb 'la fogasseta', un pà rodó que couen expressament els forns de la vila, amb truita de carxofes, alls tendres i llonganisa.
Xatonada i merengada a Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
- és costum aquest dia la celebració de la Xatonada popular amb tot el seu ritual: el primer plat de xató, el segon plat de truites, i per finalitzar-ho merenga o coca de llardons, i un seguit d'actes protagonitzats per la merenga, amb batalla festiva...
Dijous Llarder a Vilanova de Sau (Osona)
- és costum que una colla de dones i una d'homes, cadacuna pel seu compte, celebrin la diada amb un berenar contundent. Els homes solen anar-hi fora del terme i tornen de llustre.
Carmels llargs de Valls (l'Alt Camp)
- a Valls és típic menjar caramels llargs amb aroma de roses i embolicats de vermell.
Dijous Jarder a Flix (la Ribera d'Ebre)
- és costum menjar truita de carxofa.
Passeig del Carro de Truites a Mataró (el Maresme)
- cada dijous llarder, des de l'any 2000, la Hermandà de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa surt als carrers de Mataró a fer el tradicional repartiment de truites que s'escau en tan greixosa diada. Des de la plaça de Santa Maria fins a...
La Tupinada de Lleida (el Segrià)
- la inspiració de la Tupinada de Lleida, que se celebra el Dijous Gras, dia primer del Carnestoltes, és la d'iniciar la festa amb un àpat potent, a base de carn de porc confitada (llonganissa, costella i llom), per tal d'agafar forces per resistir la...
Cassola de Dijous Gras de Valls (l'Alt Camp)
- un arròs dolç i amb crosta, una menja del cicle gastronòmic litúrgic que s'ha fet a Valls des del segle XVIII.
La cassoleta a Aielo de Malferit (la Vall d'Albaida)
- se celebra el dijous abans de dimecres de cendra. La gent es disfressa i les colles d'amics van a menjar-se l'arròs al forn al camp, com bé demostren moltes fotografies recollides a l'arxiu fotogràfic de la Biblioteca Municipal. Des dels centres educatius de la...
Cóc de brossat a Ciutadella (Menorca)
- el brossat és un formatge fresc, semblant al mató, que s'obté d'escalfar el xerigot quasi fins a l'ebullició, però sense deixar que arrenqui el bull. Tot i que no és exclusiu de Menorca, allà és on s'empra més per a tota mena de postres....
Coca d'ou a Reus (el Baix Camp)
- coca dolça típica de Dijous Gras en aquesta població.
La rostita a diferents poblacions de la Cerdanya
- costum propi de diverses poblacions de la Cerdanya (Lles, Montellà, Martinet, Prullans, Prats, Bellver, Alp, Ger i Bolvir), que té lloc el Dijous Gras. A cada poble té les seves particularitats, però a grans trets, la festa es desenvolupa així: organitzats en colles d'amics...
Concurs nacional de botifarra d'ou artesana a Barcelona (el Barcelonès)
- és organitzat des del 2017 per la Confraria del Gras i el Magre i la Fundació Oficis de la Carn, que cada any convoquen, dins els actes del Dijous Gras aquest concurs per escollir les millors Botifarres d'Ou de Catalunya, en dues categories: Botifarra...
Concurs de truites del Dijous Llarder a Vic (Osona)
- l'objecte d'aquest concurs és el de trobar la Millor Truita elaborada en directe durant la celebració del Dijous Llarder a Vic. Un jurat expert i crític, veurà com els participants elaboren les truites i les tastarà. La proposta i recepta és totalment lliure, i...
Truita de botifarra
- truita feta amb cansalada viada, botifarra blanca, botifarra negra, alls tendres... típica del Dijous Gras o Dijous Llarder.
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
